Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.
Guia de compra: llet : Com podem estalviar més d'un 40% en la compra de llet
Els infants han de consumir de 2 a 3 racions de lactis (de 200 ml cadascuna), els adults entre 2 i 4 racions (de 250 ml cadascuna) i la gent gran, 3 racions al dia de 250 ml cadascuna, segons la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària i la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària
Com podem estalviar més d'un 40% en la compra de llet
La llet és un dels aliments més consumits a Espanya. Als esmorzars i berenars, amb cafè, amb cacau o cereals, com a ingredient de molts menjars i, també, d’altres productes alimentaris (com els iogurts o el formatge), la llet és present en la vida quotidiana de gairebé totes les famílies del país. El seu protagonisme en la dieta, en la taula i en el pressupost de les llars és indiscutible. No en va, les piràmides de l’alimentació saludable més recents hi situen els lactis (preferentment, desnatats) a la base, juntament amb les fruites, les hortalisses i el pa.
A diferència dels productes estacionals, la llet és un aliment que es pot adquirir durant tot l’any. Això influeix en el preu, que no està subjecte a les pujades experimentades en èpoques de més consum, i permet triar el producte més adequat en qualsevol moment. Alguns tipus de llet (com la UHT) poden mantenir les propietats durant mesos, per la qual cosa és possible comprar-ne diverses caixes en oferta i emmagatzemar-les fins al moment del consum.
Precisament, una manera d’estalviar en la compra de llet és aprofitar les ofertes dels paquets (comprar-ne sis caixes o ampolles, de vegades, n’abarateix el preu per unitat). Una altra forma és estar atents a les ofertes de les diferents marques, que solen fer promocions per donar a conèixer els seus productes. Tot i això, aquests mètodes d’estalvi són puntuals i depenen més de la voluntat de les empreses que no de les decisions del consumidor. En tots dos casos, si el fabricant no ofereix una promoció, no hi ha estalvi. La millor manera d’economitzar en la despesa de llet és organitzar la compra, triar els productes necessaris i escollir les marques que millor s’adeqüen al gust i la butxaca familiar.
Per comprovar això, EROSKI CONSUMER ha fet un exercici comparatiu entre dues famílies tipus i les tres classes de llet més consumides: sencera, semidesnatada i desnatada. En la comparació, també s’hi han afegit llets fresques i sense lactosa. La família A es compon d’una parella i un nen. La família B està representada per una parella, tres nens i un avi. Per determinar les quantitats de llet de cada cistell i família s’han tingut en compte les recomanacions de consum. Els nens han de consumir de 2 a 3 racions de lactis (de 200 ml cadascuna); els adults, entre 2 i 4 racions (de 250 ml cadascuna); i la gent gran, 3 racions al dia (també de 250 ml cadascuna). Els càlculs s’han fet per cobrir el consum mensual de llet sense incloure-hi altres tipus de productes làctics, com els iogurts o els formatges: 70 litres per a la família A i 116 litres per a la família B.
Composició | Consum mensual recomanat | Total cost marca més cara | Total cost marca més barata | Total estalvi al mes | Total estalvi a l’any | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Família A | Mare Pare Fill |
70 litres | Normal | 65 euros (Pascual) |
Normal | 37 euros (Bomilk) |
28 euros (43%) |
336 euros |
Fresca | 97 euros (Kaiku Gurea o Gurelesa Gurea) |
Fresca | 86 euros (Leche Puleva Fresca) |
11 euros (11%) |
132 euros | |||
Sense lactosa | 104 euros (Kaiku sin lactosa) |
Sense lactosa | 88 euros (Leche sin lactosa Celta) |
16 euros (15%) |
192 euros | |||
Família B | Mare Pare Tres fills Avi |
116 litres | Normal | 107 euros (Pascual) | Normal | 60 euros (Bomilk) |
47 euros (44%) |
564 euros |
Fresca | 161 euros (Kaiku Gurea o Gurelesa Gurea) |
Fresca | 143 euros (Leche Puleva Fresca) |
18 euros (11%) |
216 euros | |||
Sense lactosa | 173 euros (Kaiku sin lactosa) |
Sense lactosa | 147 euros (Leche sin lactosa Celta) |
26 euros (15%) |
312 euros |
Composició | Consum mensual recomanat | Total cost marca més cara | Total cost marca més barata | Total estalvi al mes | Total estalvi a l’any | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Família A | Mare Pare Fill |
70 litres | Normal | 65 euros (Pascual) |
