Salut i bellesa amb sabor a mar

Salut i bellesa amb sabor a mar

Els efectes saludables dels banys de mar es coneixen des de fa milers d’anys. S’han trobat referències del poder del clima i els fangs del delta del Nil en papirs egipcis, i el pare de la medicina, Hipòcrates, ja deia que el mar era capaç de curar malalties i receptava immersions i llavats en aigua salada per tractar malalties comunes. Els seus ensenyaments es van perdre en la fosca i poc higiènica Edat Mitjana, i no es van recuperar fins al segle passat, quan les platges es van omplir de banyistes.

Avui en dia no cal esperar a l’estiu per a gaudir de les propietats curatives de l’aigua de mar.

Els centres de talassoteràpia (del grec thalasa, ‘mar’, i therapia, ‘tractament o cura’) ofereixen durant tot l’any i a cobert tractaments que combinen les tradicionals propietats terapèutiques del mar amb les tecnologies i els coneixements més moderns aplicats a conceptes com la temperatura, la càrrega iònica, la pressió o la presència de minerals en les seues aigües. En aquestes cures marines l’aigua s’aprofita com a font termal; es recull a diferents profunditats per assegurar-ne la puresa i s’aplica a temperatures que oscil·len entre els 10ºC i els 40ºC, depenent de l’objectiu del tractament. En molts casos es complementen amb pressió, bombolles o ultrasons. /imgs/20060401/informe01.jpg

Segons un informe de l’empresa Anàlisi sectorial i estratègica (DBK), a l’acabament del 2002, els 22 centres de talassoteràpia ubicats a Espanya oferien 8.979 places hoteleres i els centres de salut i bellesa, amb 24 establiments, disposaven d’un total de 6.892 places. L’eclosió al nostre país d’aquests establiments va tenir lloc en la dècada dels 90. En aquell moment, el 80% dels clients acudia a aquests centres amb malalties cròniques i un objectiu terapèutic. En l’actualitat, la majoria dels que practiquen turisme de salut ho fa per combatre l’estrès, per recuperar vitalitat, millorar l’aspecte físic i prevenir possibles malalties. El perfil d’aquests nous usuaris també ha canviat en l’última dècada i s’ha ampliat molt el ventall d’edats, des de joves fins a ancians.

A falta d’una llei nacional o europea que regule l’ús de les teràpies marines, la Federació Internacional Mer et Santé (mar i salut) defineix així la talassoteràpia: “Consisteix en la utilització simultània, sota supervisió medica i amb un objectiu preventiu o curatiu, dels beneficis del medi marí, que comprenen el clima marí, l’aigua de mar, els fangs marins, les algues i altres substàncies extretes del mar.” Convé tenir present, no obstant això, que els efectes beneficiosos dels tractaments de talassoteràpia no comencen a ser notables fins passats uns set dies de tractament, i que no són deguts únicament als tractaments hidroterapèutics que es dispensen en aquests centres, sinó a la seua acció sinèrgica amb el canvi d’hàbits, l’alimentació correcta, l’estada a l’aire lliure, la realització d’exercici i l’alliberament temporal de les preocupacions quotidianes que es produeix quan acudim a un d’aquests centres.

La clau està en l'aigua

La falta de normatives i reglaments espanyols que regulen el sector i que impedisquen la competència deslleial i els abusos als usuaris, unida al desconeixement al respecte per part d’aquests últims, ha motivat que sovint es confonguen els termes. El que cal saber en primer lloc és la diferència entre la talassoteràpia, la balneoteràpia o termalisme i els centres de SPA. La clau està en el tipus d’aigua que utilitzen en les teràpies: marina en els centres de talassoteràpia, termal (mineromedicinal) en els balnearis i aigua corrent (de l’aixeta, però tractada amb additius) en els SPA. Perquè no ens donen gat per llebre, és a dir, aigua de l’aixeta a la qual s’ha afegit sal marina, cal assegurar-se que al centre de talassoteràpia confluïsquen tres factors: aigua salina del mar, aire marí i clima de vessant marítima. I per a assegurar-se aquestes condicions, el centre ha d’estar prop del mar, tenir una aportació contínua d’aigua marina i seguir unes mesures higièniques de purificació i tractament de l’aigua que no n’alteren les propietats.

Un mar de beneficis

La matèria primera de la talassoteràpia, l’aigua de mar, conté al voltant de 35 grams de sal per litre. D’aquesta quantitat, el 75% és clorur sòdic i el 25% restant està compost per clorur i sulfat de magnesi i sulfats de sodi i calci. Però els seus beneficis demostrats sobre la pell i l’organisme són deguts a l’oxigen, el nitrogen, el iode, el fluor, el coure, el ferro, el zinc i altres elements, fins a 75, considerats necessaris per al bon funcionament del metabolisme humà. Algunes d’aquestes substàncies d’origen marí tenen, així mateix, propietats biològiques molt beneficioses per ser antitumorals, antibacterianes i antivirals. /imgs/20060401/img.informe.03.jpg

A més, la composició de l’aigua de mar és semblant a la del plasma sanguini, i això la converteix en una gran medicina per a mineralitzar l’organisme. És un element viu amb un gran contingut en plàncton i algues microscòpiques que li confereixen propietats antibiòtiques i estimulants, amb efectes terapèutics sobre la pell i les articulacions. Per aprofitar-ne tota la riquesa biològica, als centres de talassoteràpia se sotmet l’aigua marina a un procés específic de depuració i esterilització. L’aigua que s’utilitza en aquests centres es recull a més de mil metres de la ribera i és depurada amb rajos ultravioleta per garantir-ne un manteniment perfecte i l’absència total de gèrmens.

