La majoria suspenen l'examen

La majoria suspenen l'examen

/imgs/20020501/tema01.jpg
L’operació biquini ja ha començat per a moltes persones. Així, centres d’estètica, herbolaris i semblants fan el seu agost quan falten ja poques setmanes per a lluir el banyador i enfundar-se les peces de roba més “compromeses”. El negoci dels centres d’aprimament mou en el nostre país 1.500 milions d’euros a l’any (dades del 2000).

Anuncis que prometen pèrdues de pes ràpides i sense a penes esforç, dietes personalitzades per a cada client i primeres consultes gratuïtes, remeten els destinataris d’aquesta publicitat a centres que, com s’ha comprovat, no sempre disposen de personal qualificat en nutrició. Per a esbrinar si els tractaments que ofereixen aquests centres d’aprimament són efectius, si el personal que els atén està adequadament qualificat i si es tracta d’establiments seriosos i rigorosos des del punt de vista mèdic, tècnics de CONSUMER van visitar (només una visita, res més) a l’abril 36 centres d’aprimament que actuen en 12 ciutats. La major part d’ells tenien un denominador comú: les seves promeses per a perdre pes i els tractaments que proposen van suscitar la desconfiança dels experts en dietètica i nutrició, en fixar metes impossibles d’aconseguir amb dietes saludables.

Es van establir -comptant amb la col·laboració d’experts en dietètica i nutrició i amb l’assessoria mèdica pertinent- els criteris que podrien contribuir a determinar si un centre d’aquest tipus permet el client perdre pes d’una manera eficaç i saludable.

Posteriorment, sis tècnics d’aquesta revista van acudir com a clients ficticis a tres centres d’aprimament situats a Alacant, Barcelona, Bilbao, Burgos, Castelló, Madrid, Màlaga, Pamplona, Santander, Sant Sebastià, València i Vitòria, i van comunicar als treballadors d’aquests centres el seu interès per perdre pes. D’aquests sis tècnics, dos d’ells de cap manera necessitaven aprimar-se, uns altres dos presentaven una lleugera sobrecàrrega (índex de massa corporal -IMC- entre 25 i 26,9) i els altres dos eren obesos de primer grau (IMC entre 30 i 34,9).

La principal conclusió de l’estudi és que el 68% d’aquests 36 centres aprimament suspèn l’examen, mentre que únicament el 6% aprova amb bona nota i el 26% centres aconsegueix només un “acceptable”. A més, es va comprovar en alguns una clara falta d’ètica professional, ja que suggereixen tractaments que no s’adapten a les necessitats del client que els visita (aconsellen, per exemple, aprimar a qui no ho necessita). Un altre aspecte negatiu d’aquests centres és que els clients no sempre són atesos per metges especialitzats o experts en nutrició, i que el missatge de “dieta personalitzada” és només un reclam comercial en més de la meitat dels centres. Finalment, només el 60% dels centres proposa una durada realista i saludable del tractament, els altres plantegen pèrdues de pes excessivament ràpides perquè resultin saludables i duradores.

Conclusions, molt eloqüents, després d'una primera visita

• /imgs/20020501/tema02.jpg
  El 68% dels centres d’aprimament estudiats no aproven. El 14% fins i tot es van meréixer un “molt malament” en basar els seus tractaments en “productes estrella”.
• El lema “primera consulta gratuïta” és un engany, un mer reclam comercial. Cap centre dels visitats realitza un estudi previ gratuït -alguns el fan en visites següents, pagant- per a garantir l’adequació del tractament a les característiques personals del client. Es limiten a donar informació que amb freqüència és incompleta i resulta confusa.
• El missatge de “dieta personalitzada” és enganyós en el 60% dels centres. S’utilitza per a vendre millor els seus tractaments i productes, ja que aquest argument ajuda a convèncer als clients. Només quatre de cada deu centres oferien dietes realment personalitzades.
• En el 26% d’aquests establiments es va comprovar que hi havia manca d’ètica professional: informen o suggereixen tractaments que en absolut s’adapten a les necessitats reals del client. Aconsellen aprimar-se quan el client no ho necessita, identificant un problema d’obesitat. Un d’aquests centres va proposar al client un tractament molt invasiu (gastroplàstia, una cirurgia) sense disposar de l’historial clínic ni dietètic del pacient. En un altre centre, el tècnic de CONSUMER (que actuava com a client fictici) va ser temptat a treballar com a comercial de la marca: li van explicar de manera exhaustiva (fins i tot més minuciosament que el tractament) els beneficis econòmics del lloc de treball, sense interessar-se per la seva titulació o coneixements, i arribaren a assenyalar que això “era el menys important”.
• En el 20% dels centres, comercials o “tècnics especialistes” (no van especificar la seva titulació) o una esteticista actuen com a dietistes o metges, suggereixen el tractament i efectuen una “identificació del problema d’excés de pes” sense estar capacitats per a aquesta comesa.
• 19 dels 36 centres d’aprimament estudiats pertanyen a 8 franquícies. I el tractament que suggereixen als centres de 7 d’aquestes franquícies difereix molt. Per tant, no es pot valorar globalment el funcionament de les franquícies.
• Por últim, la durada del tractament i el ritme de pèrdua de pes proposats és realista i saludable en només el 60% dels centres. És a dir, en el 40% plantegen objectius difícilment abastables i/o poc saludables, ja que la pèrdua de pes es duria a terme en un temps inferior al recomanable.

