L'altre gran negoci
Mantenir obert un compte d’estalvi, treure diners del caixer automàtic, disposar d’una targeta de crèdit, efectuar transferències o cobrar un xec costa diners al consumidor. Concretament, el passat 2001, els bancs i les caixes d’estalvi van cobrar als seus clients 8.700 milions d’euros en concepte de comissions bancàries, segons Ausbanc. I en comparar aquesta xifra amb els 8.208 milions d’euros que van obtenir com a altres beneficis del negoci, la conclusió resulta reveladora: les comissions bancàries s’han convertit en l’altre gran negoci de les entitats financeres.
Les comissions bancàries són quantitats que els bancs i les caixes d’estalvi cobren com a retribució a la seva tasca o pels serveis d’intermediació o de gestió que presten. Tret d’excepcions puntuals, els bancs i les caixes facturen als clients tant per l’activitat que es mantingui amb l’entitat (entre 10,80 i 54,10 euros a l’any per una llibreta d’estalvis) com per la inactivitat (a partir del tercer any d’inactivitat, 6 euros semestrals); tant per la contractació d’un producte (des del 2% fins al 6% per obertura de crèdit hipotecari) com per la seva cancel·lació (entre l’1% i el 4% per la cancel·lació anticipada d’un crèdit hipotecari). Per això, els interessos dels productes financers d’un banc o una caixa d’estalvis no han de ser les úniques xifres a les quals hem de prestar atenció quan triem una entitat d’estalvi, encara que el marge de maniobra del consumidor hi és escàs: les variacions de comissions entre entitats bancàries són generalment mínimes per raons de competitivitat.
Cada entitat aplica les despeses que creu oportunes, després de la consulta amb el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Les normes de protecció al consumidor inclouen l’obligació d’informar l’usuari; les entitats han de publicar en els seus taulers d’anuncis aquestes tarifes i facilitar-ne al client un extracte.
Estalviar es paga
Bancs i caixes cobren per ingressar diners, per treure’n i, fins i tot, encara que sembli una incongruència, també cobren per no fer ni una cosa ni l’altra, ja que la inactivitat també es paga. En concret, a partir del tercer any d’inactivitat en un compte d’estalvis alguns bancs i caixes cobren sis euros semestrals en concepte de comissions.
Per a disposar d’un compte, el seu titular haurà de pagar en concepte de despeses de manteniment entre 10,80 i 54,10 euros anuals, segons l’entitat bancària. A aquestes quantitats cal sumar les comissions per cada apunt o operació que es fa. Encara que alguns bancs o caixes no la cobren i uns altres només ho fan a partir d’un nombre determinat d’apunts efectuats, la veritat és que cada anotació en compte -no són computables a aquests efectes els reintegraments en efectiu, els dèbits de xecs ni els apunts generats per la liquidació d’interessos o comissions- pot representar al seu titular un cost de fins a 0,45 euros.
Els nombres rojos, no cal dir-ho, també cotitzen, i els descoberts en compte corrent i en llibreta d’estalvi són considerats operacions de crèdit a tots els efectes, i s’hi apliquen comissions d’entre un 1% (mínim de 6,01 euros) i un 2,5 % (mínim de 15,03 euros).
La tinença d’una targeta de crèdit pot ocasionar un desemborsament anual de fins a 24,04 euros, mentre que el cost d’una de dèbit oscil·la entre els 3,61 i els 12,02 euros a l’any. Si la targeta té un tint daurat, la quota s’eleva fins als 72,12 euros anuals.
Però les targetes de plàstic exigeixen precaucions a l’hora d’usar el caixer automàtic, ja que també es veuen afectades pel cobrament de comissions, i com que no estan sotmeses a una regulació específica respecte de les comissions màximes o mínimes aplicables, les entitats les apliquen lliurement. Treure diners indiscriminadament de qualsevol caixer pot encarir l’operació fins a un 4%, amb un mínim de 2,50 euros, segons que es treguin els diners en la pròpia entitat, en un caixer de la xarxa o en una xarxa aliena. És a dir, treure 60 euros en un caixer de la competència pot ocasionar un cost afegit de 2,50 euros. Pel que fa a les disposicions a crèdit, el mínim pot arribar fins i tot als 2,70 euros.
