Atur: un tipus de prestació per a cada cas
Amb una economia que ranqueja, incapaç de crear feina, i una taxa d’atur del 25%, moltes converses quotidianes giren entorn de la situació laboral del país. La imperiosa necessitat amb què des de la Comissió Europea animen Espanya a fer noves reformes i retallades sobre el sistema del benestar conviden a pensar que la ja elevada taxa d’atur pot seguir creixent. En aquest context, saber la manera de calcular la prestació per desocupació ha esdevingut un dels dubtes i preocupacions principals dels consumidors. Ja es pot haver estat més de 20 anys treballant en la mateixa empresa que haver cobert una baixa temporal. Ara mateix, ningú no se salva del fantasma de l’atur. Les situacions en què es pot trobar cada ciutadà poden ser molt diverses, de manera que convé tenir en compte les peculiaritats del càlcul.
Heus aquí alguns dels supòsits més comuns que es poden donar:
És el supòsit més bàsic, comú i senzill de calcular: el d’una persona que portava molt temps treballant per compte d’altri en una mateixa empresa. En aquest cas, per calcular la prestació per desocupació cal prendre la base de contingències comunes de les últimes sis nòmines. Cal obtenir la base reguladora diària, que s’aconsegueix de sumar les últimes sis nòmines i dividir-les entre 180 dies.
L’aturat té dret a cobrar el 70% de la base reguladora durant els primers 180 dies. Passat aquest període, la prestació es rebaixa fins al 50% de la base reguladora. Aquest ha estat un dels canvis introduïts en la reforma laboral aprovada al juliol d’aquest any. Abans es cobrava el 70% de la base reguladora durant els primers 180 dies i el 60% la resta del període. Com que es tracta d’un treball de llarga durada, el més lògic és pensar que es cobraria l’atur pel període màxim: 720 dies.
En el cas que s’extingissin els dos contractes laborals al mateix temps, el càlcul de la prestació per desocupació s’obté de la mitjana de les bases de cotització per la contingència de desocupació durant els últims 180 dies treballats. Aquest càlcul dóna lloc a la base reguladora diària, que permet saber quina és la prestació diària per desocupació. Sobre aquesta base reguladora, s’apliquen els percentatges esmentats en el supòsit anterior: durant els primers 180 dies d’atur es cobrarà el 70% de la base reguladora i, després, el 50% d’aquesta.
Malgrat això, si l’extinció del contracte de treball es produeix només en una de les empreses en què està ocupat el ciutadà, és possible compatibilitzar la feina amb una desocupació també parcial en proporció a la reducció de jornada. És a dir, el SEPE (Servei Públic d’Ocupació) només pagarà pel percentatge de la jornada que no es treballi fins a completar una jornada normal que, en general, abastarà les vuit hores.
Del supòsit anterior es dedueix clarament que sí. És possible mantenir un treball a mitja jornada i cobrar l’atur corresponent pel treball exercit en una altra societat. La quantia de la prestació es reduirà en la mateixa proporció que la jornada que es realitzi.
El treballador per compte propi o autònom no té dret a l’atur tradicional. Malgrat això, sí que pot sol.licitar la prestació econòmica per cessament d’activitat. És un sistema específic de protecció que tenen els autònoms i que els dóna dret a cobrar una quantitat mensual. Per aconseguir-ho, han d’acreditar el compliment d’una sèrie de requisits, tenir cobertes les contingències professionals, estar al corrent de pagament de les quotes de la Seguretat Social i comptar amb un període mínim de cotització de 12 mesos continuats i immediatament anteriors al cessament. A més, han de justificar que el cessament és degut a circumstàncies econòmiques, tècniques, productives o organitzatives i que no han arribat a l’edat de jubilació. També han de demostrar que han subscrit amb el SEPE un compromís d’accions de formació i inserció laboral per facilitar la seva reincorporació al mercat laboral.
En el supòsit d’accedir a l’atur des d’una situació de reducció de jornada per guarda legal o cura directa d’un menor de 8 anys, per al càlcul de la base reguladora de la prestació de desocupació es prendran les bases de cotització incrementades fins a la quantia que hagués correspost si s’hagués mantingut sense reducció de jornada. És a dir, les bases de cotització es consideraran com si s’hagués treballat a jornada completa.
La durada de la prestació per desocupació dependrà dels dies cotitzats a la Seguretat Social, tal com reflecteix la taula següent: