Com es pot treballar i cobrar la jubilació

Com es pot treballar i cobrar la jubilació

Per complementar la pensió de jubilació que ja es cobra, per millorar-ne la quantia futura o per seguir en actiu més temps. Hi ha tantes raons com circumstàncies personals perquè una persona vulgui cobrar la pensió de jubilació al mateix temps que continua treballant. Però això és possible? La resposta és un sí rotund. Encara que potser són fórmules menys conegudes que la jubilació ordinària o l’anticipada, el ben cert és que els últims anys s’han introduït diverses normatives que incentiven aquesta mena de situacions.

L’objectiu és doble. D’una banda, afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de més edat i així poder aprofitar la seva experiència i, d’una altra, contribuir a la sostenibilitat del sistema de pensions. Perquè, així, les arques de la Seguretat Social es puguin reforçar per fer front al retir dels boomers. Aquesta generació, nascuda a finals dels anys cinquanta i mitjan dels seixanta, és molt nombrosa i pel seu nivell de cotització té dret a percebre pensions més elevades que les actuals.

Repassem aquestes modalitats que permeten compatibilitzar la jubilació (i cobrar la prestació a què es té dret) i seguir en actiu, treballant per compte d’altri o com a autònom.

Activa: la que trien els autònoms

Encara que també és aplicable a treballadors assalariats que no treballin en el sector públic, aquesta modalitat és la que més fan servir els autònoms. Posem el cas d’un treballador per compte propi, en Josep. Ha treballat tota la vida de fotògraf per a una agència de notícies i, tot i que fa anys que somia amb la jubilació, quan arriba a l’edat s’adona que li agradaria continuar fent unes hores darrere de la càmera, però no tantes com fins ara. Pot fer-ho i accedir així a la jubilació activa, complint uns requisits: que hagi passat un any des que es va complir l’edat ordinària de retir que li correspon, que hagi cotitzat els anys que calen per a cobrar el 100% de la pensió i que no hagi gaudit de bonificacions o anticipacions en la seva edat de jubilació, entre d’altres. Respecte del que cobrarà, a més a més dels ingressos que rebi pel seu treball en el negoci, percebrà el 50% de la pensió que li corresponia.

Aquest percentatge, però, pot augmentar fins al 100% en el cas de la jubilació activa per a autònoms quan tinguin almenys un treballador contractat. En el nostre exemple, podria contractar un ajudant per a l’edició, entre d’altres. Ara bé, si en Josep fos l’amo de l’agència, és a dir, autònom societari, continuaria cobrant un 50% encara que tingués personal, ja que es considera que és l’empresa la que contracta. A més a més, cal saber que durant aquest temps en actiu continuarà cotitzant, encara que de forma reduïda, ja que es fa només pels conceptes d’incapacitat temporal i per contingències professionals, a més d’una cotització de solidaritat del 8%.

Si guanyen menys que l’SMI

A més de la jubilació activa, els treballadors per compte propi tenen una altra opció per comptabilitzar l’activitat professional i el cobrament de la pensió de jubilació, i en aquest cas la pensió no es veu reduïda.

Per acollir-se a aquesta opció hi ha un requisit principal: que els ingressos nets per les activitats no superin el salari mínim interprofessional (SMI) en còmput anual, que el 2024 està establert en 15.876 euros. Si es compleix aquesta condició no cal estar donat d’alta i cotitzant; per tant, tampoc no hi ha la possibilitat d’aconseguir millores en la pensió.

Vegem aquí el cas de la Clàudia, una periodista autònoma. Ja està jubilada, però, de tant en tant li demanen col·laboracions en un diari. Com que al final d’any aquests cobraments no superaran el còmput anual de l’SMI, no hi haurà cap problema per a mantenir la pensió.

Parcial: amb relleu o sense

La jubilació parcial és l’opció que trien les persones a qui encara els falten uns anys per jubilar-se, fins i tot anticipadament, però, no volen afrontar jornades tan llargues. Pot ser el cas de l’Antoni, que fa molts anys que treballa de transportista en una empresa i encara s’hi podria quedar uns quants més, però prefereix reduir la jornada. A canvi, està disposat a començar a cobrar ja una part de la pensió.

