Com ensenyar els menuts a descansar bé
- Els pocs moments en què no estiga dormint, no deixem el bebè al bressol. Agafem-lo, juguem amb ell, malcriem-lo perquè associe que bressol és igual a hora de dormir.
- Quan siga de nit, deixem la seua habitació a fosques i procurem que estiga al més aïllada possible del soroll. En canvi, per a fer la migdiada deixem-hi una mica de claror i permetem que hi arriben els sons de la casa.
- Gitem-lo al cotxet o en un cabàs per a les migdiades, i donem-li les preses diürnes al saló. Associarà el cabàs -o el cotxet- i el saló amb el dia, i el bressol i el dormitori amb la nit.
- Ens hem d’ajustar a un horari per a adormir el bebè. El més recomanable és que el gitem entre les 20:00 i les 20:30 hores a l’hivern, i entre les 20:30 i les 21:00 hores a l’estiu. Està demostrat que aquesta és l’hora en què el son apareix amb més facilitat. El retard de mitja hora a l’estiu és degut al canvi horari.
- Creem una rutina prèvia al moment de gitar-se a la nit. No oblidem que per a un bebè repetició és igual a seguretat.
- No l’adormim en braços. Gitem-lo encara despert i sortim de l’habitació abans que s’adorma. Si plora, anem al seu costat per calmar-lo, sense treure’l del bressol. Anem-nos-en de nou i repetim les visites tantes vegades com siga necessari, fins que s’adorma.
- És bo que tinga a la seua vora el seu animalet de peluix, el seu joguet preferit o el seu coixí. Se sentirà mes acompanyat i descobrirà que està amb ell quan es desperte a la nit.
/imgs/20060201/consejos.jpg A partir del tercer mes no ens alcem a agafar-lo davant del primer gemec. Donem-li l’oportunitat que es torne a dormir tot sol.- A partir dels 6-7 mesos el nostre bebè hauria de ser capaç de gitar-se sense plorar i amb alegria, conciliar el son per si mateix, dormir entre onze i dotze hores d’una tirada i fer-ho al seu bressol i sense llum.
- Quan el nostre fill ja ha deixat de ser un bebè, fem que utilitze el llit només per a dormir, no deixem que hi jugue o que hi veja la tele.
- Com més ordenats siguen els hàbits de son familiars, més fàcil ens resultarà que el xiquet adopte aquests mateixos costums.
- A l’hora d’anar a dormir, mostrem-nos dolços però inflexibles. No cedim davant possibles “xantatges”.
- No tots els xiquets necessiten les mateixes hores de son. Valorem si el nostre fill dorm prou o no a partir d’alguns indicadors com són cansament, mals de cap, irritabilitat o agressivitat, ganes de dormir en hores no establertes, etc.
- Quan encara és bebè, no el despertem, encara que porte dormint molt de temps (ni tan sols per a menjar, llevat que el seu pes no siga l’adequat per a la seua edat). Per dos motius: perquè durant el son segrega l’hormona del creixement, imprescindible perquè aquest no s’ature, i perquè mentre dorm estalvia energies, que queden a disposició d’un millor desenvolupament.
Bebès. Engronsar-los en braços o al bressol, donar-los la mà, passejar-los en el cotxet, deixar-los fins que caiguen rendits, posar-los al llit dels pares, donar-los un biberó o alletar-los, posar-los música? Si es desperten durant la nit, que ho faran, els bebès esperen que la situació siga la mateixa que quan es van quedar dormits. És a dir, si associen el fet de dormir amb el d’estar en braços dels pares, esperen continuar estant-ho; si es van adormir mamant, buscaran el pit; si ho van fer escoltant música, esperaran sentir-la…
Xiquets. Que ho facen davant el televisor, que dormen sempre a l’habitació dels pares, ficar-se amb ells al seu llit, explicar-los contes durant hores, mantenir-los desperts fins que caiguen de son…