Crisi al quadrat: l'econòmica i la de parella

El remei? El diàleg i la comunicació per a destesar els conflictes que propicia la falta o l'excés de treball
1 Octubre de 2012
Img salud 2 listado 219

Crisi al quadrat: l'econòmica i la de parella

/imgs/20121001/crisis1.jpg
“Plegats però no barrejats”. Aquesta expressió adquireix un sentit especial en un context com el que es dibuixa ara: moltes parelles es trenquen per la tensió que es crea quan es queden sense feina un membre o tots dos o per tot el contrari, a causa del gran nombre d’hores que treballen per a, precisament, conservar la feina. Ara bé, la història no acaba del tot. Divorciar-se s’ha convertit en un luxe que no tots es poden permetre a causa de les despeses que suposen la contractació d’advocats, el canvi de domicili, les pensions de manutenció… Només el 2011 les ruptures matrimonials van descendir un 2,3%.

La crisi afecta moltes parelles perquè hi ha més tensions per gestionar, com ara reduir despeses o afrontar un futur complicat. Tot això fa que la conflictivitat augmenti. I és clar: aquesta tempesta afecta, sobretot, les parelles que tenen els fonaments pitjor construïts, les parelles que no dialoguen o aquelles entre les quals la comunicació no flueix com hauria de fer-ho.

Un futur poc esperançador

El dia a dia de moltes persones s’ha centrat en la frustrant tasca de buscar feina, de superar nombroses dificultats per afrontar les despeses quotidianes o de treballar més de vuit hores per por de l’acomiadament. La crisi dispara els casos de depressió, ansietat i insomni, amb efectes psicològics que repercuteixen en la relació de parella. També afecta les relacions sexuals perquè el sexe fluctua segons com fluctua l’estat d’ànim. El gran problema és mirar el futur i veure-ho tot negre. Aquest sentiment de falta de futur és el més complicat de la crisi i pot ser demolidor per a moltes parelles.

Parelles amb fills i homes en atur

Aquesta conflictivitat i l’angoixa que pateixen els membres de la parella pot ser més greu encara en les parelles amb fills. Cal retallar en lleure i roba i, fins i tot, molts tenen problemes per a alimentar els fills de manera adequada. Els experts coincideixen que els homes solen portar pitjor el fet d’estar aturats perquè han carregat històricament amb la responsabilitat de fer tirar endavant la família. Tot i que la taxa d’atur femení és més alta, els homes se senten, en general, més fracassats si no tenen feina. I és que un dels problemes principals és que costa entendre que el treball no és només una forma de guanyar diners, també dóna identitat, un lloc al món.

Jornades laborals que no s’acaben

De zero a 100 en un dia. Això és el que passa a moltes parelles que estaven acostumades a veure’s molt poc perquè tots dos treballaven. Ara, amb la situació d’atur d’un o dels dos passen més temps junts i no tots saben com gestionar aquesta nova situació. En la banda contrària, les parelles que amb prou feines es veuen, ja que una altra de les conseqüències de la crisi és que moltes persones han d’invertir més hores en la jornada laboral. I arriben a casa esgotades i atabalades pels problemes laborals, i amb menys ganes de dialogar, de cultivar la relació. L’efecte és que l’altre membre de la parella es carrega amb més responsabilitats domèstiques, cosa que sol ser font de conflictes. Malgrat això, en alguns casos poden sentir que treballar tant és una forma de lluitar junts, de sentir-se units.

Cal no oblidar tampoc que moltes parelles es veuen obligades a viure a casa dels pares d’un d’ells perquè han perdut sa casa, una autèntica bomba de rellotgeria per a moltes relacions. Així es trenca l’equilibri de la unió i el pitjor és que, per culpa de la situació econòmica, moltes parelles no saben quant de temps hauran de viure així.

Com podem evitar que la crisi econòmica es converteixi en crisi de parella
  • /imgs/20121001/crisis2.jpg
    Comunicació: és el factor clau perquè les parelles afrontin les dificultats. Ja sigui per la incertesa laboral o perquè es treballen tantes hores que falti energia per a invertir en la relació. Parlar i comprendre l’altre és molt important. Moltes persones oculten el seu patiment, però no es pot fer com si no passés res. Dialogar: exposar els sentiments sense por, acceptar que cap dels dos no és culpable de la crisi, comprendre que si una persona treballa 60 hores a la setmana és normal que no tingui ganes de sortir, de comprar o d’ajudar a casa… ajudarà a evitar problemes de parella.
  • Oportunitat: encara que soni paradoxal, la situació econòmica pot arribar a enfortir la relació si tots dos senten que lluiten units contra aquesta situació o problema que volen canviar. I, malgrat aquest escenari tan desolador, cal buscar moments per a gaudir en parella.
  • Fills: tampoc no s’ha de tenir por d’explicar-los el que els està passant. Cal ser ferms i dir-los que si no hi ha feina no hi ha diners i no es pot gastar. En comptes d’anar al cinema, es pot passar una tarda tots junts al camp. En temps de crisi no s’ha de renunciar al lleure. Simplement, cal buscar alternatives econòmiques.
  • Ajuda professional: si la parella entra en crisi és aconsellable acudir a teràpia, un espai en el qual es pot dialogar i fomentar la sensació de parella.