Tots compleixen la seva funció, però uns millor que d'altres
Els desodorants es classifiquen segons la forma d’aplicació: aerosol, de barra, de bola i cremes. Els desodorants de bola constitueixen el segon format més venut, encara que l’aerosol és el de més gran èxit comercial. El producte en aerosol tenia l’inconvenient de fer servir, per a la propulsió polvoritzada del seu contingut, gasos CFC (clorofluorocarbonis) que fan malbé la capa d’ozó. Actualment, aquests esprais recorren a hidrocarburs que no fan malbé la capa d’ozó però sí que contribueixen a l’efecte hivernacle. En els aerosols, hi ha, a més, un cert risc d’explosió si el producte polvoritzat entra en contacte amb alguna flama. Per tant, des d’una perspectiva mediambiental i de seguretat, l’aerosol és l’opció menys convenient per a aquest producte.
Aquest estudi comparatiu va constar d’una anàlisi química i una prova d’ús per part de consumidors. A l’anàlisi de laboratori es va comprovar que el pH de les mostres era similar (entre 4,1 i 4,5) i bastant àcid, ja que les sals d’alumini que es fan servir com a desodorants són més actives en un entorn àcid. El desodorant amb més extracte sec (el que no és aigua ni substàncies volàtils com el perfum i els conservants) era Sanex, seguit de Mum. Així mateix, es va constatar que unes mostres eren cremoses (va destacar Hidro Genesse) i d’altres més líquides (Natural Honey i Dove). Només Dove, Sanex i Natural Honey afegeixen hidratant, la glicerina, i únicament Hidro Genesse i Sanex incorporen un agent bactericida. Sanex conté alantoïna, cicatritzant poc comú en desodorants, propi de cremes o llets corporals.
La prova d’ús constava de dues parts: una, comprovar la frescor que proporciona el desodorant en el moment de l’aplicació i anotar el temps que transcorre fins que el producte s’asseca a les aixelles; i, dues, mesurar i avaluar una sèrie de paràmetres (existència d’empremtes a la roba, permanència del perfum, presència d’olor corporal i disminució de la humitat generada a l’aixella) quan han transcorregut set hores des de l’aplicació del desodorant.
L’assaig amb consumidors va revelar que el comportament d’aquests desodorants difereix molt, si bé tots compleixen la seva funció principal: neutralitzar l’olor que emeten les nostres aixelles. Així mateix, va evidenciar que cinc deixen lleugeres empremtes a la roba de l’usuari i que dos van mostrar una certa degradació, de les seves matèries primeres a Mum, i del seu perfum a Heno de Pravia, la qual cosa repercutia negativament sobre l’olor del teixit després de set hores des de la seva aplicació. Finalment, Natural Honey, Rexona i Heno de Pravia no van disminuir la humitat de l’aixella de l’usuari, quan a la seva etiqueta declaren que sí que ho fan.
El desodorant de millors prestacions (no va fallar en res) va ser Dove: bé quant a la sensació de frescor que proporciona en l’aplicació, s’asseca bastant ràpid, no deixa empremta, el seu perfum roman acceptablement en el temps, elimina bé l’olor corporal (com tots els altres, per cert) i disminueix la humitat a l’aixella. La millor relació qualitat-preu correspon també a Dove, encara que sigui un dels més cars (374 pessetes). Hidro Genesse i Sanex, més barats que Dove, són també recomanables, encara que deixin una lleugera empremta a la roba.
Fa uns anys el consumidor disposava també d’un altre producte, els antitranspirants, per acomplir la funció que exerceixen els desodorants. L’antitranspirant impedeix la sudoració de les glàndules sudorípares de les aixelles i, per tant, l’aparició de la pudor, mentre que el desodorant actua de manera triple: per mitjà d’agents antibacterians, impedeix la degradació de la suor per la flora bacteriana; amb les substàncies que absorbeixen l’olor n’evita la degradació química; i, finalment, a través dels perfums (encara que alguns, una minoria, no en contenen) aporta la seva pròpia olor del cos de l’usuari. Els antitranspirants han quedat gairebé fora del nostre mercat i només mantenen la seva vigència als EUA i al Regne Unit.
El llistat d’ingredients d’aquests desodorants inclou un bon nombre de substàncies. La majoria realitzen una funció secundària, com a excipient, i no com a agents actius. Per exemple, actuen com a emulsionants (ajuden a mantenir units en una mateixa solució líquida el conjunt d’ingredients) o humectants (asseguren una textura líquida del producte), o emol·lients, que condicionen o suavitzen la pell perquè actuïn millor la resta d’ingredients. Les substàncies que actuen com a desodorants són poques: clorohidrat d’alumini, sesquiclorohidrat d’alumini, triclosan i chitosan glicolat. La majoria de les mostres estudiades fan servir clorohidrat d’alumini. Sanex i Hidro Genesse utilitzen, a més, triclosan. D’altra banda, Heno de Pravia i Mum són els que menys ingredients fan servir, amb una substància desodorant i tres secundàries: emol·lient, emulsionant i solubilitzant, a més de l’aigua i el perfum. A l’altre extrem, Natural Honey utilitza 12 ingredients a més de l’aigua i el perfum, si bé la quantitat de cada un d’ells és molt més gran a Heno de Pravia i Mum, com es dedueix de l’extracte sec de Natural Honey.
