Durant la infància, es cometen errors alimentaris que s'agreugen en l'adolescència
El 33% dels nens espanyols d’entre 2 i 17 anys pateix sobrepès o obesitat, segons la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica (FESNAD). Són dades preocupants, ja que està comprovat que patir un excés de pes té un impacte negatiu sobre la salut, fins i tot a llarg termini. Moltes malalties que apareixen en l’edat adulta poden tenir l’origen en la infància: malalties cardiovasculars, diabetis i fins i tot alguns tipus de càncer. A més de la predisposició a ser un adult obès: un 53% de la població adulta a Espanya té un excés de pes.
Els experts asseguren que la població infantil espanyola presenta una dieta que, en molts casos, s’allunya de les recomanacions dietètiques, ja que és hiperproteica, hipergrassa i pobra en hidrats de carboni. EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer com són els hàbits alimentaris dels més petits de les nostres llars. Amb aquest objectiu, entre el final de setembre i la primeria d’octubre va preguntar sobre aquesta qüestió a un total de 1.050 progenitors o altres familiars que cuidessin de nens en la família. Residien en 9 comunitats autònomes: Andalusia, Illes Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat Valenciana, Galícia, Comunitat de Madrid, Navarra i País Basc.
Dels 1.050 enquestats, tres de cada quatre adults entrevistats eren dones. El 35% tenia estudis universitaris o postgraus i el 23%, formació professional. La resta, un 18% tenia educació secundària voluntària, el 19% obligatòria i el 5% no tenia estudis. A més, un 84% eren pares o mares i el 16% corresponia a un altre tipus de cuidadors en la família (la majoria, avis).
A més de les característiques demogràfiques, també es va voler conèixer els seus hàbits de vida. Els nens aprenen el que veuen i intenten imitar els comportaments dels adults que els envolten. D’aquí ve la importància de donar exemple. EROSKI CONSUMER va considerar que encara que els hàbits de vida d’un 74% dels entrevistats eren bons, el 26% tenia costums poc saludables. El 31% admet que beu alcohol, el 21% que fuma i un 55% no fa esport diàriament.
Per a analitzar els hàbits dels nens, es va preguntar als entrevistats pels hàbits nutricionals específics d’un dels menors o adolescents que hi hagués a casa. Així, un 57% d’ells eren del sexe masculí i, per edat, el 31% tenia de 2 a 6 anys, un altre 36% tenia entre 7 i 12 anys i el 33%, entre 13 i 18 anys.
Dissenyar els menús i menjar en família
Encara que nou de cada deu persones consultades per EROSKI CONSUMER consideren que els seus fills tenen uns hàbits nutricionals equilibrats, la realitat és diferent. En l’enquesta, es va constatar que es cometen errors que, sovint, s’agreugen quan el nen es converteix en adolescent.
El 41% dels nens i dels joves pels quals es va consultar no inclou mai fruita en l’esmorzar i el 57% pren cereals ensucrats o amb xocolata. Per regla general, el 51% no menja verdures ni hortalisses diàriament i un altre 29% tampoc no menja fruites. En canvi, el 14% pren cada dia embotits, el 12% dolços i el 9% brioixeria industrial i refrescs. A més, quan mengen, un 39% dels nens sempre veu la televisió.
En l’adolescència, alguns d’aquests hàbits nutricionals empitjoren: no esmorzar, no menjar fruites diàriament, consumir dolços cada dia i també beure refrescs. A més, augmenta 17 punts percentuals la proporció de joves que veuen la tele mentre mengen.
D’altra banda, els cuidadors (progenitors, avis o amb un altre parentiu familiar) tampoc no segueixen algunes rutines diàries d’especial importància per a aconseguir que el nen interioritzi uns hàbits alimentaris correctes que li permetin desenvolupar-se i tenir una salut forta.
En primer lloc, un 30% d’ells no planifica els menús dels infants i el 8% tampoc no estableix un horari regular per als àpats. En segon lloc, el 16% no menja diàriament amb els nens i, quan mengen junts, un 32% utilitza el menjar com a incentiu (premi o càstig). Finalment, el 68% sol tenir a casa brioixeria industrial, llaminadures, snacks i aliments similars que poden temptar els nens.
Durant la infància, s’estableixen una sèrie d’hàbits alimentaris que posteriorment seran difícils de canviar. Amb unes rutines adequades, es contribueix de forma positiva en la construcció i el modelatge del cos dels nens i en la millora de la seva salut i el seu rendiment físic i intel.lectual.
