No hi ha fórmules màgiques per a perdre pes
La periòdica obsessió de perdre els quilos acumulats a l’hivern s’ha tornat a instal·lar entre nosaltres. I per a ajudar-nos a rebaixar pes, també han reaparegut incomptables reclams de píndoles, herbes, substitutius del menjar, dietes miraculoses i intervencions quirúrgiques. No obstant això, experts en nutrició alerten un any més sobre l’escassa fiabilitat de tots aquests mètodes per a aconseguir la figura anhelada. La Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) i la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO) s’han mobilitzat per tal de conscienciar les autoritats sanitàries i l’opinió pública sobre l’enorme quantitat d’informació tendenciosa que es publica en els mitjans de comunicació, parant un èmfasi especial en els perills que comporten els mètodes que prometen perdre pes de forma ràpida i sense esforç, que manquen del menor fonament nutricional i científic. La urgència de posar ordre al caos alimentari actual no és casual i es basa en una premissa fonamental: l’equilibri nutricional és el pilar bàsic per a un òptim estat de salut. Per això, les dietes han de seguir-se sempre sota un rigorós control mèdic.
Les dietes populars, basades majoritàriament en falses creences, tenen en comú l’aportació errònia de grups d’aliments (abús de proteïna, excés de greixos, quantitat insuficient d’hidrats de carboni, etc.), la qual cosa condueix a desequilibris en l’organisme, amb repercussions més o menys greus per a la salut. Es tracta, generalment, de dietes en què predomina un macronutrient (proteïnes, greixos o hidrats de carboni), per la qual cosa el règim tendeix a resultar monòton i poc abellidor. Com a conseqüència, els qui segueixen aquest tipus de dietes opten per menjar menys i el seu pes disminueix a causa d’una ingesta calòrica baixa i poc saludable.
- Dietes pobres en proteïnes: Es perd pes a costa de la massa muscular i de proteïna visceral (la que forma part dels òrgans vitals: cor, ronyons…), descendeix la pressió arterial i fins i tot s’han donat casos d’arítmies cardíaques intractables.
- Dietes riques en proteïnes i pobres en hidrats de carboni: Prometen resultats ràpids només si es menja carn, cansalada, ous i altres aliments hiperproteics, i si se suprimeixen o limiten al màxim els aliments rics en hidrats de carboni, com cereals i derivats (arròs, pasta, pa), patates, llegums, verdures i hortalisses i fruites.
Una aportació excessiva de proteïnes però insuficient d’hidrats de carboni pot ocasionar descalcificació òssia i danys renals per excés de nitrogen. També poden causar fatiga i marejos per falta d’hidrats de carboni, ja que la glucosa, un substrat deficient en aquestes dietes, és la font d’energia preferida per l’organisme. A més, aquests règims provoquen una gran pèrdua de líquid i electròlits -cosa que afavoreix la deshidratació- i eleven els nivells de colesterol i triglicèrids, factors de risc cardiovascular.
I per si això semblés poc, augmenten els nivells d’àcid úric i poden provocar atacs de gota en persones amb hiperuricèmia (nivells d’àcid úric alt). A curt i mitjà termini es perd proteïna muscular i fins i tot proteïna visceral, ja que l’organisme la utilitza com a font d’energia. Amb el temps, la falta d’hidrats de carboni produeix un excés d’acetona i altres cossos cetónicos en l’organisme (cetosi), ja que l’organisme s’adapta a la situació i fa servir els greixos com a substrat energètic, a fi de preservar la degradació de proteïna muscular i visceral.
- Dieta rica en greix i colesterol: aquest tipus de dietes constitueix una de les formes més perilloses i esteses en el tractament de l’obesitat. Es basen en una reducció en la ingesta d’hidrats de carboni, que se substitueixen per greixos. Alguns dels models dietètics poden proporcionar fins a 1.500 mg de colesterol al dia, a més de greix saturat, malgrat que els qui recomanen aquest tipus de dieta passen per alt la seva elevada aportació grassa. En augmentar els nivells de colesterol i de triglicèrids a la sang, augmenta el risc de malaltia cardiovascular. Pel seu desequilibri nutricional provoquen una disminució de les reserves de glucogen (substància de reserva que una vegada utilitzada per l’organisme es transforma en glucosa), i de l’aigua lligada a aquest, la qual cosa provoca una pèrdua de pes ràpida que es recupera quan es tornen a ingerir aliments rics en hidrats de carboni.
- Règims sense greix: No permeten prendre olis, mantega, margarina ni qualsevol altre tipus de greix. Seguint aquestes dietes hi ha risc de manca d’àcids grassos essencials i vitamines liposolubles (A, D, E).
- Altres dietes: consisteixen a consumir una gran quantitat d’un determinat aliment. Són avorrides i gens abellidores, a més de desequilibrades nutricionalment i sense base científica, i poden produir trastorns digestius i psíquics, ja que trenquen el ritme alimentari normal.
El principal risc d’aquestes dietes es troba en la inadequada manera en què s’hi perd pes, conseqüència bé d’una reducció important de les calories ingerides o bé de desequilibris orgànics que s’originen en fer servir aliments en quantitat i qualitat inadequada. És a dir, s’aprima a costa de perdre líquids, electròlits, en menor proporció reserves de proteïnes -múscul principalment- i, encara en un percentatge menor, greix, que és el que realment interessa perdre. La gran acceptació d’aquestes dietes rau en el fet que, fins i tot sense tenir un fonament nutricional, permeten perdre pes més o menys ràpidament a costa d’ingerir menys calories, per la qual cosa en poc de temps “convencen” aquells que les segueixen de continuar fent-ho. No obstant això, resulten totalment inadequades per a aconseguir pèrdues de pes sostingudes, ja que a més de perilloses per a la salut, no ensenyen a adquirir hàbits alimentaris correctes ni garanteixen que es mantindrà a llarg termini la pèrdua de pes. Riscs de les dietes aprimadores