Per a totes les necessitats i totes les butxaques
Cada dos minuts té lloc a Espanya un robatori. Més de 258.000 habitatges van ser robats el 2002 al nostre país, segons un informe de la Unió Espanyola d’Entitats Asseguradores. L’alarma ciutadana que aquests robatoris han provocat entre la població ha impulsat les famílies a invertir en mesures de seguretat. I per a fer-ho comencen canviant la porta exterior del seu habitatge per una de més segura. Els experts asseguren que les portes més demanades per a fer front als intrusos són tres: les de seguretat, les blindades i les cuirassades. Cada una té característiques i preus diferents. La més senzilla i barata és la porta de seguretat. L’element que diferencia una porta blindada i d’una de cuirassada és la planxa d’acer que es col·loca entre la fusta a manera de farciment. En una porta cuirassada, la quantitat d’acer és més gran que la que conté una de blindada, per la qual cosa el preu final de la porta també serà més elevat.
Són les més utilitzades com a porta principal d’accés a oficines i comerços, encara que la seva col·locació en domicilis particulars va en augment. El seu preu, prop de 400 euros la més senzilla, ocupa un lloc mitjà entre els tres models. Els fulls de què es compon -les plaques que serveixen per a obrir i tancar les portes- poden estar fabricats amb fusta, aliatges i metall. Estan recoberts d’una xapa d’acer de dos mil·límetres de gruix en les dues cares que conformen la porta.
Característiques principals:
- Pany: normalment tenen un cilindre que n’impedeix l’extracció a través de ganxets o trepants, suportant un pes de fins a 500 quilograms, tot i que això dependrà del model elegit i de la mida de la porta. Els experts aconsellen instal·lar un pany amb doble escut de seguretat.
- Claus: solen ser computades, és a dir, fabricades a mida per a una porta concreta. És molt difícil fer còpies de les claus. Per això, una vegada instal·lada la porta, es lliuren cinc claus perquè l’amo de la habitatge les reparteixi com vulgui. És recomanable deixar un joc fora del domicili, sota la responsabilitat d’una persona de confiança. En cas contrari, davant de l’oblit o la pèrdua de la clau, els qui han fet la instal·lació de la porta tardaran una mitjana d’entre quatre i cinc hores per a obrir-la. I només es pot obrir si trenquen el pany i part de la placa d’acer.
- Perfils: planxes d’acer de l’interior de la porta. Eviten l’ús de palanques per a forçar-ne l’obertura.
- Espiera o visor panoràmic de 180 graus
- Materials incombustibles: fabricades amb materials que impedeixen el pas del foc, el fum, els gasos i la calor. També és un bon aïllant acústic.
- Bloqueig pels quatre costats: una vegada que s’acciona la clau, la porta queda bloquejada per quatre costats. Açò significa que les barres d’acer col·locades prèviament es mouen alhora. Una barra ho fa cap al marc del sostre, la segona cap avall, la tercera va cap al costat de les frontisses i la quarta es mou cap al costat del pany. En el mercat també hi ha portes blindades que no tenen la particularitat de bloquejar-se pels quatre costats. A diferència d’aquestes, tenen varetes roscades amb un caputxó de plom en la punta. No obstant això, els experts recomanen la primera opció.
Inconvenient
Tot i que consten de barres d’acer, la fusta de l’interior permet que algú pugui entrar introduint palanques entre els buits de la fusta.
Actualment, i davant de l’augment i l’abaratiment de les portes blindades, les cuirassades s’utilitzen quasi de manera exclusiva per a habitacions que contenen objectes de gran valor com ara mobles antics, obres d’art etc. Així mateix, s’utilitzen com a sistema de protecció en museus i palaus de congressos on tenen lloc esdeveniments especials. Les portes cuirassades, menys vulnerables que les blindades, estan formades per tubs d’acer i formigons especials, així com per diversos aliatges i els anomenat enrigidors, elements que s’insereixen en la superfície de la porta per a mantenir la solidesa de les xapes d’acer col·locades en els plans interior i exterior. Sobre les xapes d’acer es col·loquen els taulers amb la fusta que es desitgi. El més barat és el sapel·li; la noguera, el roure i el pi són els més cars. La principal qualitat que tenen és l’alta resistència a qualsevol atac.
Principals característiques:
- Mecanismes de tancament. S’engranen en l’estructura del marc. El pany que se sol instal·lar en aquest tipus de portes és considerat com un dels més segurs del mercat. El seu èxit radica que els pestells solen ser oblongs o arrodonits i rectangulars. Una vegada que es tanca la porta, el pany s’activa en la part frontal, inferior, superior i lateral.
- Pany. Una altra alternativa és la instal·lació d’un pany de combinació. Són aquells que serveixen per a bloquejar la caixa i poden ser mecànics, retardats, electrònics, digitals, etc. Aquests són els més comuns:
- Pany de combinació de discs. El seu avantatge és que permet nombroses combinacions
- Pany electrònic. Permet una connexió en un moment donat i la seva desconnexió immediata, a més de la programació de bloqueig i retard per mitjà d’un codi.
- Frontisses: dotades de reforços que impedeixen l’acció de serres o palanques.
- Cèrcol i ancoratges: són de ferro massís i com que l’interior de la porta està format completament per acer no hi ha punts vulnerables.
Inconvenient
El preu: costen una mitjana de 1.200 euros.
És la més utilitzada en habitatges particulars. La seva instal·lació no es limita a la porta exterior d’un habitatge, també s’usa en espais i recintes interiors.
Principals característiques:
- No tenen per què estar formades per plaques d’acer.
- Preu: el cost és molt menor que una porta blindada o cuirassada. La més senzilla, sempre depenent de la fusta o material utilitzat, oscil·la entorn dels 300 euros.
- Esta matèria base, ja siga fusta, metall o PVC, es reforça amb perfils horitzontals i verticals resistents al foc i gas.
- Pany: disposa de bombins de seguretat que n’impedeixen l’extracció utilitzant ganxets.
Inconvenient
És menys segura que les altres dues. No totes presenten perfils que eviten la utilització de palanques per a forçar-ne l’obertura.