El menjar ràpid té mala fama.
No hi ha aliments bons ni dolents, sinó dietes desequilibrades. Aquest és el primer problema. Si et prens una fabada amb xoriço i amb diversos elements grassos, consumeixes moltes calories. El mateix passa amb la truita d’un bar, o amb els fregits que es fan amb oli que no es renova… Res d’això és “fast food” i, malgrat això, són aliments molt calòrics. En contrapartida, als locals de menjar ràpid hi ha opcions per a tots els gustos i per a tots els moments.
Llavors, es pot menjar “fast food” tots els dies o és preferible un consum ocasional?
El problema no és el menjar, són els hàbits. És important fer esport, fomentar la cultura de l’exercici físic i l’ensenyament nutricional. L’educació per a la salut és prioritària. D’acord amb això, un pren les seves decisions de consum. Si parlem de tendències i de xifres, el sector de la restauració ràpida a Espanya no supera el 3% del total de la restauració, i la majoria de les persones menja “fast food” una vegada al mes o, com a molt, una vegada a la setmana.
El consum de menjar ràpid és responsable de l’obesitat infantil?
És un mite. Un consum puntual i ocasional no causa obesitat. Amb freqüència es culpa el menjar ràpid, però són uns altres els elements que hi influeixen: des de configurar males dietes fins als hàbits sedentaris. L’autèntic problema és que els nens han canviat els hàbits cap a una vida més sedentària. Juguen davant del televisor o d’una pantalla, fan menys exercici. La nostra generació feia més esport.
I què hi ha de les joguines que s’obsequien quan compren alguns menús infantils?
El regal no influeix en les decisions i el consum no canviarà per la presència o l’absència d’aquest tipus d’elements. El més fonamental és que hi hagi una oferta variada, que hi hagi la possibilitat de configurar una dieta equilibrada i que el sector de la restauració organitzada en sigui sempre responsable. De fet, hem signat codis d’autoregulació, com el PAOS (codi d’autoregulació de la publicitat d’aliments dirigida a menors, prevenció de l’obesitat i salut).
Què implica?
No fer publicitat a determinades hores en la televisió.
Han canviat en aquests anys els controls i les normatives?
El sector de la restauració organitzada és el més segur per a menjar. És on es tenen implementats tots els elements de seguretat. Els sistemes de control de qualitat dels productes són molt rigorosos. Hi ha laboratoris externs per controlar la tipologia dels aliments. En totes les etapes de logística s’assegura la temperatura adequada i es compleix al peu de la lletra tota la reglamentació. Si es té un problema en un local, la repercussió és a escala global. És a dir, no es munten aquests sistemes perquè els demana la llei, sinó perquè és vital per als restaurants.
I de cara al consumidor?
També. El nostre sector, a Espanya, sempre ha estat molt responsable. No hem introduït en cap moment les mides extra d’altres països, ni les racions enormes. No existeixen al nostre país. Quan es llança una promoció, no s’ofereix el menú gran, sinó el mitjà. I si es fa un 2×1 és perquè vagin dos amics a menjar, no perquè mengi una sola persona dos menús. A més, durant aquesta dècada s’han millorat molt els productes i s’utilitza matèria primera de primera qualitat.
Llavors, per què és més barat el menjar ràpid?
Perquè es fan compres a l’engròs. No és el mateix comprar un quilo que una tona, i això ens permet oferir una bona relació qualitat-preu. La carn que s’utilitza és carn de qualitat i procedent d’Espanya. Menjar sa no ha de ser car per força. I es pot menjar bé en qualsevol lloc de restauració ràpida. Hem treballat molt en aquest sentit per reformular els productes i reduir els continguts de greix i sal.
El moviment “slow food” és elitista?
Jo no crec que sigui per a una elit. De fet, es pot menjar en un lloc de restauració ràpida més a poc a poc i amb més temps. L’únic inconvenient del concepte “slow food” està en la vida quotidiana, perquè les obligacions no sempre permeten menjar amb calma. Si tens fills, o la feina es troba lluny de casa, o has de fer grans desplaçaments, prefereixes menjar en mitja hora, de manera que al final tot depèn de la teva vida. És més fàcil posar en pràctica l'”slow food” en una capital de província que en una metròpoli, perquè els temps són uns altres.