"Espanya és el primer productor d'aqüicultura de la Unió Europea, però el seu creixement està estancat"

En el 2010 se’n van produir a Espanya 253.841 tones, amb un valor econòmic de 413 milions d’euros. Unes 27.907 persones treballen en els 5.168 emplaçaments, principalment muscleres, d’especial importància en les ries gallegues, i els parcs de cultiu.

El musclo. Galícia produeix anualment unes 200.000 tones d’aquest preuat mol.lusc. Altres comunitats importants són Andalusia, Canàries, Múrcia, Catalunya, València i les dues Castelles, amb produccions creixents d’orada, llobarro, turbot i corbina. Altres mol.luscs, com la cloïssa, l’ostra i l’escopinya, també compten amb produccions significatives.

Qualsevol producte consumit al nostre país compta amb totes les garanties sanitàries, de salut i de qualitat per al seu consum, però no ocorre el mateix si parlem de garanties mediambientals i socials. Els productors espanyols i europeus demanen a la Comissió Europea una exigència més gran per als productors de tercers països en aquest sentit. La prevenció de riscos laborals, el benestar animal o l’avaluació i la vigilància ambiental no tenen el mateix tractament en aquests països.

La Xina, l’Índia, el Vietnam i Indonèsia representen el 80% de la producció mundial, enfront de la UE que suposa el 2,1%. Dins de la UE, Espanya ocupa el primer lloc en termes de producció, al nivell de països com França, el Canada, Nigèria o Mèxic, malgrat gairebé deu anys d’estancament i que l’aqüicultura d’altres zones i països creix anualment al 6%.

Actualment la crisi econòmica genera dificultats de finançament i por de l’emprenedoria, però les causes són més àmplies: la baixa competitivitat dels nostres productes enfront dels d’altres països, amb marcs normatius menys exigents, la demora en els tràmits administratius per a concessions, el desconeixement dels consumidors, la necessitat d’identificar nous emplaçaments, i el protagonisme reduït del sector enfront d’altres polítiques.

Totes les claus passen pel treball conjunt entre administracions, sector i comunitat científica i per afavorir la igualtat d’oportunitats enfront d’altres sectors en la competència per l’espai. També és necessària una legislació específica i clara que promogui el desenvolupament del sector i igualar les normes de joc enfront de tercers països.

Alguns estudis científics indiquen que el 80% de les principals espècies comercials pesqueres es troben sobreexplotades. L’aqüicultura serà l’única font per a cobrir el creixement de la població i el consum de productes pesquers els propers anys, segons l’Organització de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). El 45% dels productes aquàtics consumits al món procedeix ja de l’aqüicultura, i es preveu un augment en els propers anys.

Qualsevol activitat desenvolupada en el medi ambient interacciona i impacta sobre l’entorn, però les avaluacions d’impacte ambiental i els protocols de vigilància i seguiment ambiental permeten eliminar o minimitzar aquests impactes. Els productors estan cada vegada més sensibilitzats i són els primers interessats a mantenir les millors condicions del medi, ja que en aigües de qualitat els peixos es crien millor.

En el cas dels vivers flotants, el principal deriva de la matèria orgànica de les excrecions i del pinso no consumit que es dipositen al fons. Per a minimitzar aquest impacte resulta fonamental una selecció òptima de l’emplaçament, per a disposar de bons corrents i una bona gestió del procés d’alimentació.

Solen produir-se per errors en les xarxes per temporals o petits trencaments, que es poden minimitzar amb un bon manteniment. En l’actualitat un projecte europeu treballa en aquest assumpte i els seus resultats seran de gran interès i utilitat.

Hi ha moltes investigacions en marxa i espècies amb molt bones perspectives. Algunes d’aquestes són avui una realitat com la corbina, el llenguado o el besuc, i de segur que en el futur en veurem moltes més als mercats com el sorell, el déntol, el sarg o per què no, el pop o el lluç.