Els bancs i les caixes d’estalvi cobren als seus clients cada vegada que efectuen una transferència o gestionen un ingrés per xec, lletra o pagaré. Les despeses depenen de les variables següents: la forma en què es formula l’ordre de pagament (manualment és més cara que en suport magnètic o informàtic), la urgència de la transmissió i la destinació de l’operació (les transferències en la mateixa entitat són més barates que aquelle en què intervenen altres places). Fer arribar 60 euros d’una capital de província a una altra pot tenir un cost addicional de 3,01 euros, quantitat que s’eleva a 15,03 euros, més del 25% de la quantitat transferida, si l’enviament és urgent. Les transferències dins de la mateixa localitat són una mica més barates, amb mínims compresos entre els 0,90 i els 9,02 euros, segons la urgència del pagament.
Les despeses bancàries representen quantitats importants en el moment de formalitzar un crèdit hipotecari o de consum, amb uns costos d’obertura que oscil·len entre l’1,5 i el 4 % de la quantitat prestada. També ocasionen comissions la majoria de les cancel·lacions anticipades de préstecs, entre l’1 i el 4% en els hipotecaris i l’1,5% i el 3% en els personals, segons que siguin d’interès fix o variable, en aquests dos casos.
L’estudi previ a la concessió del préstec també té aquesta comissió. En els préstecs hipotecaris ha d’estar englobada amb la comissió d’obertura. Normalment, es calcula com un percentatge, entre el 0,20 i el 2%, amb uns mínims que oscil·len entre els 12,02 i els 300,51 euros.
- Normals (ordre manual)
- La mateixa entitat: entre el 0,05% i el 0,50% de la quantitat transferida (mínim, entre 0,75 i 2,70 euros).
- Altres entitats: entre el 0,20% i el 0,50% de la quantitat transferida (mínim, entre 1,50 i 3,31 euros).
- Urgents
- La mateixa entitat: entre el 0,10% i el 0,50% de la quantitat transferida (mínim, entre 0,90 i 9,02 euros).
- Altres entitats: entre el 0,50 i el 0,75% de la quantitat transferida (mínim, entre 3,01 i 15,03 euros).
- Manteniment: entre 10,80 i 54,10 euros/any.
- Administració:
- Apunts en compte: gratuïts en algunes entitats financeres, fins a 0,45 euros/apunt en unes altres.
- Descoberts: entre el 0,10 i el 4,50% del descobert (mínim, entre 3,01 i 15,03 euros).
- Cost anual, emissió i renovació:
- “Clàssica”: entre 6,01 i 18,03 euros.
- “Or”: entre 42,07 i 72,12 euros.
- Disposició en efectiu
- La pròpia entitat: gratuïtes en algunes entitats financeres, fins al 4% de les quantitats extretes (mínim 2,40 euros) en unes altres.
- La pròpia xarxa: gratuïtes en algunes entitats financeres, fins al 4,50% (mínim 3,01 euros).
- Una altra xarxa: entre el 3% i el 6,50% de les quantitats extretes (mínim, entre 1,50 i 4,81 euros).
- Cost anual, emissió i renovació: gratuïtes en alguns bancs i caixes, en d’altres fins a 12,02 euros.
- Disposició en efectiu:
- La pròpia entitat: exempt.
- La pròpia xarxa: gratuïtes en alguns bancs i caixes, fins a l’1% de les quantitats extretes en altres (mínim, 1,50 euros).
- Una altra xarxa: entre el 2% i el 4% (mínim, entre 1,35 i 2,50 euros).
- Estudi: entre el 0,20% i el 2% (mínim, entre 12,02 i 300,51 euros).
- Interés fix:
- Obertura: entre el 2% i el 6% (mínim, entre 300,51 i 901,52 euros).
- Cancel·lació anticipada: entre l’1% i el 5%.
- Interés variable:
- Obertura: entre el 2% i el 6% (mínim, entre 300,51 i 901,52 euros).
- Cancel·lació anticipada: l’1%.
- Estudi: entre el 0,20% i l’1,50% (mínim, entre 12,02 i 210,35 euros).
- Interés fix:
- Obertura: entre l’1,50% i el 6% (mínim, entre 18,03 i 150,25 euros).
- Cancel·lació anticipada: 3%.
- Interés variable:
- Obertura: entre l’1,50% i el 6% (mínim, entre 18,03 i 150,25 euros).