La FESNAD recomana planificar els menús dels fills amb una periodicitat setmanal per a incloure-hi la major varietat possible d’aliments. En l’enquesta, un 70% dels adults entrevistats amb nens al seu càrrec assegura que planifiquen els seus menús, en més gran manera quan es tracta dels pares i les mares. Quan els qui els cuiden són uns altres familiars s’improvisa més i, si el nen és menor de 12 anys, la planificació és més freqüent. Amb això, quan preguntem amb quina freqüència ho fan, un 62% diu que diàriament i només el 37% ho fan setmanalment.
Si el nen va al menjador (ocorre en el 37% dels casos, especialment, quan tenen entre 2 i 12 anys), també convé conèixer els menús escolars per a poder dissenyar dietes equilibrades. El 86% de les persones entrevistades que envien als nens o nenes que cuiden al menjador ho tenen en compte per a dissenyar sopars i berenars. Precisament, en el disseny dels menús, la FESNAD també aconsella fer partícips els petits de la preparació dels menjars. Així, s’augmenta l’interès dels petits pel menjar. Tot i això, només ho fa habitualment un 22% dels adults enquestats i ocasionalment el 38%. A partir dels 7 anys és quan se’ls deixa col.laborar en més gran manera.
Però no s’ha de confondre aquest hàbit amb el de preguntar als menors què volen prendre. Segons el programa Perseu de l’Estratègia NAOS, els adults tenen la responsabilitat de triar el menú, de comprar els aliments i de dissenyar una dieta completa. I és que si s’oferís aquesta possibilitat als petits, triarien aliments massa dolços o salats. Amb tot, sí que és adequat oferir als nens la possibilitat de triar entre dos o tres aliments que les persones adultes ja tinguin previstos, però dins de les opcions més saludables.
Un altre dels errors més comuns i totalment desaconsellats per la FESNAD és utilitzar el menjar com a incentiu, alleujament de l’avorriment o càstig. El 32% dels enquestats cometen aquest error, especialment els cuidadors que no són els pares.
Un dels hàbits més importants és menjar en família sempre que sigui possible. D’aquesta manera, es millora la qualitat de la dieta del menor. Fins i tot hi ha estudis que indiquen que aquests hàbits poden evitar comportaments de risc en els adolescents.
En l’enquesta, el 30% dels enquestats assegurava que menjava amb els seus fills tres vegades al dia, un 25% dues vegades al dia i un altre 29%, almenys, una vegada al dia. La resta, un 16%, ho feia amb freqüències setmanals i no diàries: entre 3 i 6 vegades per setmana i freqüències superiors. Fins i tot un 2% reconeixia que no menjava mai amb ells.
Però no només importa crear un ambient familiar a l’hora de menjar. La FESNAD també incideix en la importància de donar exemple en l’àmbit familiar, adoptant hàbits alimentaris saludables. El 69% dels adults enquestats creu que els seus hàbits nutricionals prediquen amb l’exemple d’una dieta saludable (quan els cuidadors són uns altres familiars i no els progenitors, aquesta proporció arriba al 82%). Malgrat això, un altre 27% admet que només donen exemple de vegades i un 4% no ho fa mai.
Cinc àpats al dia i un bon esmorzar
El ritme de creixement i desenvolupament de l’organisme dels nens va canviant cada dia que passa. Les seves necessitats d’energia i nutrients varien en funció de l’edat i, quan es van fent grans, també segons el sexe. Per això, l’alimentació s’ha d’adaptar a les seves característiques individuals, tenint en compte el seu ritme de creixement i desenvolupament, la seva gana, els seus gustos, el seu estat de salut i l’activitat física que realitzen. Tot i això, hi ha unes orientacions generals que es tradueixen en freqüència de consum d’aliments i en quantitats aconsellades (racions) concordes amb cada etapa.
En primer lloc, la recomanació general a l’hora de repartir els aliments és fer-ho en 5 àpats al dia: esmorzar, mig matí, dinar, berenar i sopar. Els nens pels quals es va preguntar en aquesta enquesta mengen una mitjana de 4 vegades al dia.
A més, és important establir un horari regular per a aquests àpats del dia. El 92% dels adults enquestats assegura que ho fa habitualment, especialment quan el petit té entre 2 i 12 anys.
Segons EUFIC (European Food Information Council), començar el dia amb un esmorzar és bàsic perquè, després de passar tota una nit dormint, els nivells d’energia del cos són baixos. En una setmana normal, el 96% dels nens pels quals es va consultar esmorzen tots els dies, però el 4% només ho fa entre 3 i 5 dies a la setmana. Aquesta proporció augmenta fins al 9% entre els adolescents de 13 i 18 anys.