L’anàlisi va determinar l’extracte sec de cada producte (substàncies orgàniques i minerals que queden després d’eliminar l’aigua i les substàncies volàtils a 105ºC, com el perfum i els conservants). El de més extracte sec (26,6%) va ser Sanex, seguit de Mum. El que en tenia menys (11,1%), Natural Honey. L’extracte sec, constituït normalment pels excipients i l’agent desodorant, no és un criteri de qualitat però proporciona una idea de la quantitat de productes orgànics del producte. El pH de les vuit mostres va ser similar, variant de 4,1 a 4,5. Aquests productes es formulen amb un pH àcid, ja que les sals d’alumini emprades com a desodorant resulten més actives en un entorn àcid. La viscositat més gran va correspondre a Hidro Genesse que, per tant, és el producte més cremós. El segueixen en viscositat Mum, Sanex i Heno de Pravia. Els més líquids van ser Natural Honey, Dove, Rexona i Nivea. Els únics amb agent hidratant són Dove, Sanex i Natural Honey, que contenen glicerina en un 0,3%, 0,8% i 1,4%, respectivament. Hidro Genessse i Sanex, per la seva part, contenen triclosan, desodorant bactericida. Sanex afegeix també alantoïna, un cicatritzant poc comú en desodorants que s’utilitza en cremes i llets corporals.
Encara que prevenir la humitat no sigui una funció essencial dels desodorants (és més pròpia dels antitranspirants), en les seves etiquetes anuncien aquesta capacitat: a Heno de Pravia “antihumitat”, a Natural Honey “neutralitza la humitat”, a Rexona “preveu la humitat” i a Sanex “microtalc eficaç, absorbeix la humitat”. La transpiració pot variar molt d’una persona a una altra, per això en aquesta prova es compara exclusivament la humitat de l’aixella tractada en cada usuari amb la de l’altra aixella, no tractada. A Sanex, Hidro Genesse, Dove i Mum es va apreciar una disminució acceptable de la humitat; va resultar una mica més gran en les dues esmentades en primer lloc, que declaren talc en la seva composició. A Natural Honey, Rexona i Heno de Pravia no es va apreciar cap disminució de la humitat, malgrat que tots tres anuncien aquesta funció en la seva etiqueta (s’ha descrit abans la manera com ho fan). Per això, el resultat obtingut en aquest apartat es va qualificar de “dolent”. Nivea, que almenys no anuncia aconseguir aquest efecte, va disminuir poc la humitat en aquesta prova i es queda en “regular”.
Els vuit desodorants es van sotmetre a una prova pràctica d’ús amb consumidors. En la primera fase es va valorar la sensació de frescor en el moment d’aplicació del producte i el temps que trigava a assecar-se a l’aixella de l’usuari. I, al cap de set hores de l’aplicació, es va valorar (comparant en cada usuari l’aixella tractada amb la no tractada) si el producte deixava empremta o taca a la roba, com també la permanència del perfum, la presència o no d’olor corporal i la humitat de l’aixella tractada respecte de la que no ho estava. Respecte a la sensació de frescor, els millors van ser Natural Honey, Nivea i Heno de Pravia. Per la seva part, Mum es va qualificar d'”acceptable”, però es tracta de l’únic desodorant sense perfum i es pot confondre la sensació de frescor amb l’agradable del perfum en el moment de l’aplicació. Les altres quatre mostres van ser qualificades amb un “bé” quant a sensació de frescor.
El temps d’assecament fa referència al temps necessari perquè la pell de l’aixella quedi seca després de l’aplicació. Va variar entre els 71 segons de Nivea i els 112 segons de Sanex. El temps de Rexona, Heno de Pravia i Sanex, per ser superior al minut i mig, es va qualificar d’excessiu pels usuaris. Quant a les empremtes o marques que podrien deixar els desodorants a la roba, només Dove, Rexona i Natural Honey van superar la prova, en no detectar-se diferències entre l’aixella tractada i la no tractada. La resta van deixar una lleugera empremta a la roba. D’altra banda, els que van mantenir una major intensitat del seu perfum una vegada transcorregudes set hores de la seva aplicació van ser Hidro Genesse, Natural Honey i Nivea. Però Sanex, Dove i Rexona van mantenir també el perfum acceptablement. Dos desodorants van suspendre aquesta prova: a Heno de Pravia, un percentatge significatiu de les persones que formaven part del panel va percebre que el perfum s’havia degradat. I a Mum, l’únic no perfumat, es va anotar una certa olor de degradació de les matèries primeres. El més important, en tot cas, és que en cap usuari es va percebre olor corporal al cap de les set hores d’aplicació de cada desodorant. Tots vuit, per tant, compleixen la seva funció principal: neutralitzar l’olor que genera la suor de les aixelles.
