7 mentides sobre el canvi climàtic

7 mentides sobre el canvi climàtic

El 1977, els màxims responsables de la petroliera estatunidenca Exxon van rebre un document intern que van ocultar al món. L’informe, elaborat per científics de la companyia, predeia l’increment de la temperatura global del planeta per culpa dels gasos d’efecte d’hivernacle causats per l’acció humana. Des de llavors i fins al 2003, els directius d’Exxon van accedir a setze projeccions més de l’augment de la temperatura associat a l’acumulació de CO₂ en l’atmosfera. Tot i que la multinacional coneixia amb exactitud l’amenaça de l’escalfament global que provocaven els combustibles fòssils, va orquestrar un pla per retardar l’acció climàtica. El 2019, un tribunal de Nova York va absoldre els seus responsables d’ocultar als inversors els costos de les regulacions contra el canvi climàtic, però no els va exonerar de “responsabilitat per contribuir” a la crisi del clima actual.

D’ocultar informació a mentir

El fet d’ocultar informació a l’opinió pública sobre una qüestió tan sensible forma part d’una estratègia on també tenen cabuda les notícies falses, les mentides i les manipulacions. La suma de tots aquests ingredients ha articulat un missatge negacionista que cala en una part de la població. Les xarxes socials i determinades pàgines d’internet han contribuït a expandir aquestes notícies falses que qüestionen l’existència de la crisi climàtica.

Des de fa temps, els senyals que llança el planeta són evidents: el nivell de la mar augmenta per la fusió dels casquets polars, els períodes de sequeres prolongades s’expandeixen, es registren multitud de fenòmens meteorològics extrems, s’allarguen els episodis de calor… Aquests efectes amenacen la supervivència de milers d’espècies animals i vegetals.

Negar la realitat

Les evidències científiques demostren que la petjada de les activitats humanes des de mitjan segle XIX és darrere d’aquest escalfament. El consum de combustibles fòssils com el carbó, el petroli i el gas provoca emissions d’efecte d’hivernacle que atrapen la calor del sol i eleven les temperatures. Nacions Unides disposa d’un grup coordinat de 2.000 especialistes, anomenat Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès), que investiga aquest assumpte des de fa quatre dècades. Els seus estudis anuals confirmen el que és un fet evident: el canvi climàtic és imparable i cada increment de les temperatures es tradueix en una ràpida escalada de riscos. Negar-ho implica renunciar a molts dels paràmetres de la ciència i mantenir-se fora de la realitat. Algunes d’aquestes falsedats es repeteixen una vegada i una altra.

1. El canvi climàtic no és real

En l’últim informe del 2023, l’IPCC conclou que les activitats humanes “han causat de manera inequívoca” l’escalfament global, amb una temperatura que l’última dècada ha augmentat 1,1 °C per sobre de la mitjana registrada entre el 1850 i el 1900. Un altre document recent del programa europeu Copernicus corrobora aquesta tesi. Els seus mesuraments demostren que l’hivern que acabem de passar ha estat el més càlid des que hi ha registres, igual que la temperatura a la superfície de mars i oceans (més de 21 °C al març).

2. Els embassaments es buiden per crear sequera

Els embassaments estan secs precisament perquè falta aigua per l’absència prolongada de pluges. “A més a més, com que els últims anys són més calorosos, l’atmosfera es reescalfa i s’evapora més aigua, sobretot en làmines aquàtiques retingudes com ocorre en aquests pantans”, explica el responsable de Clima d’Ecologistes en Acció, Javier Andaluz. A això se suma el fet que el cabal dels aqüífers, que aporten una quantitat considerable de fluid a rius i llacs, cada vegada és més baix, per la sequera i la sobreexplotació.

3. L’escalfament global es deu a la fumigació aèria amb pesticides

Aquest argument és la base de la famosa teoria dels chemtrails (abreviatura de ‘deixant químic’, en anglès). Aquesta tesi sosté que els deixants de condensació del vapor d’aigua que emeten els motors dels avions són, en realitat, productes químics que es llancen a l’atmosfera per modificar artificialment el temps o el clima. En un estudi que va fer la Universitat de Califòrnia el 2016, setanta-sis científics no van trobar evidències que aquests deixants fossin el resultat d’un programa atmosfèric secret a gran escala. A més a més, si continguessin compostos metàl·lics, caldria una quantitat tan enorme de material per deixar un rastre de tantes dimensions que no hi hauria cap avió capaç de transportar tant de pes. Aquests deixants persistents són, en realitat, “núvols de cristall de gel que es formen al voltant dels avions, a partir de partícules de sutge i vapor d’aigua del motor, que es poden propagar i formar núvols tipus cirrus”, resumeix l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

4. No n’hi ha per tant, que la temperatura del planeta pugi un o dos graus

D’entrada, aquesta xifra potser sembla baixa, però és alarmant. Si se supera aquest llindar, els efectes del canvi climàtic seran catastròfics. A l’informe de 2018, l’IPCC adverteix de l’abisme que suposa només mig grau de diferència. Per exemple, si l’escalfament global s’estabilitza en un augment d’1,5 °C, l’oceà Àrtic només estaria lliure de gel al setembre una vegada cada segle. Si, en canvi, la temperatura arribés als 2 °C, aquest fenomen es repetiria un de cada deu anys. O es perdran tres milions de tones de pesca anuals, en lloc d’1,5 milions de tones amb mig grau menys.

5. El clima sempre ha canviat al llarg de la història, som en un d’aquests cicles

És cert que el clima no és un element constant, però oscil·la sempre dins d’un rang i les variacions no són tan abruptes. Al llarg de la història de la Terra, ha estat sempre així per causes naturals, com en l’últim període glacial. Però les circumstàncies actuals són molt diferents. “L’increment de la temperatura global actual és d’origen antropogènic; és a dir, està motivat per l’activitat de l’home. En concret, per l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. La velocitat de creuer a què ocorre també demostra que aquest fenomen és molt lluny de ser per causes naturals”, assenyala Javier Andaluz.

6. El CO₂ és beneficiós per a les plantes

Una concentració més alta de diòxid de carboni sí que pot ajudar que les plantes tinguin més quantitat de nutrients disponibles a l’atmosfera, però l’efecte en termes relatius és molt petit. En realitat, el que provoca és sequera. Aquest estrès hídric afecta negativament al metabolisme de les plantes, ja que milers d’exemplars moren per calor i falta d’aigua. A més a més, l’augment de les temperatures afavoreix l’aparició de plagues, fongs i malalties, que s’estenen ràpidament per boscos i cultius.

7. L’escalfament és perquè la força del Sol és cada vegada més gran

“L’índex de radiació solar mesurat per satèl·lit no mostra un augment que justifiqui per si mateix les temperatures elevades, només petites variacions en l’activitat solar”, argumenten des del Comitè d’Experts sobre Canvi Climàtic de Catalunya. De fet, l’únic que indica l’activitat solar és que el Sol té un procés cíclic. De vegades està més actiu, però en d’altres l’activitat és menor. Aquest efecte és diminut en relació amb l’efecte que té l’increment de la concentració de gasos d’efecte d’hivernacle a l’atmosfera.