La FESNAD explica que un esmorzar equilibrat per als nens és el compost per un lacti (llet, iogurt o formatge), un cereal (pa, galetes o cereals integrals) i fruita (preferentment sencera). Ocasionalment, també es pot completar amb oli d’oliva o margarina, melmelades o pernil dolç o gall dindi.
Malgrat la teoria, el 41% dels nens pels quals es va preguntar no inclou fruita en l’esmorzar i el 29% només ho fa ocasionalment. És especialment preocupant la proporció referida als adolescents. El 41% dels joves d’entre 13 i 18 anys no inclou mai aquest aliment i un 30%, només ho fa ocasionalment.
En aquest sentit, el programa Perseu alerta que, en els últims anys, han proliferat preparats a base de cereals que es presenten com a “cereals d’esmorzar”. Segons expliquen, es tracta de flocs elaborats a partir de blat, arròs o blat de moro, que solen prendre’s amb llet. Sovint, per a fer-los més abellidors, solen anar recoberts de sucre, mel o xocolata. Això augmenta de forma considerable la quantitat de calories sense aportar nutrients essencials.
En l’enquesta, un 15% inclou diàriament cereals ensucrats o amb xocolata i el 41% ho fa ocasionalment. Per edats, destaquen els nens d’entre 7 i 18 anys com a majors consumidors d’aquest tipus d’aliments amb un índex alt de sucre. En aquest punt, la recomanació és prendre cereals sense afegits en l’esmorzar, a més de pa o torrades. I, si són integrals, millor.
El que convé menjar i el que no
Segons l’EUFIC, per a gaudir de bona salut, cal ingerir diàriament més de 40 nutrients diferents (com les vitamines i els minerals). Com que no existeix un sol aliment que els contingui tots, és molt important seleccionar diàriament una varietat equilibrada d’aliments. És important aconseguir un equilibri entre la quantitat i el tipus d’aliments que es consumeixen.
Aproximadament la meitat de les calories de la dieta d’un menor hauria de provenir d’aliments rics en carbohidrats, com ara cereals, arròs, pasta, patates i pa. De manera que és recomanable incloure’n una com a mínim en cada àpat.
En l’enquesta es va comprovar que al voltant del 90% dels nens ingereixen pa diàriament i se sol combinar arròs, pasta i patates. Però el que importa és la forma de cocció que s’utilitza i si s’inclouen aliments integrals.
En l’enquesta, les tècniques culinàries que més usen els cuidadors dels nens pels quals es va consultar és la planxa, la cocció o bullit, el forn, el guisat i també el fregit. De fet, quan els plats s’acompanyen amb patates, el 50% dels nens les mengen fregides. Pel que fa als aliments integrals, normalment no és una opció que s’inclogui en els menús dels més petits. Només un 8% menja habitualment pa integral (un 12% els adolescents), un 6% pasta integral i un 4% arròs integral.
D’altra banda, la fruita i la verdura són els aliments més rics en vitamines, minerals i fibra. Tots (adults i nens) n’hauríem de menjar, com a mínim, 5 racions diàries. Tot i això, en l’enquesta, es van trobar proporcions sorprenents. El 44% dels nens d’entre 2 i 6 anys menja verdures amb una periodicitat setmanal i no diària, una xifra que s’eleva al 51% quan tenen entre 7 i 12 anys i al 53% quan tenen de 13 a 18 anys. Un 2% ni tan sols vol menjar-ne.
Una cosa semblant, però amb proporcions una mica més baixes, passa amb les fruites. El 18% dels nens d’entre 2 i 6 anys en prenen setmanalment, el 27% quan tenen entre 7 i 12 anys i un preocupant 31% quan són adolescents de 13 a 18 anys. El 4% no vol menjar-ne.
A més, s’ha convertit en un hàbit substituir la fruita natural per sucs comercials envasats. En l’enquesta, un 38% dels menors ho fa ocasionalment (en més gran manera els qui tenen de 7 a 12 anys). Quan s’elimina la polpa en els sucs envasats i també en els casolans, desapareix la fibra i part de les vitamines, encara que sovint s’hi afegeixin posteriorment. A més, en proporció, aporten quantitats altes d’energia procedents dels hidrats de carboni (sucres) i, en canvi, manquen d’altres nutrients essencials. Per tant, és preferible que els nens mengin la fruita al natural, mastegant i assaborint-ne les diverses varietats.