Normal | 37 euros (Bomilk) |
28 euros (43%) |
336 euros |
Fresca | 97 euros (Kaiku Gurea o Gurelesa Gurea) |
Fresca | 86 euros (Leche Puleva Fresca) |
11 euros (11%) |
132 euros | |||
Sense lactosa | 104 euros (Kaiku sin lactosa) |
Sense lactosa | 72 euros (Eroski semi desnatada sin lactosa) |
35 euros (34%) |
420 euros | |||
Família B | Mare Pare Tres hijos Avi |
116 litres | Normal | 107 euros (Pascual) |
Normal | 60 euros (Bomilk) |
47 euros (44%) |
564 euros |
Fresca | 161 euros (Kaiku Gurea o Gurelesa Gurea) |
Fresca | 143 euros (Leche Puleva Fresca) |
18 euros (11%) |
216 euros | |||
Sense lactosa | 173 euros (Kaiku sin lactosa) |
Sense lactosa | 119 euros (Eroski semi desnatada sin lactosa) |
54 euros (31%) |
648 euros |
Composició | Consum mensual recomanat | Total cost marca més cara | Total cost marca més barata | Total estalvi al mes | Total estalvi a l’any | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Família A | Mare Pare Fill |
70 litres | Normal | 65 euros (Pascual) |
Normal | 37 euros (Bomilk) |
28 euros (43%) |
336 euros |
Fresca | – | Fresca | – | – | ||||
Sense lactosa | 104 euros (Kaiku sin lactosa) |
Sense lactosa | 87 euros (Celta sin lactosa) |
17 euros (16%) |
204 euros | |||
Família B | Mare Pare Tres hijos Avi |
116 litres | Normal | 107 euros (Pascual) |
Normal | 60 euros (Bomilk) |
47 euros (44%) |
564 |
Fresca | – | Fresca | – | – | ||||
Sense lactosa | 173 euros (Kaiku sin lactosa) |
Sense lactosa | 144 euros (Celta sin lactosa) |
29 euros (17%) |
348 |
FONT: càlculs realitzats amb els preus establerts als hipermercats, supermercats i Eroski/online, vigents durant el període en què s’ha elaborat l’estudi.
Les vaques lleteres
La imatge idíl.lica d’un ramader munyint una vaca es correspon poc amb la realitat. La llet s’obté sobretot mitjançant un sistema de munyiment mecànic que la recull de les mamelles i que, per una canonada, la diposita en un tanc de refredament. Després, es processa per destruir-ne els patògens, ja sigui amb la pasteurització, l’esterilització o la uperització.
Les principals races de vaques lleteres al nostre país són la vaca pasiega, la frisona i la marró. La primera és originària de les valls càntabres i la seva producció de llet, entre 12 i 18 litres diaris, va donar pas a la introducció de la frisona, amb un rendiment màxim mitjà de 20 litres diaris. Procedent d’Holanda i distribuïda per tot el país, és coneguda per les seves taques negres i blanques característiques. La raça marró, d’altra banda, és la segona en producció làctica mundial i es localitza al nord, al centre i a l’est del país. Altres races lleteres són la Fleckvieh (a Cantàbria), la bruna dels Pirineus (a Lleida), la Cachena (a Galícia), la minicanaria i palmera (a Canàries), la mallorquina (a Mallorca), la menorquina (a Menorca i Mallorca), la murciana llevantina (a Múrcia) i la vianesa (a Galícia i el País Basc).
Quant a la producció de llet, aquesta és liderada per Galícia, on es localitza el 53% de les 24.000 explotacions ramaderes del país. No és estrany, doncs, que gairebé tripliqui el següent classificat, Castella i Lleó. Els segueixen Catalunya, Astúries, Andalusia, Cantàbria, Castella-la Manxa, Navarra, el País Basc i Aragó. En total, una mica més de sis milions de tones anuals, que es lliura en la majoria a les indústries làctiques per al consum de llet líquida. El País Basc reuneix el 2% de les explotacions ramaderes i aporta el 4% de la quota nacional de llet. La producció és liderada per Guipúscoa, Biscaia i Àlaba, en aquest ordre, segons dades del Departament de Medi Ambient, Planificació Territorial, Agricultura i Pesca del Govern Basc. Tradicionalment, el sector lleter ha estat estratègic en l’economia basca, encara que des de la dècada dels noranta, després de la implantació de les quotes làctiques, les explotacions ramaderes han passat d’11.274 a 1.262 el 2009, segons dades de l’Executiu autònom. En la majoria, són microexplotacions familiars ateses per homes d’entre 40 i 65 anys, amb una mica més de 24.000 vaques lleteres, enfront de les gairebé 74.000 registrades en tota la comunitat. No obstant això, a la Comunitat Autònoma Basca treballen 1.453 persones en explotacions ramaderes, segons dades de l’Eustat.
Paginació dins d’aquest contingut
- Ves a la pàgina anterior: « Qualitat
- Ets a la pàgina: [Pàg.. 4 de 4]