Calefacció radiant

Compensa en casos molt concrets

A la llarga resulta més econòmica, però requereix un obra d'instal.lació tan gran que es recomana només si s'ha de reformar completament un habitatge
1 Febrer de 2006
Img eco domestica listado 141

Compensa en casos molt concrets

/imgs/20060201/economia.jpg
Calor durant els mesos d’hivern i refrigeració a l’estiu sense la necessitat d’adquirir aparells radiadors específics ni d’aire condicionat. Aquí resideix una dels grans avantatges d’aquest modern sistema basat en la instal.lació d’un conjunt de tubs, invisible per als residents de la casa.

Encara que semble nou, la versió antiga d’aquest mètode per a escalfar i refredar es fa servir en nombrosos pobles i llogarets del nostre país des de fa dècades amb el nom de ‘glòries’. La instal.lació de calefacció radiant, que pot ser de terra, de sostre o de paret i funciona amb gas o electricitat, requereix d’una gran obra, per la qual cosa es recomana només si s’ha d’escometre una reforma integral en un habitatge més aviat gran o unifamiliar. Resulta més econòmica a la llarga (entre un 10% i un 30% més que el sistema de radiadors), genera una calor més natural i, com que va integrada en parets, terra o sostre, és més estètica perquè s’eviten radiadors i acumuladors a les parets.

Entre els seus desavantatges, a més de l’envergadura de l’obra necessària per a instal.lar els tubs o cables, destaquen la limitació que imposa en els tipus de terra (que no poden ser de fusta), el cost de la col.locació i fins i tot el desgast que, segons alguns experts, poden patir els mobles per la calor que emana del terra o la paret.

L’ús d’aquesta calefacció està més estès en llocs d’Europa en els quals és habitual viure en cases unifamiliars i on suporten temperatures molt baixes durant més mesos a l’any. En molts habitatges d’Alemanya i Suïssa, per exemple, s’instal.la de sèrie (fins i tot en la meitat dels habitatges) i suposa un important estalvi d’energia. En concret, el terra radiant permet un estalvi d’energia d’entre el 10% i 30% en habitatges i un 60% en botigues, centres esportius, etc.

Tipus de calefacció radiant

Radiant per tub d’aigua
Aquesta modalitat és la més habitual. Requereix una xarxa de tubs de polietilè que s’instal.len estratègicament sota el terra, per on circularà l’aigua calenta a una gradació mínima de 34ºC i màxima de 46ºC, produïda generalment per una caldera. Així s’aconsegueix una temperatura ambient de 18-22ºC. L’aigua cedeix calor al terra o a la paret, que al seu torn és transmesa a l’ambient de l’edifici. Aquests tubs són més cars que els cables perquè han de ser irrompibles per a suportar les altes temperatures quan estan en funcionament, les glaçades de l’hivern, l’aparició de calç i la corrosió ocasionada pel pas del temps.

Calefacció radiant per tub d’aigua
És una xarxa de tubs de polietilè instal·lats sota el terra per on circula aigua calenta per a escalfar l’ambient./imgs/20060201/econo.jpg

Distribució típica de tuberies

/imgs/20060201/econo2ca.jpg
Elèctrica per cable calefactor
Aquest sistema utilitza l’energia elèctrica directa per a escalfar un cable d’acer inoxidable i d’aquesta manera s’aconsegueix caldejar una habitació. És comú utilitzar el cable calefactor a les instal.lacions de terra radiant i a les parets de les habitacions.

Avantatges

  • CONSUM. Permet un estalvi de consum que oscil.la entre el 10% i el 30% en comparació amb els tradicionals radiadors. Si durant els mesos més durs d’hivern la factura del gas ascendeix a 60-70 euros amb radiadors verticals en un habitatge de 80 metres quadrats, en una altra amb terra radiant i les mateixes dimensions l’import descendeix a una mitjana de 40-50 euros mensuals. A més, la divisió de la instal.lació de tubs sota el terra, a les parets i al sostre permet aïllar les habitacions que no s’usen i, per tant, reduir les factures. Normalment es col.loca un termòstat que regula la temperatura, igual que amb els radiadors verticals.
  • SEGURETAT. A les llars amb xiquets petits evita que es danyen amb les vores dels radiadors verticals i que es puguen cremar. A més, els circuits del terra radiant comencen i acaben en els col.lectors col.locats per sobre el terra. No hi ha entroncaments i la qualitat del tub de polietilè garanteix l’absència d’avaries.
  • UNIFORMITAT I CONFORT. La calor que es crea amb aquest sistema és uniforme a tota la casa, la qual cosa crea una agradable sensació de confort. No es resseca l’ambient, per això es recomana en hospitals, guarderies i residències d’ancians.
  • TEMPERATURA. Amb el terra radiant la temperatura és d’uns 22º, fet que permet mantenir el cap fred i els peus calents, i evitar així possibles botinflaments i mals de cap. Els experts asseguren que aquesta calor és més sana.
  • ESPAI. L’avantatge que s’instal.le la calefacció sota el paviment permet aprofitar tots els espais dels ambients per a col.locar un nombre més gran de mobles.
  • NETEJA. És més neta que el sistema tradicional de radiadors: en aquests s’acumula la pols i en alguns casos surten taques negres a les parets.
  • ESTÈTICA. No hi ha radiadors ni acumuladors a les parets, ni estufes als racons més dissimulats.

Inconvenients

  • OBRA. Molt complexa en comparació amb la clàssica col.locació de radiadors que funcionen mitjançant caldera. Cal fer una reforma integral de l’habitatge, alçar el terra, picar les parets o els sostres. El terra radiant elèctric és més senzill d’instal.lar que el radiant per aigua.
  • PREU DE LA INSTAL.LACIÓ. És un sistema més car que el de la calefacció mitjançant radiadors verticals. En un pis de 100 metres quadrats la instal.lació de calefacció radiant pot oscil.lar entre 6.000 euros i 8.000 euros o fins i tot més. En aquest mateix pis una instal.lació de calefacció amb radiadors verticals suposa un cost entre 5.000 i 6.000 euros, depenent de la marca i la grandària de la caldera i del nombre de radiadors que s’instal.laran (és clar que als habitatges nous la calefacció mitjançant radiadors ja sol anar instal.lada).
  • TERRA. La calefacció radial limita el tipus de terra que es puga instal.lar en l’habitatge. Es recomana no posar cap tipus de fusta ni suro i optar per paviments de terratzo.