Poc de temps, molta gana

La falta de temps no és excusa per a menjar sa, hi ha molts plats abellidors i contundents per a assaciar la gana que es poden preparar en un temps rècord
1 Gener de 2013
Img alimentacion 4 listado

Poc de temps, molta gana

/imgs/20130101/hambre1.jpg
La llista de pretextos i justificacions és llarga: manca de temps per preparar el menjar o per menjar-lo, poca afició a la cuina, manca d’existències al frigorífic, de nou manca de temps per anar al supermercat… Si aquestes situacions són freqüents es pot caure en la temptació i en la comoditat de resoldre-les a base de plats precuinats, de fregits i, fins i tot, de menjar ràpid. Tanmateix, la salut es pot ressentir si els àpats improvisats esdevenen costum: aquesta mena de menjars energètics, grassos i sovint salats es tradueixen en quilos de més, i poden ser en part causa que s’alterin els paràmetres bioquímics (colesterol, triglicèrids, glucosa, àcid úric…) i que pugi la tensió arterial. Disposar de poc de temps per a cuinar o per a menjar es pot solucionar si s’opta per plats amb un denominador comú: complets des d’un punt de vista nutricional, abellidors, adaptables a gustos i preferències i contundents per a assaciar la gana. A continuació es detallen quatre idees que compleixen aquests propòsits.

Entrepans: tres en un

Amb un bon entrepà es pot resoldre un menjar i satisfer de forma suficient i l’aportació òptima de tots els nutrients energètics (hidrats de carboni, proteïnes i greixos). El consell és triar els aliments de més qualitat i més saludables dins de cada grup. El pa, en les seves modalitats diverses, és preferible que sigui integral, de multicereals, amb llavors…, que a més de ser font de carbohidrats també ho és de fibra i minerals. Una llesca de pa de 40 grams equival en calories a un cullerot ras d’arròs, de pasta o de llegums, dada que serveix de referència per a preparar-se l’entrepà de la mida proporcional al que un menja de plat i a les seves necessitats. Com a farciment prevaldrà la proteïna de qualitat: carns magres, peixos o ous, proteïna vegetal (tofu, seitan…), tractant de no ser gaire repetitiu. Les verdures al forn o ofegades (carbassó, ceba, tomàquet, albergínia, pebrots, xampinyons o bolets…) o si es prefereixen crues de tipus amanida (enciams, rodanxes de tomàquet, anelles de ceba, pastanaga rallada…) són el complement perfecte d’aquest menjar com a font de nutrients reguladors (vitamines, minerals i fibra).

Algunes receptes que es poden trobar a www.consumer.es són: entrepà de pa multicereals, verdures al forn, gall dindi i formatge Edam; de seitan amb verdures ofegades; o integral vegetal amb salmó fumat.

Llegums i cereals: contundent plat únic

/imgs/20130101/hambre2.jpg
Es recomana elaborar un plat compost per un llegum, un cereal i un grapat d’hortalisses amanit amb un raget d’oli d’oliva. No es requereixen més ingredients per estar ben alimentat i ben nodrit i no passar gana durant hores. La facilitat per a la creació d’aquest tipus de receptes permet preparar un potatge al gust en més quantitat i disposar de diverses racions per a uns quants dies. En l’aspecte culinari, l’olla de pressió accelera la cocció dels llegums i mentre es couen a part els cereals. Es poden provar diferents classes de cereals per fer més variats els plats (llegums amb arròs, cuscús, fideus de pasta o fins i tot d’altres de menys comuns en la cuina tradicional però molt saborosos i nutritius, com el mill, la polenta…). El mercat ofereix conserves de llegums al natural, ja llestes per a menjar, que admeten barrejar-se amb diversitat d’ingredients i compondre plats consistents alhora que saludables. Les receptes més clàssiques (cigrons amb verdures del bullit i fideus; llenties amb arròs; “burritos” -coques de blat de moro farcides de fesols-) es poden intercalar amb altres suggeriments més originals (pèsols amb quinoa a la jardinera; amanida de cuscús amb llenties i vinagreta; mill amb fruites seques…).

Sobres de menjar: problema resolt

/imgs/20130101/hambre3.jpg
Dels 180 quilos de menjar que malgasta cada persona a l’any a la Unió Europea, gairebé la meitat, el 42%, prové de les llars. Amb l’aprofitament segur de les restes de menjar, a més d’estalviar en alimentació es pot improvisar un àpat amb fonament en molt poc de temps.

La pasta i l’arròs són aliments que pel seu sabor neutre admeten barrejar-se amb diversitat d’ingredients i obtenir plats originals, amb molt de gust i textures agradables, a més de nutritius. Unes sobres de mandonguilles, les restes de la tonyina estofada o d’un guisat de carn s’esmicolen i s’afegeixen com a complement proteic a la ració d’arròs o pasta. També es poden servir al costat d’unes verdures ofegades o una mica de salsa de tomàquet. Les conserves de peix (sardines, anxoves, tonyina, verat…) també són útils per a compondre un plat consistent. Tan sols es requereixen els 10-15 minuts necessaris per a coure els farinacis amb la finalitat de preparar l’acompanyament i el plat ja estarà llest per a assaborir-lo. Les propostes següents són fàcils i ràpides de preparar a partir de restes de menjars del dia anterior: espaguetis amb musclos, gambes i tonyina; macarrons a la bolonyesa; arròs amb pollastre al curri; mongetes amb bacallà; llenties amb calamars; ensalada russa de patata amb salmó i alvocat, etc.

Menjars preparats: la qualitat importa

/imgs/20130101/hambre4.jpg
La indústria alimentària ofereix una àmplia gamma de productes ja elaborats i llestos per al consum o que requereixen d’una manipulació mínima. Aquesta comoditat resulta útil en moments en què es disposa de poc de temps per a la cuina. Des d’amanides envasades en bossa, rentades, tallades i llestes per a amanir i servir, fins a plats cuinats que tan sols requereixen obrir l’envàs , escalfar-ne el contingut i assaborir-los, com ara arrossos, llegums, pasta, carns o peixos cuinats, truites de patata, etc. Fins i tot hi ha la possibilitat d’adquirir, tant per a dinars com per a sopars, un lot d’un menú complet i equilibrat des d’un punt de vista nutricional que inclou primer plat, segon i postres, dissenyat per dietistes-nutricionistes i que compleix amb els criteris de dieta equilibrada. Una alimentació sana basada en productes manufacturats passa per triar aquells de millor qualitat, més naturals, mínimament processats i amb menys quantitat d’additius .