Leandro Plaza, President de la Fundació Espanyola del Cor (FEC)

"El menjar 'slow food' és adequat perquè es pensa en el que es menja en aquest moment i es cuida més l'alimentació"

1 noviembre de 2012
Img entrevista listado 827

Som conscients de la importància que té l’alimentació en la cura de la salut?

La població està bastant informada. Gairebé tothom coneix la importància d’optar per una alimentació sana, equilibrada i, per tant, cardiosaludable. El problema es troba ara a com passar del saber al fer. El repte consisteix a aplicar de manera directa el que ja sabem. Per exemple a casa, entre pares i fills. No es tracta tan sols d’alimentar-los, sinó d’ensenyar-los a seguir una dieta saludable. Si els petits aprenen quins són els aliments adequats, els triaran de manera natural al llarg de la vida.

Però menjar sa cada vegada és més car…

No sempre. En aquest context de crisi, per sort, tenim les patates. És un hidrat de carboni perfecte, molt barat i que té multitud d’usos. També tenim l’oli d’oliva, un ingredient saludable i assequible. En el cas de les fruites i les verdures, el secret és que les hem de consumir en la seva temporada. Si volem menjar sa i estalviar, el millor és triar la fruita i la verdura de temporada. Cal combinar el que convé per a la salut amb el que convé per a la butxaca. És un equilibri.

Llavors, és possible confeccionar un menú saludable per pocs diners?

Sí. Hi ha aliments molt barats, com l’arròs, la patata i el pa. Pots posar-hi alguna proteïna animal o, millor encara, vegetal. Els llegums són molt saludables i econòmics. Amb això i una peça de fruita aconsegueixes una alimentació bastant sana. No cal menjar carn o peix tots els dies.

L’expressió “slow food” es refereix a prendre’s amb calma l’elaboració dels aliments o al gaudi més pausat del moment de menjar?

A totes dues coses, però sobretot es refereix a donar opció a menjar més a poc a poc. És l’oposat a cert tipus de “fast food”, que conté massa calories i greixos saturats en porcions físiques petites. Són aliments que la gent pren gairebé de peu, mentre camina, a la feina o al parc. La proposta de l’expressió “slow food” significa que també es pot fer una alimentació saludable a l’aire lliure, però relaxant-se una mica més. Per descomptat, un no menjarà peix al parc, però sí que es pot menjar un grapat de fruita seca i aprofitar els àcids grassos Omega 3 que conté. És a dir, es tracta de ser creatius i buscar substituts saludables per a aquells menjars que són poc adequats.

El menjar ràpid és sempre poc saludable?

No, sempre no. Tu pots menjar un grapat de nous amb relativa rapidesa i, en canvi, tens una alimentació fantàstica. Un “fast food” que té connotació negativa és el que t’impedeix menjar a casa, el que et treu temps per asseure’t a dinar en un restaurant o el que fas en la mateixa oficina, però no tot el menjar ràpid ha de ser necessàriament sinònim d’alguna cosa dolenta. Una altra qüestió és que la rapidesa provoqui aclaparament i que l’aclaparament generi estrès. En general, una vida relaxada i tranquil.la -també a l’hora de menjar- manté a ratlla l’estrès, i això és positiu.

El moviment “slow food” és elitista?

Jo diria més aviat que és un desideratum que hauríem de tenir tots. Aquest menjar és adequat perquè implica dues coses. La primera, que com que es menja a poc a poc i amb tranquil·litat, es pensa més en el que es menja en aquest moment i, en conseqüència, es fa una alimentació més saludable. I la segona se centra en el fet que permet fer un parèntesi en la rutina. És un període de relax que contraresta una mica l’estrès de la feina. Afegeixes l’un a l’altre. Després d’un dia dur de treball durant vuit o nou hores, l’ideal és arribar a casa i dir: “bé, ara ens asseurem, xerrarem i prendrem aliments variats”. Sempre és millor menjar diferents racions en petites quantitats, perquè així es prenen menys calories i es fa millor la digestió.

Hi ha qui sosté que el menjar “slow food” és una moda passatgera…

Pot ser el terme és moda, però és molt encertat. Per descomptat, als metges ens ha vingut molt bé per a cridar l’atenció sobre la cura de la salut. I aquest no és un tema passatger.