Vehicles d’ocasió: que no t’enganyin les aparences
Els vehicles d’ocasió (VO) són la primera opció de compra per a molts automobilistes. Encara que s’han encarit els últims anys, el preu continua sent-ne el gran atractiu. El 2023, per cada turisme nou se’n van vendre dos de segona mà (1.940.488 unitats). Segons dades de la consultora MSI per a les patronals del sector Ganvam (distribuïdors oficials i independents) i Faconauto (concessionaris), l’antiguitat mitjana del turisme usat venut a Espanya és d’11,1 anys.
Els vehicles d’ocasió es poden adquirir per canals diferents. Les transaccions amb particulars poden presentar avantatges econòmics, però també comporten riscos més alts si les comparem amb les que es fan amb els professionals, com ara concessionaris o empreses de lloguer d’automòbils. La garantia és un dels punts diferencials més grans: de sis mesos en el primer cas i de fins a dos anys en el segon. Indistintament del canal que triem, abans de formalitzar la compra és essencial fer una revisió minuciosa del cotxe, tant de l’exterior com de l’interior, sol·licitar una prova de conducció i assegurar-se que tota la documentació està en regla. De vegades, les aparences enganyen.
Quin vehicle necessitem?
Abans d’aventurar-nos en la compra d’un vehicle de segona mà és fonamental establir un pressupost. Per simplificar la cerca, convé elaborar una llista de preferències que inclogui les marques i els models desitjats. A més a més, és convenient definir un límit màxim d’antiguitat i de quilometratge del vehicle.
Dins del mercat de cotxes de segona mà en el sector professional n’hi ha diverses opcions, com ara els seminous i els de quilòmetre zero. Si estem disposats a fer una inversió una mica més elevada, les dues alternatives són una opció intermèdia excel·lent entre estrenar un vehicle i adquirir-ne un d’usat. Els seminous són automòbils amb pocs anys d’antiguitat i, en general, estan en molt bones condicions. Els vehicles de quilòmetre zero són models de demostració que han fet servir els concessionaris o que han estat en exposició, per tant a penes han recorregut quilòmetres.
On es pot comprar?
Hi ha diversos canals. Aquests són els pros i contres de cadascun:
Particulars
Hi ha menys opcions disponibles, per això és més difícil trobar el model i la marca que volem. En canvi, podem obtenir preus més ajustats si negociem directament amb el propietari. Com a contrapartida, ens correspon a nosaltres efectuar totes les gestions administratives.
Concessionaris
La varietat de cotxes és més gran. La compra es pot fer tant en concessionaris oficials de marca com en centres especialitzats en vehicles de segona mà. En tots dos casos, la transacció sol ser ràpida i inclou la gestió administrativa completa. El preu pot ser més difícil de negociar.
Empreses de lloguer i rènting
Aquestes companyies fan servir plataformes promocionades als seus llocs web per desfer-se dels seus cotxes. Les opcions disponibles són inicialment més limitades, sovint de gamma alta. Ara bé, aquests cotxes solen estar en un estat excel·lent i tenen el manteniment certificat (justificat amb factures).
Llocs web de cotxes d’ocasió
Permeten filtrar els vehicles i comparar ofertes, fins i tot d’altres ciutats. Aquesta mena de compres pot comportar tràmits addicionals, com ara coordinar l’enviament o sol·licitar una certificació addicional sobre el cotxe.
Fires
Encara que els preus solen ser superiors a les transaccions entre particulars, en aquests esdeveniments es poden avaluar diversos candidats al mateix temps o tenir una visió més completa de les opcions disponibles.
Subhastes
Al portal del Butlletí Oficial de l’Estat s’ofereixen cotxes seminous i usats que provenen d’embargaments a preus de sortida bastant assequibles. Es lliuren tal com estan i sense garantia; per això, cal investigar l’historial del cotxe abans de licitar.
Com podem verificar l’estat del vehicle?
Alguns defectes poden passar desapercebuts, per això és molt important verificar minuciosament l’estat del vehicle.
Quilometratge. La mitjana anual de quilòmetres que sol fer un vehicle se situa entre els 15.000 i els 20.000. Amb aquestes dades i l’antiguitat, ens podem fer una idea sobre si la xifra del comptaquilòmetres és massa alta o sospitosament baixa.
Llums i fars. Cal confirmar el funcionament de totes els llums i revisar que els fars no tinguin danys ni estiguin entelats.
Xapa. Vigilem que no tingui bonys ni estigui oxidada. Revisem les vores de les portes i els baixos per veure si estan rascats i deteriorats.
Pintura. No només ens hem de fixar en les ratllades, també hem de d’observar si el cotxe ha estat repintat. Aquesta nova pintura no ha de presentar escates ni estar escrostonada.
Vidres. Cal inspeccionar els vidres per buscar-hi marques, ratlles o esquerdes. Si estan tintats, ens hem d’assegurar que ens lliurin el certificat d’homologació.
Fuites. Cal veure que no perdi oli, refrigerant, aigua o gasolina. Si està en un concessionari, hem de fer un cop d’ull al terra. Si és d’un particular, podem col·locar uns papers sota el motor i veure si acaben mullats.
