Passats de vitamines

Passats de vitamines

Des que som petits, hem sentit a parlar molt bé de les vitamines, tant i tan bé que hem acabat entenent, de manera molt simplista, que prendre moltes vitamines equival a tenir molta salut, i també assumint que un producte enriquit –per exemple amb unes postres làcties, un pinso per a gossos, una crema o un xampú– és més saludable. A això se suma la idea generalitzada que els complexos vitamínics ens ajuden fonamentalment per a combatre el cansament, els refredats o els dolors musculars. Com que es venen sense recepta, és fàcil abusar-ne i que moltes persones els consumeixin com si fossin remeis miraculosos.

Així s’ha posat de manifest en l’informe Ús de suplements nutricionals en la població espanyola, elaborat per l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica el 2021. En aquest informe es veu que fins a tres de cada quatre espanyols –un 75%– consumeix “algun tipus de suplement per a millorar la salut”, malgrat que l’evidència científica vigent fins avui assenyala que hi ha poques proves sòlides sobre la seguretat i l’eficàcia d’aquests productes. “L’ús elevat i freqüent d’aquest tipus de complements, l’alt grau d’autoprescripció i el consum indiscriminat posen en evidència que som davant d’un problema de salut pública”, asseguren els autors.

Què fan per nosaltres?

Analitzar el mal ús de les vitamines no implica minimitzar la importància que tenen. Segons indica l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), “les vitamines són compostos orgànics essencials que tenen un paper crucial en moltes funcions biològiques i metabòliques. Es tracta de substàncies que són presents en quantitats molt petites en els aliments, i que exerceixen rols clau per al funcionament normal del cos humà”. Entre les seves funcions destaquen les següents:

• Funcions essencials. Cada vitamina té funcions úniques i és essencial per a processos biològics específics. La vitamina C és crucial per a la síntesi de col·lagen, la D és necessària per a l’absorció de calci i les vitamines del grup B tenen un paper vital en el metabolisme energètic.
• Promoció de la salut. Les vitamines també s’associen amb la prevenció de malalties cròniques. Per exemple, les vitamines antioxidants, com la C i la E, ajuden a combatre l’estrès oxidatiu i poden tenir un paper en la prevenció de malalties relacionades amb l’envelliment.
• Enfortiment del sistema immunològic. Algunes vitamines, com la C i la D, es coneixen perquè reforcen les defenses.
• Energia i vitalitat. Les vitamines del grup B són essencials per a convertir els aliments en energia. Això contribueix a mantenir alts els nivells de vitalitat i promou un funcionament del sistema nerviós.

Del dèficit a l’excés.

La FAO i totes les societats mèdiques destaquen el paper essencial de les vitamines. Però també que, com que són substàncies que no pot sintetitzar l’organisme, les hem d’obtenir de fonts externes. Ara bé, “hem après malament la lliçó”, assenyala Carmen Linares, farmacèutica i dietista-nutricionista. “És indiscutible que les vitamines són imprescindibles per a la salut, però la quantitat que en necessitem es pot aconseguir fàcilment, i s’ha de fer així, amb una dieta equilibrada i saludable. Atipar-nos de suplements és un error, perquè un excés de vitamines no només pot ser una despesa inútil per a la butxaca, sinó que també pot arribar a provocar problemes, desequilibris i trastorns”.

Es tracta de posar les vitamines al seu lloc, i això comença a preocupar les autoritats sanitàries. L’últim exemple el tenim en l’acció conjunta que han engegat el Departament de Salut del Govern de Navarra i el Col·legi Oficial de Farmacèutics de la regió, una iniciativa encaminada a garantir l’administració segura dels complements que contenen vitamina D i a alertar que, si en prenem més de la que necessitem, podem experimentar problemes de salut greus per la hipercalcèmia (nivells elevats de calci en la sang) resultant.

El cas de la vitamina D ens serveix com a mostra dels tombs que hem fet en la suplementació: els últims anys es va donar la veu d’alarma en la constatació que hi ha un dèficit generalitzat d’aquesta vitamina en la població espanyola. Però, d’aquí, es va passar a l’extrem contrari: tal com revela un estudi elaborat per metges i farmacèutics d’atenció primària de Castella i Lleó, “hi ha una prescripció elevada de dosis altes de vitamina D no justificades”. La situació va fer que l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) emetés el 2019 una nota informativa de seguretat on alertava de “casos greus d’hipercalcèmia ocasionats per una sobredosificació de vitamina D en pacients en edat adulta i pediàtrica”.

És possible una sobredosi?

Arribar a la hipercalcèmia no és fàcil, però hem de ser conscients que consumir quantitats excessives de vitamines ens pot conduir a un quadre que es coneix com a hipervitaminosi. Això sí, aclareix Carmen Linares, “només pot passar quan el consum es deu a un abús de suplements; amb la dieta no arribarem mai a posar en risc la salut”.

