Què és la sensibilitat al gluten no celíaca?
Aquesta malaltia, que és diferent de la malaltia celíaca, provoca una varietat de símptomes que desapareixen quan es retira el gluten.
Aquesta reacció es manifesta amb símptomes tant digestius (dolor abdominal, diarrea, restrenyiment o vòmits) com extradigestius (mal de cap, ansietat o dolor articular, entre d’altres) que apareixen quan es consumeix gluten o blat i remeten quan es retira. A diferència de la celiaquia, en aquesta patologia no hi ha dany en la mucosa intestinal i no apareixen en sang els anticossos específics del gluten. També es coneix com a sensibilitat al blat no celíaca, perquè no és clar que el gluten sigui el responsable dels símptomes, i s’està estudiant la possibilitat que la reacció es desencadeni per la presència d’altres compostos del blat, com unes proteïnes anomenades inhibidors d’alfa-amilasa-tripsina o els hidrats de carboni fermentables. La manera de diagnosticar-la és per descart: si un pacient no presenta unes altres condicions relacionades amb la ingesta de cereals, com la malaltia celíaca o al·lèrgia al blat, es comprova si els símptomes desapareixen quan es retira el gluten i reapareixen quan es torna a introduir. Aquest procediment l’ha de fer un metge. L’únic tractament és seguir una dieta sense gluten.
La dieta basada en el grup sanguini és eficaç?
Aquesta alimentació, que és molt restrictiva i inclou el consum de suplements, no està basada en l’evidència científica.
No hi ha evidència científica que validi la idea que la nostra dieta s’hagi d’adaptar al grup sanguini. El plantejament parteix d’un llibre del doctor en naturopatia (considerada una pseudoteràpia) Peter d’Adamo, que, com altres propostes sense fonament, ha tingut un gran èxit perquè proposa donar solucions simples a problemes complexos. Aquesta dieta es basa en la presència en els aliments de lectines –compostos que apareixen de manera natural i que es qualifiquen com a antinutrients– que poden danyar-nos segons l’afinitat que tinguin amb els antígens que s’expressen en els glòbuls vermells i que determinen el grup sanguini, de manera que es proposa una llista tancada d’aliments que poden consumir-se segons el grup a què es pertanyi. Si no es fa així, s’incrementa el risc de patir patologies no transmissibles, com el càncer o malalties cardiovasculars. A més a més, recomana complements alimentaris i consumir aliments ecològics, i això la fa més inaccessible econòmicament. No només no té evidència científica, sinó que és difícil de seguir per les restriccions alimentàries.
Menjar ràpid ens pot fer engreixar?
Moltes investigacions mostren que menjar de pressa és un factor de risc per a tenir obesitat, per tant reduir la velocitat de la ingesta pot ser una estratègia positiva que ens pot ajudar a mantenir el pes corporal. Això s’explica perquè, quan mengem ràpid, no hi ha temps perquè arribin els senyals de sacietat que ens fan continuar menjant o parar. Aquests senyals es produeixen per la distensió de l’estómac, l’absorció de nutrients i l’alliberament d’hormones intestinals que regulen la ingesta. Les persones que dediquen poc temps a menjar masteguen menys, i la masticació és la primera acció relacionada amb la sacietat, ja que la presència dels aliments a la boca produeix una estimulació oral que és el tret de sortida de tota la cascada de senyals. Per menjar lent es recomana mastegar bé cada aliment, introduir pauses o reduir la quantitat de menjar en cada mossada.
És dolent beure aigua després de menjar cireres?
És un mite. L’origen sembla que es troba en la idea que l’aigua podia diluir els sucs gàstrics i fer que el pH de l’estómac fos menys àcid, i els microorganismes de les cireres podrien sobreviure i fermentar la fruita a l’estómac, fet que comportaria l’aparició de gasos i dolor abdominal. Aquesta creença es veu reforçada perquè les cireres tenen un contingut de sucres elevat, que servirien de substrat per a aquesta fermentació. Tanmateix, l’acidesa de l’estómac continua sent molt elevada fins i tot després de la ingesta d’aliments i aigua, fet que limita la multiplicació de microorganismes i, a més a més, la fruita no passa tant de temps a l’estómac perquè pugui fermentar.
Tots els ous porten serigrafia a la closca?
No és obligatori marcar els ous que es venen al lloc on es troben les gallines, a domicili en la mateixa regió del lloc de producció o en un mercat situat al mateix territori on es produeixen. En aquest últim cas, el productor no pot tenir més de cinquanta gallines ponedores i en el punt de venda s’ha d’especificar el nom i l’adreça del productor.
Les begudes isotòniques provoquen acne?
La creença que aquestes begudes empitjoren l’acne es deu a l’índex glucèmic alt: el 75% de l’energia que aporten (entre 80 i 350 kcal/l) procedeix d’hidrats de carboni que eleven ràpidament la glucosa en sang. La relació entre l’índex glucèmic i l’acne no és clara i, en tot cas, passaria el mateix amb qualsevol beguda que tingui una gran quantitat de sucres lliures, com els refrescos ensucrats o els sucs.
Més intoxicacions pel canvi climàtic
Un estudi de la Universitat de Surrey (Anglaterra) ha analitzat un milió de casos de campilobacteriosi en vint anys, els ha comparat amb les dades meteorològiques i ha trobat que els casos es disparaven a temperatures d’entre 8 °C i 15 °C. Segons els investigadors, l’escalfament global pot ajudar a disseminar aquestes infeccions