Ferro: ni amb tu ni sense tu
Encara que és un mineral, funciona com un termòmetre. És un dels principals indicadors que l’organisme treballa de manera correcta o que alguna cosa falla. El ferro és per tant, un mineral indispensable per al cos humà, però en la mesura justa. Si escasseja, sorgeix l’anèmia ferropènica i, si sobra, a més d’acurtar la vida provoca una malaltia anomenada hemocromatosi. Tenir una salut de ferro és qüestió d’un equilibri fi.
Ara bé, gaudir d’una salut de ferro no significa acumular molt de ferro en l’organisme. Cal tenir només aquell necessari perquè exerceixi les seves funcions, com ara formar part del pigment de l’hemoglobina (glòbuls vermells), responsable del transport d’oxigen a totes les cèl.lules de l’organisme.
El ferro està en tots els glòbuls vermells de la sang, però també s’acumula en forma de dipòsit al fetge. El cos humà no està preparat per a eliminar-lo de manera eficient i l’acumula durant tota la vida. La quantitat òptima corporal és d’1,2 grams en una persona adulta. Si és inferior, significa que el mineral és deficitari i es pateix anèmia ferropènica. A partir de 2 grams es considera que és excessiu i que se sofreix hemocromatosi o sobrecàrrega de ferro, tan perjudicial per a la salut com el seu dèficit. La quantitat es pot conèixer mitjançant l’índex de saturació de transferrina o la ferritina, amb una anàlisi de sang habitual. No s’ha de confondre amb el recompte de glòbuls vermells -o hematies- que també es realitzen en les mateixes anàlisis amb la finalitat de detectar si se sofreix anèmia per concentració baixa d’hemoglobina.
L’anèmia ferropènica és la malaltia més freqüent en la humanitat. Està molt estesa en països amb problemes nutricionals i és més comuna en dones que en homes a causa de les pèrdues del mineral de forma natural amb les menstruacions. S’estima que afecta el 10% de les dones en edat fèrtil i també els nens de 2 a 5 anys, que per la seva causa poden sofrir alteracions cognitives.
Un símptoma propi de l’anèmia és el cansament extrem, la pal.lidesa i altres repercussions en la pell, la caiguda i el deslluïment dels cabells, les ungles trencadisses o el desenvolupament d’estries al voltant de la boca. Segons uns estudis recents, el dèficit de ferro es podria relacionar, a més, amb la síndrome de les cames inquietes, un trastorn neurològic que impedeix dormir i que porta a moure compulsivament les cames. L’anèmia es tracta amb suplements de ferro, sota prescripció mèdica i un control en l’alimentació, que ha d’incloure carn vermella (de vedella), encara que també pot ser blanca (de pollastre), vísceres (fetge) o productes amb sang (botifarra). El que aporten els espinacs o les llenties és més difícil d’absorbir.
La meitat de la població de més de 50 anys registra en el seu organisme un excés de ferro. Aquesta malaltia, denominada hemocromatosi, pot ser hereditària per causes genètiques que impedeixen absorbir el ferro per la dieta normal i que fan que s’acumuli al llarg de la vida. Al voltant d’1 de cada 1.000 persones (l’1% de la població) estan predisposades a l’hemocromatosi i té una incidència especial entre la població masculina.
També pot ser un mal secundari, causat per malalties que obliguen a fer transfusions periòdiques als afectats que, al seu torn, produeixen una sobrecàrrega de ferro (una unitat o bossa de sang en conté al voltant de 200 mg) en diversos òrgans que l’organisme no pot eliminar i que s’hi acumulen. Quan l’acumulació de ferro assoleix els 5 grams al cos pot provocar problemes de salut molt greus, com ara cirrosi hepàtica, càncer de fetge o de pàncrees, diabetis, artropaties i, fins i tot, la mort, si no es tracta a temps. El tractament consisteix a administrar un medicament (quelants del ferro) per a eliminar-ne l’excés per l’orina o per la bilis i, sobretot, a realitzar sagnies (flebotomies) o donacions de sang de manera periòdica.
/imgs/20121001/salud3.jpg
Els homes no haurien de menjar carn vermella més d’una vegada a la setmana, perquè no perden ferro de cap manera.- Les persones de més de 50 anys s’han d’abstenir de prendre aliments enriquits amb aquest mineral, com la llet o els cereals.
- Les dones en edat fèrtil han de prendre, almenys dues o tres vegades a la setmana, carn, fetge o productes procedents de la sang com la botifarra.
- Convé, sempre que sigui possible, donar llet materna o llet maternitzada i cereals enriquits als nens més petits.
- Beure algun suc àcid, de taronja o llimona, després d’un aliment amb ferro ajuda que l’organisme el pugui absorbir millor.
- Fer-se donant de sang beneficia els altres i a un mateix, perquè permet eliminar el mineral sobrant sense arribar a l’anèmia.
Font: Albert Altés, cap del Servei d’Hematologia de la Fundació Althaia, de Manresa (Barcelona), professor associat de la UIC i president de l’Associació Espanyola d’Hemocromatosi