Asma infantil: una batalla contra la pols i els àcars

Asma infantil: una batalla contra la pols i els àcars

De cinc a set esternuts molt seguits en despertar-se. Degoteig nasal imparable. Picor als ulls. Són símptomes que adverteixen que un nen pateix una incòmoda malaltia: l’asma infantil de tipus al·lèrgic. I és que l’al·lèrgia és la responsable de més del 50% dels casos d’asma en adults i de fins al 80% en nens.

Aquesta malaltia reapareix durant la tardor perquè es combinen dos factors. D’una banda, apareixen infeccions víriques i, de l’altra, es produeix un major contacte amb alguns al·lergògens, com els àcars. Aquests nien en diversos ambients domèstics (roba del llit, fongs i epiteli dels animals domèstics) i poden multiplicar el risc de sofrir crisis asmàtiques en els casos ja diagnosticats o de desenvolupar la malaltia per vegada primera.

Segons l'”Estudi Internacional d’Asma i Al·lèrgia en la Infància” (ISAAC), a Espanya, el 10% dels nens pateix asma infantil, encara que la seva incidència (o aparició de nous casos) s’ha estabilitzat els últims anys. És més freqüent als territoris del nord i el nord-oest i menys als del sud i les zones més caloroses.

Les pistes

Gran part dels nens asmàtics comencen a desenvolupar asma infantil en l’època preescolar. Els antecedents familiars d’asma o d’al·lèrgia, així com les infeccions recurrents i continuades durant la primera infància, amb un fons al.lèrgic, augmenten el risc de desenvolupar asma.

Els símptomes no estan tan ben definits com passa en l’edat adulta, són més aviat una barreja. Diversos esternuts seguits, mocs aiguosos, llagrimeig i picor als ulls; o bé un refredat que perdura en el temps i no acaba de curar-se són alguns senyals d’alarma. En el cas de l’al·lèrgia, la mucositat és més fluïda, mentre que en el dels refredats és més espessa.

A més, els nens amb asma també poden presentar sibilàncies, tos, ofec i símptomes bronquials, però l’asfíxia pròpia de la malaltia, de vegades, és menys evident que en l’adult. Com que poden sofrir broncospasmes induïts per l’exercici, tendeixen a protegir-se de forma natural, i autolimiten els exercicis i jocs que practiquen. Per tant, convé fixar-se en la seva resposta a l’exercici. Per norma general, corren menys que els seus companys i, en la pràctica d’alguns esports com el futbol, se situen en zones de joc on han de fer poc d’esforç físic, com és la porteria.

Tractaments d’èxit

Un diagnòstic d’asma infantil no sempre és una sentència que es patirà una malaltia crònica ni que es tindrà una mala qualitat de vida. Amb els tractaments actuals, és possible controlar els símptomes i, fins i tot, en molts casos, aconseguir que la malaltia desaparegui en la vida adulta.

En la població infantil, el tractament es fonamenta en tres puntals:

• Evitar l’exposició als al·lergògens de l’entorn més proper. Un nen amb asma de tipus al·lèrgic ha d’evitar el contacte amb els agents que li produeixen l’al·lèrgia com la pols o els àcars, que s’acumulen en els peluixos i en matalassos i roba de llit. Això explica que, després de dormir tota la nit en contacte amb aquests agents al·lergògens, sobrevingui un atac d’esternuts en llevar-se. Per a evitar-ho, cal rentar sovint la roba de llit (un mínim d’una vegada a la setmana) i a una temperatura alta (superior a 60ºC), passar sovint l’aspirador pel seu dormitori i col·locar els peluixos en una altra habitació. No obstant això, poden tenir un contacte ocasional amb aquests ninots: els àcars no toleren les temperatures extremes, per la qual cosa es poden eliminar rentant el peluix a més de 60ºC o congelant-lo durant una nit i aspirant-lo després. Aquestes tècniques poden mantenir lliures d’àcars un nino durant uns 10-15 dies.
• Tractament farmacològic antiinflamatori de manteniment. Consisteix a administrar corticoides via inhalada a dosis baixes, per tractar la inflamació de base que hi ha en l’asma, amb independència de si n’apareixen els símptomes o no. Aquestes dosis baixes eviten els efectes secundaris, ajuden a controlar millor els símptomes i disminueixen les crisis asmàtiques. Ara bé, com que aquests medicaments s’administren per via inhalada i als nens els resulta difícil fer la maniobra d’inhalació, li’ls ha de subministrar un adult mitjançant una cambra que es pot adquirir en farmàcies. També es poden utilitzar fàrmacs antileucotriens (que són tractaments orals) que també actuen contra la inflamació i els broncospasmes.
• Immunoteràpia o administració de vacunes contra l’al·lèrgia per via injectada. Un tractament complet d’aquest tipus pot arribar a durar cinc anys. En un alt percentatge de casos, millora els símptomes al·lèrgics i asmàtics i, fins i tot, aconsegueix que l’asma remeti del tot. Tot i que els símptomes nasals triguen més a anar-se’n, els de l’asma desapareixen abans.

FONT: Julio Delgado, president del Comitè d’Asma de la Societat Espanyola d’Immunologia i Al.lèrgia Clínica (SEIAC) i metge adjunt d’Al.lergologia de l’Hospital Virgen de la Macarena, de Sevilla.