Minerals com el iode, el potassi, el zinc o el sodi, presents al mar, penetren en el cos humà a través de la pell, en un procés denominat osmosi, que té lloc quan l’organisme entra en contacte amb l’aigua salada i es donen uns nivells tèrmics adequats, entre 35 i 37 graus. El cos absorbeix aquestes substàncies i en genera la renovació en el mateix organisme. La pressió hidrostàtica de l’aigua provoca, a més, una compressió sobre les zones submergides del cos, fet que afavoreix el retorn de la sang venosa al cor i l’activació de la circulació sanguínia.

Buit legal

França és en l’actualitat l’únic país europeu que disposa d’un organisme oficial per a regular la talassoteràpia. La Federació Internacional “Mer et Santé”, juntament amb el certificat de qualitat “Qualicert”, garanteix la qualitat de les cures termals i les premisses fonamentals per a definir una institució com a centre de talassoteràpia. Entre els requisits s’estableix que els centres de talassoteràpia han d’estar emplaçats en un lloc de clima marí, utilitzar aigua de mar i disposar d’infraestructura i equipament adequats per a aprofitar els beneficis del mar en la salut de les persones, a més de comptar amb un personal professional amb supervisió mèdica.

Al nostre país, només dues comunitats autònomes, Galícia i Múrcia, disposen de legislació específica en matèria de talassoteràpia.

A la comunitat gallega, la Llei 9/1997, de 21 d’agost, d’ordenació i promoció del turisme a Galícia s’aplica a les empreses que presten serveis de balneari, medicina preventiva i regenerativa i de rehabilitació i fa referència expressa als centres de talassoteràpia que disposen d’instal·lacions complementàries turístiques. La norma fixa que la qualitat dels serveis i la capacitació i reciclatge del personal seran objecte d’especial atenció per part de l’Administració turística gallega.

Una altra llei gallega, la 5/1995, de 7 juny, de regulació de les aigües minerals, termals, de brollador i dels establiments balnearis de la comunitat autònoma de Galícia, s’aplica també a les aigües mineroindustrials, que són les que permeten l’aprofitament racional de les substàncies que contenen i en les quals apareix també l’aigua de mar. La seua catalogació i el reconeixement correspon a la Conselleria d’Indústria.

Pel que fa a Múrcia, els centres de talassoteràpia estan regulats pel decret 55/1997, d’11 de juliol, sobre condicions sanitàries de balnearis, banys termals i establiments de talassoteràpia i aplicació de peloides (fangs) regula la matèria..

Preus per a totes les butxaques

Gaudir durant prop d’una hora d’un Circuit Marí en una piscina d’aigua de mar a 33º C, amb hidrojet, bombolles, colls de cigne, jacuzzi, natació contra corrent, pediluvi, terma romana i zona relax costa entre 12 i 15 euros. Si el circuit inclou un bany de vapor (hammam) amb essències, el preu s’eleva a 27 euros, i arriba als 72 euros per sessió si s’hi suma l’ús de termes a diferents temperatures (Caldarium+Tepidarium+Frigidarium) i un bany en una banyera d’aigua marina amb essències.

La preferència per altres tractaments com l’algoteràpia, embolicament en fangs marins, dutxa escocesa o una sessió de pressoteràpia suposa un desembossament d’entre 20 i 58 euros. Alguns centres disposen de bons de 10 a 100 sessions, que permeten un estalvi d’entre 3 i 9 euros per sessió. També hi ha la possibilitat de fer-se soci del centre de talassoteràpia, amb l’avantatge de l’ús il·limitat des de 60 euros mensuals.

La majoria d’aquests centres es troben situats en establiments hotelers allunyats de les grans ciutats, per la qual cosa ofereixen programes complets de salut i bellesa que inclouen l’allotjament durant el temps que dure el tractament escollit. Així, un programa antiestrès amb 3 nits d’estada costa entre 270 i 350 euros. Si el que es vol és lluitar contra la cel·lulitis, la despesa per un tractament de set dies amb les corresponents nits d’hotel pot ascendir fins als 800 euros, aproximadament el que costa en aquestes instal·lacions deixar de fumar, o almenys intentar-ho, en una “cura” de sis dies amb allotjament inclòs.

Tècniques d'aplicació

• Hidromassatge. S’aplica l’acció controlada de dutxes d’aigua a pressió i aire en una banyera d’aigua de mar. Molt eficaç per a problemes circulatoris i relaxació muscular.
• Piscina. Sessió de relaxació en piscina climatitzada a 37 graus amb aigua de mar. Relaxant, alleuja contractures, descongestiona i tonifica el sistema circulatori i limfàtic.
• Piscina d’aigua a pressió. Aplicació de dutxes a pressió en piscina amb aigua de mar climatitzada a 37ºC en forma de massatge en zona cervical, espatlles, tòrax, abdomen i extremitats. Afavoreix la circulació, la relaxació, la disminució de les contractures musculars, revitalitza la pell i ajuda a una millora de funcionalitat del pacient.
• Ducha Jet. Massatge amb aigua a pressió sobre el sistema locomotor i circulació perifèrica, amb augment del to general. Eficaç en el tractament de la cel·lulitis i les contractures musculars.
• Dutxa Vichy: Aplicació de múltiples dutxes que actuen simultàniament des dels peus fins al cap. La seua finalitat és diferent segons la pressió i la temperatura de l’aigua.
• Dutxa submarina. El pacient es col·loca dins de la banyera i l’especialista incideix amb la dutxa d’aigua a pressió a les zones que ho requerisquen.