És possible desheretar un fill?
A Espanya, és gairebé impossible desheretar un fill. El Codi Civil espanyol obliga a qui desitgi realitzar un testament (el testador) a dividir l’herència en tres parts:
- La legítima. És el terç de l’herència de la qual el testador no pot disposar mai lliurement. Per llei, es reserva als hereus forçosos (poden ser, en ordre, descendents, ascendents, cònjuge vidu i familiars fins al quart grau).
- La millora. Aquesta part es pot repartir entre els descendents de forma equitativa o afavorir, especialment, algun fill.
- El terç de lliure disposició. Amb aquest terç, el testador pot fer el que desitgi.
Així i tot, hi ha algunes situacions en què el Codi Civil permet el que en argot legal es denomina el desheretament total cap a alguns dels hereus legítims. Segons l’Associació Drets Civils, Econòmics i Socials (ADECES), són situacions que el Codi Civil considera greus o molt greus:
- Haver atemptat contra la vida del testador o, si és el cas, del seu cònjuge, dels seus descendents o dels seus ascendents.
- Acusar el testador d’un delicte que impliqui presó, però quan s’hagi declarat que és una acusació calumniosa.
- Si s’obliga el testador a fer un testament o a canviar-lo, amb amenaça, frau o violència.
- Impedir algú altre a fer testament o revocar el que tingués fet, o suplanti, oculti o alteri un altre testament posterior.
- Haver negat els aliments al pare o ascendent que el deshereta, sense motiu.
- Haver-lo maltractat d’obra o injuriat greument de paraula.
- El maltractament psíquic, l’última de les circumstàncies que la legislació espanyola ha inclòs aquest mateix any.
Els pares estan obligats a al.legar davant d’un jutge els fets delictius pels quals s’acusa l’hereu legítim en qüestió. I és que la decisió de desheretar un hereu forçós sempre s’ha d’incloure en el testament. Per això, per a evitar problemes a l’hora del repartiment de l’herència, els notaris aconsellen realitzar aquest document. Per tan sols 36 euros més IVA es pot formalitzar i dotar-se de seguretat.
Hi ha tres motius pels quals un tribunal pot anul.lar el desheretament:
- Si no se n’expressa la causa.
- Si no es pot provar.
- Si la causa és diferent de les establertes per la Llei.
A més, algunes vegades la persona desheretada nega la causa de desheretament, però la resta dels hereus pot acreditar davant del jutge que aquesta causa sí que és real. També pot ocórrer el contrari. Si el testador i el desheretat es reconcilien, i es pot demostrar, el desheretament queda sense efecte.
Priva l’hereu forçós de participar en l’herència. Per tant, aquest terç de la “legítima” del desheretat passa als seus fills i descendents, que conservaran al seu favor els drets que pertanyien al desheretat. En el cas que el testador hagi fet donacions en vida a favor del descendent desheretat, generalment no es poden revocar.
Espanya és el país de la Unió Europea en què es formalitzen més testaments, perquè les legislacions d’altres països són més flexibles a l’hora de repartir les herències i no hi ha tantes imposicions com al territori espanyol.
En l’actualitat, són diverses les veus que demanen un canvi legislatiu que suprimeixi les “legítimes” o que les redueixi. D’aquesta manera, s’impulsaria la plena llibertat de testar. I és que, asseguren, no té sentit que el testador pugui malvendre o malbaratar béns en vida i no pugui destinar-los quan mori a qui desitgi. Afegeixen que el més lògic seria que el testador pogués decidir a qui vol deixar el seu patrimoni.
Per tant, proposen deixar pas a la realitat social actual i, a més de reconèixer la llibertat de testar, ADECES demana ampliar les causes de desheretament: per pèrdua de l’afecte i de la comunicació sense haver de demostrar culpabilitats.
Tan sols en el cas que hi hagi fills menors o persones incapacitades, s’estima que sí que s’hauria de restringir la llibertat de testa. En aquests casos, preval la protecció del menor i de la persona incapacitada.
En algunes zones d’Espanya, han fet un pas endavant en la llibertat de testar. Aquestes són algunes excepcions:
- A Galícia, la Lei 2/2006, de 14 de xuño, de dereito civil de Galícia assenyala que tota herència es divideix en dues parts: “legítima” i “lliure disposició”. D’aquesta forma, atorga al testador més llibertat.
- A Catalunya, la “legítima” consisteix en la quarta part del valor de l’herència i no en un terç, com a la resta d’Espanya.
- A Biscaia i Aragó, tenen un sistema de “legítima col.lectiva” que permet repartir els béns de la forma que es desitgi amb un mínim simbòlic.
- A Navarra i als municipis alabesos que es regeixen pel Fur d’Ayala (Ayala, Amurrio i Okondo) hi ha llibertat de testar.