En un centre de Madrid, a la pregunta del tècnic d’aquesta revista (IMC de 24, és a dir, un pes correcte, sense cap necessitat d’aprimar) sobre quants quilos li proposaven abaixar, li van respondre en un principi que uns 20 quilos, i en veure la seua cara d’incredulitat van corregir i li van suggerir aprimar només 10 quilos.

Informació insuficient

Els nostres tècnics van acudir principalment a centres d’aprimament que oferien una primera consulta gratuïta, però alguns que no realitzen aquesta primera consulta gratuïta van oferir als nostres tècnics la possibilitat d’una consulta informativa. Aquest va ser el cas de Centro Dietético Zoroa i Ideal Line, tots dos a Alacant; Ailara a Bilbao, i Oikos a Màlaga, que han sigut avaluats tenint en compte la condició merament informativa de la visita. La major part dels centres estudiats utilitzen el missatge de “primera consulta gratuïta” com a reclam comercial, però s’ha comprovat que aquesta visita no proporciona al client informació suficient per a decidir si li convé començar amb el tractament o si aquest resultarà efectiu en el seu cas concret.

Només el 30% dels centres ofereix una informació acceptable sobre els possibles tractaments. La informació es va considerar acceptable quan el tractament s’adapta a les necessitats de la persona (dieta individualitzada després d’un estudi complet previ) i quan promet una pèrdua de pes de 0,5 a 1 quilograms per setmana. La resta de centres visitats o no faciliten informació suficient perquè el client pugui decidir si seguirà el tractament o no i per a esbrinar si tindrà l’efecte desitjat, o estableix objectius de pèrdues de pes superiors als citats 0,5 a 1 quilograms per setmana.

Realment necessito perdre pes?

Per a encertar amb el problema de sobrecàrrega cal, com a mínim, un estudi antropomètric de la persona. És a dir, cal pesar i mesurar el pacient per a determinar el seu IMC i classificar el seu possible grau de sobrecàrrega. Però, malgrat això, només el 20% dels centres d’aprimament visitats efectuen aquest diagnòstic tan necessari. Almenys, en un altre 20% dels centres aquest mesurament es feia en la segona visita, generalment de pagament. En la resta, aquest mesurament necessari no es fa.

Un dels errors més comuns d’aquests centres és que s’identifica el problema del pacient amb lleugeresa, bé perquè no es pesa ni es mesura el pacient, bé perquè no sempre l’atén un professional qualificat i expert en dietètica i nutrició: és freqüent que aquesta gestió inicial essencial la dugui a terme un comercial, recepcionista o un altre empleat sense la formació adequada.

En 11 centres, una mica menys de la tercera part dels visitats, s’hi va comprovar una preocupant absència d’ètica professional, ja que van aconsellar aprimar a qui no ho necessitava, i fins i tot van identificar un problema d’obesitat quan no hi era. És el cas del client fictici que ha acudit als centres de la zona nord del nostre país i l’índex de massa corporal del qual era 22 (pes adequat), i també el que va visitar els establiments de Madrid, amb un IMC de 24, també amb pes correcte i que no necessita aprimar-se.

El cost del tractament que oferien alguns centres per a aquests clients que no necessitaven perdre pes superava els 1.500 euros, incloent-hi teràpia dietètica d’aprimament i/o mètodes estètics locals.

També es va anotar algun cas de qui diu ser metge i no mostra la seva titulació, i que amb el seu comportament i paraules fa dubtar de la seva asseveració. En un centre d’aprimament de la Corunya, la doctora que va atendre el client enviat per CONSUMER li va recomanar sotmetre’s a una gastroplàstia (reducció de l’estómac) sense disposar d’un historial clínic i dietètic de tractaments anteriors, quan la gastroplàstia està indicada només en obesitats dels tipus III o IV -no era el cas de la pacient- i quan un altre tipus d’intervenció terapeútica hagi fracassat i el pacient pateixi patologies associades. A més, el pacient ha de ser perfectament informat de les conseqüències a curt i llarg termini de l’operació, a més de les possibles complicacions que hi pugui haver. La doctora, no obstant això, va assegurar al client que aquesta cirurgia a penes comportava risc.

Dieta personalitzada

Alguns centres d’aprimament basen els seus mètodes en dietes estàndard o directament miraculoses, que ni són personalitzades ni s’ajusten a les necessitats concretes del pacient. No totes les persones responen d’igual forma a un determinat tractament. I un pacient pot respondre de forma distinta a un mateix tractament seguit en temps diferents. D’aquí ve que exigir un tractament personalitzat i aclarir des del primer moment la importància de la implicació del pacient en el seguiment de la pauta dietètica, siguin pilars bàsics per a perdre pes. La promesa tan comuna d’oferir una “dieta personalitzada” és, en la majoria de les ocasions, un reclam per a vendre els seus tractaments i productes.

Únicament el 40% dels centres d’aprimament visitats oferien una dieta personalitzada, ja que en la informació que proporcionen al client fan referència al fet que la dieta es basarà en el seu estil de vida, gustos i preferències, i li expliquen que, per a garantir l’èxit dels resultats, hi és fonamental la seva implicació total. I el 14% dels centres basen el tractament en un o diversos “productes estrella”, la qual cosa, directament, els desqualifica perquè aquests tractaments ni ensenyen hàbits alimentaris correctes ni serveixen per a mantenir a llarg termini la reducció del pes.

Durada del tractament

Perdre pes amb un ritme superior als 0,5-1 quilograms per setmana no és recomanable, per la qual cosa la durada del tractament ha de tenir en compte aquest criteri de salut. A més, cada individu reacciona de manera diferent als tractaments aprimadors, de maner que oferir una data fixa esdevé difícil, sense oblidar que sempre s’han de preveure visites periòdiques que permeten fer un seguiment del tractament, fins i tot una vegada que ha finalitzat. No s’ajustaven a aquest criteri només el 40% dels centres comparats. En aquests, la durada estimada del tractament es va considerar desencertada, ja que els objectius no eren realistes ni saludables: proposaven pèrdues de pes massa accelerades. En un centre van fixar un ritme de pèrdua clarament excessiu: entre 5 i 7 quilograms al mes.

Naturalesa del tractament

Aquest barem es refereix als mètodes en què es basen els centres d’aprimament en les seves propostes per a la pèrdua de pes. Alguns basen el seu tractament únicament en productes que venen als seus clients, de vegades amb el qualificatiu d'”aprimadors”, la qual cosa és il·legal i incerta. És el cas del 14% dels centres estudiats. En qualsevol tractament d’aprimament, la dieta és un pilar fonamental, ja que el 90% dels casos d’excés de pes es deuen a una ingesta excessiva d’aliments molt calòrics i al sedentarisme. Per tant, aquests productes “miracle” com a tractament únic de l’excés de pes ni serveixen per a aprimar ni per a mantenir el pes perdut.

El preu, poc a veure amb la qualitat del tractament

Pagar més no significa, almenys als centres visitats en aquesta investigació, aprimar amb un tractament més eficaç i saludable. Alguns centres que obtenen un “malament” en l’examen de CONSUMER cobren fins al triple que alguns dels pocs (només 9, de 36) centres que van aprovar.

Alguns centres cobren per tractament i d’altres ho fan per visita. Entre els primers, la mitjana per tractament és de 1.637 euros (270.000 pessetes), i els extrems són 3.005 euros i 632 euros, és a dir, una proporció de cinc a un.

Quant als centres d’aprimament que cobren per cada consulta i/o pels productes que venen (s’ha fet una estimació considerant la freqüència de visites i l’ús dels productes suggerits en cada centre), la mitjana se situa en 124 euros mensuals (20.000 pessetes). Els preus oscil·len des dels 390 euros al mes del més car fins als 48 euros del més barat. És a dir, una proporció d’un a vuit.

Respecte de les condicions de pagament, la majoria dels que cobren per tot el tractament ofereixen facilitats per a efectuar els pagament, finançant els tractaments i permetent els pagaments ajornats i en mensualitats. Els només dos centres qualificats amb un “bé” (Clínica Dual, de València, i Ideal Line, de Castelló) fixen per al seu tractament un preu de 1.500 i 2.676 euros, respectivament.