- Cancel·lació anticipada: l’1,50%
Despeses del titular d’un compte corrent i dues targetes, una de crèdit i una altra de dèbit:
- Manteniment anual de compte i 60 apunts anuals (5 apunts al mes)… entre 10,80 i 81,10 euros.
- Cost anual d’una targeta de crèdit normal, cinc disposicions en efectiu de 60,02 euros en la pròpia entitat i una disposició de 120,20 euros en una altra xarxa… entre 9,62 i 40,24 euros.
- Cost anual d’una targeta de dèbit, 33 disposicions en efectiu de 60,02 euros i 2 de 150,25 euros en la pròpia entitat, 11 disposicions en efectiu de 60,02 euros en una altra entitat de la xarxa, 2 disposicions en efectiu de 200 euros en una altra entitat de la xarxa i 4 disposicions de 60,02 euros en una altra xarxa… entre 5,04 i 42,52 euros.
- Sis transferències normals de 180,30 euros a un altre compte del qual és titular en la mateixa plaça. Una transferència urgent de 120,20 euros a un compte en una altra ciutat… entre 7,51 i 31,23 euros.
- Sis ingressos en compte de xecs de 721,21 euros… entre 5,4 i 14,4 euros.
- Total de les despeses anuals de comissions: entre 38,37 i 209,49 euros
- Les dues normes en què es basen les comissions bancàries a Espanya són l’Ordre ministerial del 12 de desembre de 1989, sobre tipus d’interès, comissions, normes d’actuació i informació als clients i publicitat de les entitats de crèdit, i la Circular 8/1990 del Banc d’Espanya de transparència de les operacions de les entitats de crèdit i protecció de la clientela, amb les seves modificacions posteriors.
- Ambdues normes preveuen un sistema de llibertat de preus per a la pràctica totalitat de les comissions, però amb limitacions: els bancs i les caixes d’estalvi no podran carregar tipus o quantitats superiors a les que contenen les tarifes, ni cobrar comissions per conceptes que no s’hi mencionen. Tampoc no podran carregar comissions i despeses per serveis no acceptats o sol·licitats formalment pel client. A més, s’estableix que les comissions o despeses repercutides hauran de respondre a serveis efectivament prestats o a despeses reals.
- La llei estableix també garanties formals per als usuaris, com la publicitat de les tarifes i el lliurament del document contractual.
- Ser realment necessàries. El servei cobrat ha de respondre a un servei efectiu i no recollit per un altre producte ja contractat pel client.
- No ser sorpresives. El preu de la comissió s’ha de comunicar de forma intel·ligible al consumidor.
- Ser legals. Encara que el cobrament està liberalitzat, ha de respectar diverses normes que regulen la matèria.
- No ser abusives. Han de cobrir les despeses de l’entitat i el seu marge de beneficis; això implica que no es puguin cobrar comissions amb una quantitat proporcional al nominal de l’operació.
- També és il·lícit cobrar comissions per seguiment i administració d’un préstec, perquè també són actuacions que el banc fa pel seu propi interès.
- No poden excedir la quantitat fixada. En les cancel·lacions anticipades d’hipotecaris variables, de l’1%, i en els crèdits al consum, de l’1,5% en els variables i del 3% en els fixos. Respecte de les hipoteques a tipus fix, poden reclamar-se les comissions superiors a un 2,5%, encara que això no té cap suport legal.
- Modificacions de la quantitat de comissions. Per a modificar-les és necessari que transcorrin dos mesos des de la seva publicació en el Tauler d’Anuncis de l’entitat.
- No poden repercutir en el client les despeses produïdes per falta de diligència de l’entitat (despeses que se li ocasionen per no presentar dins del termini els rebuts o efectes, com a conseqüència de l’actuació negligent del banc o per fallades en el sistema informàtic).
- Tampoc no es poden cobrar comissions no previstes en el contracte.
- No es pot cobrar cap comissió per descobert quan aquest s’hagi produït com a conseqüència de normes de valoració a l’hora d’imputar un abonament o un dèbit en una determinada data. En tot cas, les comissions per descobert, si s’escauen, han de ser proporcionals al descobert generat.
- Comissions per devolució de xecs, lletres, rebuts… lliurats per a presentar-los al cobrament a una entitat bancària. El Banc d’Espanya les considera incorrectes, si el Banc o Caixa no ha informat prèviament els clients que en cas d’impagament del títol, es cobrarà comissió per devolució.