Diari d'una embarassada
Al llarg de les 40 setmanes que sol durar la gestació, el cos de la dona viu una autèntica revolució física i hormonal a fi d’allotjar el fetus que creix -cada vegada més- al seu interior. Però, com són aquests nou mesos d’embaràs i com els viu la futura mare’
Els canvis físics no es fan esperar. L’abdomen s’infla i pot arribar a fer mal; els pits creixen i esdevenen més sensibles; també solen augmentar les ganes d’orinar. Les dones embarassades poden sentir-se cansades, amb dolors d’esquena i els coneguts (i sobtats) canvis d’humor.
A partir d’ara, les revisions mèdiques seran mensuals -encara que cada menys temps, en la fase final de l’embaràs-. Els exàmens clínics inclouen controls del pes i de la tensió arterial i també anàlisis de sang i d’orina (que detectarien possibles infeccions).
Al final d’aquest primer trimestre, es viu un dels moments més emocionants de tot el cicle: la primera de les tres ecografies, que permetran detectar eventuals malformacions congènites. A hores d’ara -al voltant de la dotzena setmana-, el fetus fa entre cinc i sis centímetres però ja se’n poden distingir la columna vertebral i les protuberàncies del que seran les extremitats.
Cap a la meitat d’aquest segon trimestre ja es poden sentir els primers moviments del futur nadó. Arriba el moment de la segona ecografia: ja és possible avaluar-ne el cor, el cervell i els pulmons i també confirmar, amb gairebé total seguretat, el sexe del nadó. Durant aquest període són molt importants altres controls. L’anomenada prova triple test (o triple cribratge), que s’utilitza per detectar la síndrome de Down, entre altres alteracions; el test d’O’ Sullivan, que localitzaria la diabetis gestacional i, quan el factor Rh de la sang de la mare és negatiu, el test de Coombs, que permet comprovar si els fluids del petit i de la seva mare són compatibles. A partir del cinquè mes de l’embaràs, és normal que s’inflin els peus (i les cames), una inflamació que continuarà durant tota l’última etapa de la gestació. També es formen estries al pit i la panxa, i la pell de la panxa s’estira tant que pot arribar a picar.
L’úter de la futura mare es prepara per al naixement: comença a moure’s i a enfortir-se. La dona experimenta les característiques contraccions (anomenades de Braxton Hicks), petits encongiments de la matriu que la fan endurir-se. Poden ocórrer des de la sisena setmana d’embaràs, però només ara comencen a sentir-se.
L’última de les ecografies es fa al voltant de la setmana 34, per controlar el desenvolupament del fetus en aquesta etapa final de la gestació. Al cap de dues setmanes, el doctor analitzarà el fluid vaginal i rectal de la mare per determinar si és portadora de bacteris del gènere streptoccocus (ho són una de cada quatre dones) i pot causar meningitis en el nadó.
Durant aquestes setmanes finals, toca reposar i atendre els senyals que indiquin la proximitat del part: contraccions intenses i regulars, trencament del sac amniòtic (trencar aigües), fluix vaginal amb sang o forts dolors a la zona lumbar. Quan això ocorre, convé agafar la bossa o la maleta de la mare (amb camisons, mugroneres’) i la canastreta del nadó i sortir cap a l’hospital. La propera parada és la sala de dilatació, el quiròfan i la maternitat. Després arribarà el moment de descansar i de gaudir del bebè.