Suspensió. Si empenyem el vehicle cap avall en cada cantó podrem veure si hi ha un rebot excessiu, que pot assenyalar problemes en els amortidors.
Pneumàtics. La banda de rodament ha de ser superior a 1,6 mm i la goma no ha de presentar talls ni deformacions. També cal verificar la roda de recanvi.
Elements elèctrics. Hem de comprovar que la ventilació, l’aire condicionat, el vidre tèrmic, la ràdio i els alçavidres funcionen.
Interior. Examinem la tapisseria, els recobriments, el volant, la palanca de canvis i l’embragatge.
En què ens hem de fixar durant la prova de conducció?
És imprescindible demanar una prova al venedor. Si és un particular, es recomana deixar-lo conduir a ell primer per avaluar-ne la conducció. Aquestes són unes pistes que cal vigilar:
Sorolls del motor: els copets, els clics o els brunzits ens indiquen que pot requerir una avaluació més detallada.
Direcció: les vibracions, els sons estranys o les dificultats per girar poden suggerir problemes en el sistema de direcció.
Amortidors: si rebota excessivament o la conducció és irregular podria haver-hi problemes amb la suspensió.
Frenada: hem de demanar dades de quan es van canviar les pastilles i examinar el funcionament del fre de mà.
Emissions: el fum inusual o les emissions de color inapropiat poden ser signes de problemes en el motor o en l’escapament.
Transmissió: verifiquem que els canvis de marxa es fan de manera suau. Els sorolls o les vibracions evidencien danys.
És imprescindible portar-lo al taller?
Si la finalitat és detectar possibles defectes que podrien passar desapercebuts a simple vista, és aconsellable portar el vehicle a un taller de confiança. Entre altres aspectes, els experts mecànics podran inspeccionar que els dipòsits de líquids no presentin fuites, que els tubs del radiador no estiguin deteriorats o tous i que les corretges no mostrin esquerdes.
Quina documentació hem de sol·licitar?
És essencial rebre la documentació bàsica, que inclou la fitxa tècnica i el permís de circulació. Encara que no són requisits obligatoris, obtenir els registres de manteniment i l’informe de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) proporciona una visió integral del cotxe.
A més a més, cal verificar la inexistència de càrregues pendents, que la venda es pot fer (que no està embargat, per exemple) i que té tota la documentació necessària. Amb aquesta finalitat, es pot sol·licitar amb el número de matrícula un informe de la Direcció General de Trànsit (DGT). L’informe reduït és gratuït i ofereix informació bàsica sobre la matriculació i possibles incidències que impedeixin la transferència del vehicle. Els informes detallats costen 8,67 euros i mostren tota la informació administrativa del cotxe: l’historial, la informació tècnica i les dades que indiquen si l’automòbil es pot transferir i si té algun tipus de càrrega.
Què ha d’incloure el contracte?
El contracte de compravenda és un document molt important. Si la compra es fa a un particular, ha d’incloure una sèrie de dades mínimes per a evitar problemes. Hi han de figurar totes les dades identificatives de venedor i comprador (nom i DNI), el model exacte que es ven (amb la matrícula), la data i l’hora de la firma i la quantitat que es pagarà, a més del mètode de pagament i els possibles terminis (si es dona el cas).
Quins tràmits cal fer després de la compra?
Quan adquirim un vehicle en un concessionari, els tràmits associats estan inclosos en la transacció. Si la compra es fa directament a un particular, nosaltres som els responsables de fer-los.
Impost de transmissions patrimonials. L’habitual és que sigui el comprador qui assumeixi aquest impost, l’import del qual dependrà del valor fiscal del vehicle, segons el model i l’antiguitat.
Canvi de titularitat. Aquest tràmit es fa en línia o presencialment a la prefectura provincial de trànsit. És fonamental fer-ho els primers trenta dies després de comprar el vehicle. Serà necessari el contracte de compravenda i les fotocòpies dels DNI de comprador i venedor. Així mateix, s’ha de tenir el comprovant del pagament de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, el permís de circulació i la fitxa tècnica del cotxe. A més a més, s’ha d’abonar una taxa de 55,70 euros.
Quina garantia tenen aquests cotxes?
En les transaccions entre particulars, la garantia s’estén fins a sis mesos després de la compra, si el contracte no especifica el contrari (no s’accepten acords verbals). En el cas que l’adquisició sigui en un concessionari, el termini general de garantia és de dos anys, tret que el venedor i el comprador pactin un període inferior, que no podrà ser inferior a un any. En conseqüència, si en aquest temps el vehicle presenta alguna avaria o fallada que no estava reflectida en el contracte, el venedor haurà de pagar la reparació.
Quan adquirim un vehicle d’ocasió en un establiment de compravenda o en serveis d’ocasió de concessionaris oficials, la normativa de defensa del consumidor protegeix el comprador. Si hi ha problemes, podem reclamar als organismes de consum, autonòmics o municipals, o a les associacions de consumidors. Si la compra es fa a un particular, la regulació es regeix pel Codi Civil i qualsevol inconvenient s’haurà de reclamar als tribunals de justícia.