Aquest aspecte és important per a posar en context les recomanacions diàries de vitamines, que poden variar segons l’edat, el sexe, la salut i altres factors individuals. Si fem una ullada a les recomanacions nutricionals de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC) podrem veure que n’hi ha prou amb 80 mg al dia –l’equivalent a un kiwi– per a obtenir la quantitat recomanada de vitamina C.

Llavors, cal que ens preguntem què passa si en prenem més de la que necessitem. Què passa amb l’excés de vitamines? En aquest sentit, hem de distingir entre dos grans grups de vitamines:

• Hidrosolubles. Com indica el seu nom, es dissolen en aigua i s’absorbeixen fàcilment en el tracte gastrointestinal. Si no s’utilitzen, s’eliminen per l’orina. Aquestes vitamines són la C i totes les del grup B. “Si no tenim cap problema metabòlic i ens alimentem correctament, no necessitem un suplement de vitamina C. En lloc de beneficis, els suplements només suposaran una despesa innecessària”, explica Deborah García Bello, doctora en Química i divulgadora científica. En el cas de la vitamina C, per exemple, la quantitat que no necessita l’organisme l’elimina el ronyó en menys de quatre hores.
• Liposolubles. Aquestes vitamines es dissolen en greix i en olis. Són essencials per al funcionament adequat del cos i s’emmagatzemen en teixits adiposos (grassos) i en el fetge. Es tracta de la vitamina A (retinol), vitamina D, vitamina E (tocoferol) i vitamina K. Aquestes vitamines, s’emmagatzemen en el cos i són difícils d’eliminar, per tant es poden acumular fins a arribar a nivells tòxics. Per això, si volem prendre’n com a suplement al marge de la dieta, ens ho ha de recomanar un metge.

L’excés i la toxicitat.

Encara que són essencials per al funcionament normal del cos, un consum excessiu mitjançant els suplements (amb l’alimentació és gairebé impossible passar els nivells segurs) pot tenir efectes adversos.

• Vitamina A. L’administració de vitamina A de manera crònica i en dosis superiors a les recomanades pot produir un quadre de toxicitat caracteritzat per fatiga, irritabilitat, cefalea, anorèxia, febrícula, hemorràgies en diferents teixits i alteracions cutànies. En la canalla pot desencadenar el tancament precoç de les epífisis dels ossos llargs, que ocasiona descensos de la talla. “Les megadosis de vitamina A poden produir una intoxicació aguda que estarà caracteritzada per un quadre de sedació, marejos, nàusees, vòmits, enrogiment i descamació generalitzada de la pell. En les persones d’edat avançada, el marge de seguretat quan administrem aquesta vitamina és petit; per tant, s’ha de tenir una precaució especial i ajustar bé les dosis”, exposen els farmacèutics Mónica Pérez Ríos i Alberto Ruano.
• Vitamina D. Uns nivells excessius d’aquesta vitamina poden provocar nivells elevats de calci en la sang, cosa que pot afectar els ossos, els ronyons i altres òrgans. Prescriure vitamina D sense justificació clínica i sense revisió periòdica pot conduir a l’aparició d’efectes adversos –hipercalcèmia, arrítmies cardíaques, càlculs renals– especialment quan es fan servir presentacions de dosis acumulades”, afirmen els investigadors Alfonso Díaz Madero i María Jesús Hernández Arroyo, membres de la Societat Espanyola de Farmacèutics d’Atenció Primària.
• Vitamina E. Encara que les intoxicacions per aquesta vitamina no són habituals –és una de les menys tòxiques–, si s’ingereix a l’excés pot interferir potencialment amb la coagulació sanguínia i causar hemorràgies.
• Vitamina K. Encara que és poc comú, unes dosis excessives poden interferir amb medicaments anticoagulants. La toxicitat és estranya: la ingestió ha de ser d’entre 50 i 100 vegades superior a la quantitat diària recomanada.
• Vitamina B. En dosis extremadament altes poden haver-hi efectes secundaris, depenent de la vitamina B específica.
• Vitamina C. Encara que és estrany, la megadosi d’aquesta vitamina pot causar problemes gastrointestinals. En aquest sentit, Deborah García Bello explica que “hi ha certa transformació de l’àcid ascòrbic (vitamina C) en àcid oxàlic i la seva sal –l’oxalat de calci–, que és bastant insoluble i pot crear càlculs renals. Per tant, si vols evitar el risc de patir aquest problema, o ja el pateixes, no et suplementis amb vitamina C, o fins i tot regula’n el consum. A més, un excés d’aquesta vitamina també pot provocar vòmits i diarrea”.

Una vegada més, és important destacar que el risc de toxicitat prové generalment dels suplements. La majoria de les persones obtenen vitamines amb una dieta equilibrada i no necessiten complements alimentaris si no ho indica el metge.