Els experts nutriocinistes d'EROSKI CONSUMER responen
El resveratrol és una substància química present en aliments d’origen vegetal, sobretot, en la pell del raïm negre, per la qual cosa la seva concentració en el vi negre és molt alta. També podem trobar-ne en càpsules, pólvores o com a part dels anomenats aliments funcionals.
Un investigador amb renom va cometre un frau en manipular les dades sobre els beneficis del vi negre i el resveratrol en desenes d’estudis. Potser per això avui és tan difícil convèncer la població que els seus suposats beneficis per a la salut compten amb molt poc de suport científic. De fet, el consum de càpsules amb aquesta substància és altíssim als Estats Units, malgrat que la comunitat mèdica del país adverteix, una vegada i una altra, de la manca de proves que sustentin possibles efectes positius per a la salut després de consumir-les.
El 2010, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va declarar il.legal afirmar que el resveratrol “aporta una protecció antioxidant” o declaracions similars. Encara més, recerques posteriors han descartat que exerceixi beneficis en els lípids sanguinis (per exemple, el colesterol) i conclouen que, ara per ara, està poc justificat l’ús d’aquesta substància en forma de suplement.
Un estudi publicat al setembre de 2014 a PLoS One ha conclòs que el consum elevat de menjar ràpid és un factor de risc independent de patir diabetis gestacional. Aquesta condició, que es presenta amb una intolerància a la glucosa o una elevació de la glucosa en sang durant l’embaràs, està relacionada amb una llista llarga de riscos tant per a la mare (preeclàmpsia, cesària, ferides perineals i, sobretot, diabetis de tipus 2) com per al futur nadó (pes superior al normal, trencaments ossis i fins i tot problemes cardíacs). Per aquest motiu, la prevenció és fonamental. Per a aconseguir aquesta conclusió, durant 12 anys es va revisar el consum de diferents aliments de 3.048 dones espanyoles. Els investigadors van avaluar la relació entre la ingesta alimentària i les possibilitats de patir diabetis gestacional. Van concloure que la relació era clara, fins i tot ajustant altres possibles factors de confusió, com el tabaquisme, la ingesta d’alcohol, el consum de begudes ensucrades, etc. D’altra banda, cal destacar que segons revela un consens espanyol recent de prevenció i tractament de l’obesitat, si es pren menjar ràpid de forma habitual (més d’una vegada a la setmana), es pot guanyar pes i patir obesitat.
Uns bons hàbits dietètics són un escut contra moltes malalties. Onze estudis recents, publicats en la revista Pediatrics, han constatat que té sentit intentar que els nens s’alimentin de forma saludable, fins i tot abans que aprenguin a caminar. Pel que sembla, les preferències per aliments saludables, però també insaludables, són més duradores del que es pensava. Així, els nadons que prenen sovint fruites i hortalisses també les consumeixen de forma freqüent quan compleixen sis anys. I a l’inrevés: els nadons que entre els 10 i els 12 mesos han consumit begudes ensucrades tenen dues vegades més possibilitats de consumir-ne una vegada al dia quan facin sis anys (i de ser obesos). No sorprèn que la lactància materna prolongada s’hagi associat a una major preferència per aliments sans en els nens. Es considera que els aliments que consumeix la mare deixen un gust en la seva llet que actua com un “pont de sabor” i facilita la transició del nadó als aliments que la mare consumeix de forma habitual.
Menjar sovint fora de casa està relacionat amb un risc més alt de guanyar pes amb el pas dels anys i serà més gran si es trien bufets lliures o restaurants de menjar ràpid. I és que les racions que serveixen solen superar les nostres necessitats energètiques. De fet, en alguns casos, el menú conté totes les calories que necessitem en un dia. Diversos estudis han constatat que les persones que controlen el seu pes corporal després d’haver-se aprimat visiten amb menys freqüència restaurants i consumeixen menys quantitat d’aliments. Una vegada presa la decisió de menjar fora de casa, les estratègies per a evitar ingerir més calories de les desitjades poden ser diverses. Una d’aqueste consisteix a triar només un plat del menú i deixar passar una estona després d’haver-lo consumit (perquè s’activi el mecanisme de la sacietat). A més, si es comença amb aliments com fruites i hortalisses, es tendeix a no prendre una alta quantitat de la resta d’aliments (que seran més calòrics). També convé deixar les postres per a situacions excepcionals, ja que solen ser riques en calories, sucres i greixos. Una altra possibilitat és demanar al cambrer que serveixi una ració més petita del plat. En tot cas, menjar a casa sovint i omplir el nostre rebost amb aliments saludables és, sens dubte, la millor opció.
Per començar, cal detallar que, en molts casos, el que els pares considerem “diarrea” en realitat no ho és. Des d’un punt de vista mèdic, una diarrea compleix una sèrie de condicions que ha de valorar de forma individual un professional sanitari, en funció de l’edat del nen i de les característiques de les deposicions (volum, freqüència i consistència). Si de debò el seu fill pateix una diarrea, hi ha diversos motius, no només dietètics, que poden explicar-la. Un d’ells té a veure amb les emocions. Sabem que les emocions negatives poden alterar la funcionalitat digestiva i predisposar a sofrir episodis de diarrea i restrenyiment.
De nou, suposant que el seu fill pateixi una veritable diarrea només entre setmana, caldria revisar la higiene del servei de menjador. Un dels primers motius de diarrea són les toxiinfeccions alimentàries, causades per aspectes relacionats amb la seguretat alimentària. Tot i això, el més normal seria que no fos el seu fill l’únic afectat per les diarrees, més nens haurien de presentar alteracions digestives.
També pot ser que la diarrea tingui a veure amb aspectes dieteticonutricionals com intoleràncies alimentàries. Podria patir, per exemple, una lleu intolerància a la lactosa (si és que el nen pren més lactis a l’escola que a casa). Una altra possible explicació seria que a l’escola s’ofereixen aliments amb molta fibra dietètica. Si el nen no està acostumat a consumir-ne a casa, necessitarà un temps d’adaptació perquè el seu intestí s’hi acomodi.
Si bé no hi ha aliments o menús que hagin provat fer front a la grip, sí que és cert que deixar de menjar quan es pateixen processos infecciosos no és recomanable perquè el sistema immunitari es pot veure compromès. La pèrdua important de pes, per la seva banda, també pot incrementar les possibilitats de tornar a patir noves infeccions, per la qual cosa es generaria un cercle viciós difícil de trencar.
Convindria, per tant, que expliqués aquesta situació al metge perquè pot prescriure-li fàrmacs que milloraran la simptomatologia de les infeccions, cosa que contribuirà al seu benestar i, amb això, les possibilitats que s’alimenti de forma correcta. Sabem, així mateix, que la pràctica habitual d’exercici físic disminueix el risc de sofrir processos infecciosos, per la qual cosa en el moment en què es trobi bé no dubti de començar a practicar l’esport que més li agradi. Cal tenir en compte, a més, que una alimentació saludable, encara que no cura la grip, sí que pot reduir les possibilitats de sofrir-la. És recomanable que disminueixi la quantitat d’aliments superflus que pren a diari, alhora que incrementa la presència en els seus menús d’aliments d’origen vegetal poc processats. La major part dels espanyols prenem una quantitat insuficient de fruites, hortalisses, cereals integrals, llegums i fruites seques. Basar la dieta en aquests aliments és una bona estratègia per a millorar la salut a mitjà o llarg termini.