En síntesi
En síntesi
- S’han analitzat 8 desodorants de bola sense alcohol de 50 mil·lilitres, que costen entre 297 pessetes (Hydro Genesse) i una mica més de 400 pessetes (Heno de Pravia i Rexona).
- L’estudi comparatiu va constar de dos apartats: anàlisi química i prova d’ús per part de consumidors.
- Uns són cremosos (com Hidro Genesse) i d’altres més líquids (Natural Honey i Dove).
- Dove, Sanex i Natural Honey afegeixen un hidratant; Hidro Genesse i Sanex, un bactericida. Sanex conté, a més, un cicatritzant.
- El seu comportament és diferent, si bé tots compleixen la seva funció ja que neutralitzen l’olor que emeten les nostres aixelles.
- Cinc deixen lleugeres empremtes a la roba. I en dues mostres es va comprovar, una vegada transcorregudes set hores des de l’aplicació, una certa degradació de les matèries primeres (a Mum) i del perfum (a Heno de Pravia).
- Natural Honey, Rexona i Heno de Pravia (malgrat que anuncien aquesta capacitat en la seva etiqueta) no van reduir -a la prova realitzada- la humitat de l’aixella.
- El millor és Dove: bé quant a la sensació de frescor que proporciona en el moment de l’aplicació, s’asseca bastant ràpid, no deixa empremta, el seu perfum roman en el temps i disminueix la humitat. Dove també es presenta com a millor relació qualitat-preu, malgrat que és un dels més cars. Hidro Genesse i Sanex, bones opcions encara que deixin una lleugera empremta al teixit.
Un a un
Un per un, vuit desodorants de bola sense alcohol
Dove
- 374 pessetes. Un dels cars, però també la millor relació qualitat-preu. El millor de l’anàlisi. No falla en res.
- Com tots, impedeix l’olor corporal de suor. És més líquid que viscós. Conté hidratant (glicerol), encara que en menys proporció que els altres dos que en contenen.
- Permanència del perfum, acceptable. No deixa empremta a la roba.
Hidro Genesse
- Genesse El més barat, 297 pessetes, constitueix una bona opció de compra.
- Com tots, impedeix l’olor corporal de suor. Un dels millors en permanència del perfum. Conté bactericida (triclosan).
- És el més viscós (cremós). Només un defecte: deixa una lleugera empremta a la roba.
Sanex
- 312 pessetes, barat. Una altra bona opció. Com tots, impedeix l’olor corporal de suor.
- És un dels tres analitzats que inclou hidratant (glicerina), un dels dos amb bactericida (triclosan) i l’únic amb cicatritzant (alantoïna).
- Però, a la prova, va deixar una lleugera empremta a la roba i el seu temps d’assecament (gairebé dos minuts) és excessiu.
Natural Honey
- 310 pessetes, barat. Com tots, impedeix l’olor corporal de suor. És el més líquid. Un dels millors, però comet una irregularitat: encara que declara que ho fa, no va disminuir -en la prova realitzada- la humitat a l’aixella.
- Un dels millors en sensació de frescor en l’aplicació i dels més ràpids a assecar-se.
- No deixa empremta a la roba. El que més hidratant (glicerina) conté. Bona permanència del perfum.
Nivea
- 347 pessetes, preu intermedi. Com tots, impedeix l’olor corporal de suor. Destaca en: sensació de frescor en el moment d’aplicació, temps d’assecament i permanència del perfum.
- Però deixa una lleugera empremta a la roba i amb prou feines va disminuir la humitat a la prova, si bé (i a diferència d’altres) tampoc promet fer-ho en la seva etiqueta.
Rexona
- 410 pessetes, el segon més car. Com tots, impedeix l’olor corporal de suor. No deixa empremta a la roba.
- Acceptable, però no és dels millors, quant a permanència del perfum. Irregularitat: encara que en fa publicitat a la seva etiqueta, a la prova no va disminuir la humitat de l’aixella.
Mum
- 316 pessetes, dels barats. Com tots, impedeix l’olor corporal de suor. És l’únic sense perfum.
- Disminueix la humitat a l’aixella però, un cop transcorregudes set hores des de l’aplicació, l’aroma de les matèries primeres es va degradar una mica.
- Deixa una lleugera empremta a la roba.
Heno de Pravia
- 416 pessetes, el més car. Com tots, impedeix l’olor corporal de suor. Només destaca en la sensació de frescor en l’aplicació. Deixa una lleugera empremta a la roba.
- Un cop transcorregudes set hores des de l’aplicació, l’aroma del perfum es va degradar una mica.
- Irregularitat: encara que en fa publicitat a la seva etiqueta, no va disminuir la humitat de l’aixella a la prova.