Quan desconfiar d’un centre d’aprimament

• Quan proposin una durada determinada del tractament sense efectuar un estudi previ del nostre estat (pes i talla, antecedents personals i familiars de problemes de salut, estil de vida…) i quan el tractament es pagui d’un sol cop i no en cada visita. Si no saben quants quilos hem de perdre ni la causa del nostre problema, com podran establir la durada adequada del tractament o el nostre pes meta?
• Quan ens ofereixin un tractament basat únicament en productes estrella , i quan inclogui una dieta gratuïta que es completi amb productes a la venda en el mateix establiment o en d’altres de concertats, i que hem de pagar des d’un principi. Aquests tractaments no ensenyen hàbits adequats d’alimentació ni serveixen per a mantenir la pèrdua de pes.
• Quan ens garanteixin que el ritme de pèrdua de pes serà superior a 0,5-1 quilograms per setmana (3-4 quilos al mes). Aprimar a un ritme més alt implica una pèrdua d’aigua i electròlits, alhora que de massa muscular i, ja en menor proporció, de greix. A més, pot causar-nos conseqüències indesitjables, més o menys greus per a la salut: baixades de tensió arterial, pèrdues de massa muscular, nivells elevats de greix en la sang, mancances nutritives i altres problemes.
• Quan ens assegurin que ens aprimarem sense esforç. La implicació decidida i esforçada de la persona en qualsevol tractament de pèrdua de pes és fonamental per a aconseguir els objectius, si aquests són realistes i no comporten riscs per a la salut.
• Quan ens suggereixin prendre diürètics sense que abans comprovin que efectivament patim retenció de líquids, circumstància que poden provocar alguns fets com l’embaràs, la lactància, determinats problemes de salut (insuficiència cardíaca, renal o hepàtica, per exemple)… L’ús indiscriminat dels diürètics (substàncies que augmenten la producció d’orina) i dels laxants (augmenten el nombre de defecacions), és un risc per a la salut pública.
• Quan ens indiquin abans d’haver-nos sotmès a tractament i de saber com hi respondrem, una data fixa de durada del tractament. El ritme de pèrdua de pes varia d’unes persones a altres i depèn de les particularitats de cada individu.

Qüestionari individual: Necessito realment perdre pes?

• Abans de començar una dieta, faci’s la pregunta següent: necessito aprimar-me? Hi ha una diferència enorme entre desitjar aprimar-se per motius estètics i necessitar-ho de veritat.
• Plantegi’s: què és el que m’indueix a desitjar aprimar? No hi ha problema a perdre uns pocs quilos amb una dieta saludable. Però quan es pretén perdre molt de pes el motiu fonamental ha de ser la salut, no l’estètica ni les modes. Els mètodes “miraculosos” per a aprimar són un risc seriós per a la salut.
• Com puc saber si em sobra pes? L’índex de massa corporal (IMC) és la referència més utilitzada per a determinar on se situa el llindar de l’excés de pes. Només és vàlid per a adults de més de 25 anys. S’obté en aplicar la fórmula següent:

IMC = Pes (kg)/ Talla2 (m2)
L’IMC d’una persona que mesura 1,65 m i pes 60 quilograms és… 22,03.
60 / (1,65 x 1,65)= 60 /2,72= 22,03.
És a dir, el seu pes és adequat, no necessita aprimar-se.

Resultats:

Pes insuficient: Si una persona es troba per sota del seu pes adequat, hauria de fer-se revisions mèdiques regulars (segons la periodicitat que estableixi el metge) per descartar qualsevol problema de salut relacionat amb el seu baix pes. Una vegada desestimada aquesta possibilitat, haurà de plantejar-se acudir a una consulta dietètica per a revisar i millorar els seus hàbits d’alimentació.

Pes adequat: No es requereix cap dieta d’aprimament. Si es desitja modelar la figura (glutis, malucs…) es pot recórrer a l’exercici físic i a tractaments locals d’estètica. Recordem que mai és sobrer seguir una dieta equilibrada, per a això el consell d’un expert resulta fonamental.

Sobrecàrrega i obesitat: Si una persona es troba per sobre del seu pes adequat, ha de millorar els seus hàbits d’alimentació, a més de preveure la possibilitat d’augmentar el seu grau d’activitat física. És convenient acudir a un especialista en nutrició.

Com s'han valorat els centres? i taula comparativa

• Bé: si obté una valoració positiva en tots els apartats excepte en el primer (“estudi per a la personalització del tractament”). No es penalitza que no efectuïn aquest estudi en la primera visita -encara que això és el més recomanable- ja que ho poden fer en cites posteriors.
• Acceptable: s’ha d’aconseguir una valoració positiva en els apartats de “dieta personalitzada adequada” i “durada encertada del tractament”, sempre que no basin el seu tractament en productes estrella com ara pastilles, algues, cremes, herbes i semblants en venda en els mateixos centres o en altres establiments concertats.
• Malament: els centres que no aconsegueixen una valoració positiva en els apartats de “dieta personalitzada adequada” i “durada encertada del tractament” no aproven, malgrat que hagin aconseguit una bona valoració en la resta dels blocs.
• Molt malament: n’hi ha prou que ofereixin tractaments basats principalment en productes “estrella”. També aconsegueixen aquesta qualificació els centres que suspenen en diversos apartats importants.