Un berenar ric i saludable

Esmorzars i berenars han de representar un 20% del valor energètic de la dieta diària, i la planificació i la imaginació són les claus per a aconseguir-ho
1 Gener de 2013
Img alimentacion listado 855

Un berenar ric i saludable

/imgs/20130101/merienda1.jpg
Sovint , tendim a pensar que amb el desdejuni, el dinar i el sopar la dieta dels més petits ja està resolta. Però, què passa amb l’esmorzar i el berenar? Ordenar l’alimentació infantil requereix temps, esforç i atenció si s’és conscient de la influència que té la dieta en el desenvolupament físic, intel.lectual i emocional dels més petits. Els àpats principals solen estar resolts amb més facilitat si els nens dinen al menjador escolar, on tenen una planificació setmanal dels menús. I fins i tot els sopars poden requerir una atenció inferior per part de la família si s’atén la proposta elaborada per l’empresa que gestiona el dinar de l’escola. Però la qüestió es complica a l’hora de pensar i preparar els esmorzars i berenars.

Llista de berenars: savi costum

La improvisació dels berenars no és una bon hàbit. El conjunt de tots els aliments ingerits cada dia permet estimar la qualitat dietètica i nutricional de l’alimentació que segueixen els nens. I els esmorzars i els berenars haurien de representar un 20% del valor energètic i nutricional de la dieta diària, un percentatge estimable per considerar saludable la dieta infantil. Un bon pla de berenars i esmorzars no passa per enumerar necessàriament els dies de la setmana en què es pren un tipus d’entrepà , de fruita o de lacti, sinó que s’ha de disposar d’una àmplia oferta d’aliments amb la finalitat d’acostumar els nens a tastar diferents sabors, textures, barreges i combinacions alimentàries.

Entrepans: més enllà dels tradicionals

/imgs/20130101/merienda2.jpg
L’entrepà tradicional s’ha substituït en moltes llars per brioixos o per pans especials, on els de motlle, els més senzills, comparteixen protagonisme amb d’altres amb més ingredients (brioix de llet, amb trossets de xocolata…), alguns poc recomanables per a un consum habitual per ser massa dolços o grassos. L’entrepà en pa -millor integral, de cereals o llavors- és encertat per reforçar la masticació dels nens i perquè per la seva composició constitueix una aportació d’hidrats de carboni, els nutrients amb més presència en l’alimentació infantil. El companatge dels entrepans influeix molt en la qualitat nutricional de la dieta infantil, igual com l’educació del gust i les preferències dels més petits. Un nen sa i actiu no ha d’experimentar necessàriament grans limitacions alimentàries; és bo acostumar-lo a diferents sabors i textures.

  • Dolços: Es proposen alternatives gustoses als típics entrepans de pa amb xocolata, de mantega i melmelada o mel o de crema de cacau amb altres propostes per untar igual de dolces però menys ensucrades i més naturals. Algunes són fàcils d’elaborar, com les compotes concentrades de fruita i els purés de fruites dessecades.
  • Salats: Els embotits (xoriço, salsitxa, fuet, sobrassada…) i els patés, per l’alt contingut en sal i greixos saturats, convé prendre’ls amb moderació. Les millors opcions salades són un bon pernil salat o el pernil cuit més natural i de més qualitat, per ser els productes que porten menys additius i ingredients extres diferents afegits a la matèria primera original.
  • De peix: Les conserves de tonyina, bonítol, sardines, anxoves i verat serveixen de farciment deliciós i nutritiu per als entrepans. Amb conserves o restes de peix cuinat s’elaboren patés casolans deliciosos de forma simple: barrejar o batre el peix amb formatge cremós o tofu i un polsim de suc de llimona.
  • La novetat: Entrepans o sandvitxos vegetals o farcits amb patés vegetals. Acostumar el nen que l’entrepà s’acompanyi d’alguna cosa vegetal (tomàquet, enciam, anelles de ceba fresca o ofegada, escalivada…) és una idea saludable. Un nen acostumat des de petit a menjar de tot , i a qui no s’han limitat les possibilitats als menjars típics de la seva edat, no tindrà objecció a tastar coses diferents de gran qualitat nutricional. Els patés vegetals com el d’humus o paté de cigrons, de xampinyons, d’olives , d’albergínies , etc. són altres idees noves que ajuden a ampliar el gust dels nens, al mateix temps que compensen l’excés de proteïna animal de què “pequen” els més petits.
  • Pans especials: És una manera sana i original de diversificar l’oferta de desdejunis, esmorzars i berenars infantils. Alguns pans són tan gustosos que resulten deliciosos menjar-los sols: de musli, amb fruites dessecades (panses, orellanes, poma, plàtan o coco), amb fruita seca , torrades de panses…
  • Cereals: Musli amb fruita i suc, amb iogurt, amb llet o amb una beguda vegetal; arròs amb llet, crema de civada… Els cereals en gra com l’arròs o en flocs (musli, civada, blat de moro…) admeten ser cuits amb aigua, suc, llet o beguda vegetal i barrejar-se amb fruites dessecades o cuites (pomes, peres…). El resultat és un plat energètic i nutritiu, un refrigeri perfecte per berenar i una alternativa als clàssics entrepans.
Primer la fruita?

/imgs/20130101/merienda3.jpgDues peces de fruita és la quantitat mínima que s’aconsella que els nens mengin cada dia. Se’ls pot oferir fruita fresca i alternar-la amb compota, fruita al forn o cuita, o sucs naturals. Un bon moment perquè els més petits mengin fruita és oferir-los-la entre hores com un recurs per calmar la gana. Es poden idear diferents formes de presentació. “Pensa en petit: als nens, de vegades els agrada més la fruita si els la dónes en trossos petits i de diferents colors”, suggereix Marta Garaulet en el seu llibre “Niños a comer”, amb l’objectiu d’incentivar el consum de fruita fresca i al natural entre els menors. Oferir la fruita com a primera opció del berenar registra una probabilitat més gran que se la mengin. Després de menjar l’entrepà, els nens estan més assaciats i tenen menys gana de fruita, en particular si aquesta no és un aliment del seu grat.