En aquest cas parlem de persones a partir de seixanta anys que estan en actiu i treballen per compte d’altri. És a dir, no s’aplica als autònoms. Aquesta modalitat comporta treballar només una part de la jornada i començar a cobrar una proporció de la pensió, compatible amb el salari reduït que pagarà l’empresa en proporció a la nova jornada. Mentre es mantingui aquesta situació, continuarà cotitzant a la Seguretat Social i generant drets de cara a la jubilació completa.

A més a més, aquesta fórmula té una peculiaritat, i és que pot estar vinculada a la contractació d’un altre treballador o no, generalment en situació de desocupació, per cobrir la part de jornada que es deixa de fer.

Quan sí que es fa un contracte de relleu hi ha més requisits. L’empleat que vulgui passar a la jubilació ha d’estar treballant a jornada completa. L’edat per a poder acollir-se a aquest règim s’incrementa progressivament. El 2024, per exemple, si una persona té cotitzats 36 anys o més, podrà accedir a la jubilació parcial als 62 anys i 6 mesos. Amb 33 anys cotitzats, s’haurà d’esperar als 64.

A això cal sumar que cal acreditar sis anys d’antiguitat a l’empresa immediatament anteriors a la data de la jubilació parcial. En aquesta modalitat, la persona continua treballant a jornada reduïda i la reducció ha de ser d’un mínim del 25%, i pot arribar al 75% si la persona que entra a treballar amb el contracte de relleu ho fa a jornada completa i en un temps indefinit. Quan no es fa un contracte de relleu, la nova jornada es podrà reduir entre el 25% i el 50%. Aquí no s’exigeix cap antiguitat mínima a l’empresa, però sí que ha d’acreditar, almenys, quinze anys cotitzats.

Flexible: tornar a treballar

En aquest cas, el tret característic és que s’aplica als qui ja han accedit a la jubilació i decideixen reincorporar-se al món laboral. Podem posar com a exemple el cas de l’Almudena, que ha desenvolupat la seva carrera professional en l’àmbit del màrqueting. Una vegada s’ha retirat, un antic contacte li truca per oferir-li una feina en jornada reduïda. Si l’accepta, passarà al règim de jubilació flexible.

La norma estipula que les hores de treball s’han de reduir com a mínim un 25% i, com a màxim, un 50%. És a dir, en aquesta mena de jubilació el pensionista treballa només entre el 75% i el 50% de la jornada habitual en aquest lloc de treball. Pel que fa a la pensió que ha de percebre, l’import seria inversament proporcional a aquesta jornada: si es treballa un 60%, es cobra un 40% de prestació. Si la jornada és només de la meitat, es percep la meitat de la pensió que li corresponia. Pel que fa a les cotitzacions, fan efecte per al recàlcul de la quantia de la pensió i, per tant, per millorar-la. De fet, aquesta és una de les raons principals dels qui s’acullen a la jubilació flexible, que la prestació millori quan es jubilin definitivament.

El cas de metges o artistes

Els metges del sistema públic, en general, no poden acollir-se a la jubilació activa, reservada per als professionals del sector privat, però un desenvolupament normatiu que vol esmenar el dèficit d’aquests especialistes ofereix la possibilitat d’allargar la carrera professional a metges i pediatres d’Atenció Primària, i compatibilitzar el cobrament de fins al 75% de la pensió. Aquesta mesura, però, és transitòria i només es mantindrà en vigor fins a finals del 2025, excepte si es decideix prorrogar-la.

Recentment també hi ha hagut canvis normatius perquè els artistes puguin continuar exercint la seva activitat una vegada comencin a cobrar la pensió de jubilació. I això inclou els drets d’autor d’obres literàries, artístiques o científiques i drets de propietat intel·lectual. En aquesta situació és fàcil imaginar directors de teatre o de cinema, escriptors o pintors que continuïn produint les seves obres o que aquestes continuïn generant-los rendiments.