També se sol substituir la peça de fruita pel lacti: ho fa habitualment el 32% dels nens pels quals es va consultar i ocasionalment, el 60%. Aquest hàbit és poc recomanable perquè la fruita conté fibra i vitamina C que ajuda a assimilar millor el ferro de la resta dels aliments que s’hagin pres. Segons el programa Perseu, encara que els productes làctics són molt necessaris, alguns nens prenen quantitats excessives de llet o dels seus derivats (iogurts, natilles, formatgets, etc.).
Al voltant del 14% dels nens pels quals es va consultar en aquesta enquesta menja diàriament embotits, quan el seu consum hauria de ser molt més ocasional. I no només això. Els adolescents també mengen dolços, brioixeria i refrescs més habitualment del que deurien. D’una banda, un 17% pren dolços diàriament, un altre 15% beu refrescs tots els dies i el 10% ingereix brioixeria industrial cada dia.
Encara que, en general, no es pot parlar d’aliments “maleïts”, aquest tipus de productes s’han de prendre amb moderació. La freqüència del seu consum s’ha d’establir pensant en les peculiaritats del nen: obesitat, inapetència, etc. En general, s’han de menjar poques vegades al mes, no tots els dies.
Pel que fa als refrescs, també s’han de consumir en quantitats moderades, especialment perquè poden desplaçar altres aliments (per exemple, la llet) de l’alimentació del nen. També poden contribuir a augmentar el consum de sucre i fins i tot alterar la relació calci/fòsfor de la dieta. A més, convé saber que les begudes dolces no calmen la set, sinó que conviden a beure més. Per això, en general, un nen hauria de beure aigua.
Per a evitar les temptacions, s’ha de limitar la quantitat d’aliments insans que hi ha a casa. D’aquesta manera, si el nen no té al seu abast aliments plens de calories, però mancats de nutrients, ningú no li’ls haurà de prohibir. En l’enquesta, un 18% dels adults entrevistats sol tenir a casa brioixeria industrial, llaminadures, snacks i altres aliments similars. El 50% admet que en té de vegades i un 32% diu que mai. Aquesta última proporció és superior entre els qui no són els progenitors del nen. A més, és necessari evitar que el nen o la nena mengi davant del televisor. En l’enquesta, el 70% dels adults consultats admet que el menor que cuiden ho fa, sobretot quan tenen entre 13 i 18 anys.
Segons la Conselleria de la Comunitat de Madrid, els menors més sedentaris passen més temps veient la televisió i, com a conseqüència, la seva despesa energètica és inferior i tenen més risc de patir sobrepès. A més, els missatges publicitaris semblen modificar les eleccions d’aliments i les dietes d’aquests nens solen tenir un contingut més alt de greix i una aportació menor de fibra, vitamines i minerals.
Finalment, una vegada comprovats els hàbits dels nens, nou de cada deu persones enquestades per EROSKI CONSUMER consideren que l’alimentació dels fills que cuiden és equilibrada. Per edats, els qui cuiden adolescents tenen més dubtes sobre aquest tema. Potser perquè el control adult a aquestes edats s’afebleix.
EROSKI CONSUMER també va preguntar pel pes i per l’altura dels nens de l’estudi per a calcular l’Índex de Massa Corporal o IMC (que s’obté dividint el pes per l’altura en metres al quadrat). Amb aquesta dada i tenint en compte els punts de tall publicats en un estudi de la revista cientificomèdica BMJ, es va concloure que el 80% d’ells tenien un pes normal, però el 15% patia sobrepès i el 5%, obesitat.
Per sexes, tant el sobrepès com l’obesitat afecta més els nens de l’enquesta i, per edat, mentre que el sobrepès té una major presència entre els joves de 13 a 18 anys, l’obesitat és més freqüent entre els petits de 2 a 6 anys. La comunitat on es van trobar més nens amb un excés de pes va ser les Illes Balears, el 43% (un 26% tenia sobrepès i el 17% obesitat). Després, Andalusia amb un 23% (un 17% amb sobrepès i un 6% amb obesitat) i Galícia amb un 22% (un 15% sobrepès i un 7% obesitat). Amb tot, la feina de les institucions en la conscienciació ha tingut efecte i la població és conscient de l’existència d’aquest problema. De fet, dos de cada tres adults enquestats per EROSKI CONSUMER considera que són malalties cròniques.
A més, al 87% li preocupa molt o bastant aquest tema i considera que els factors que més influeixen a l’hora que un nen pateixi un excés de pes són els hàbits familiars i també l’herència genètica. Encara més, nou de cada deu enquestats consideren que tenir sobrepès durant l’etapa infantil influeix després en la salut quan es converteixen en adult.