El menjar picant ens ajuda a aprimar?
Encara que hi ha alguna relació entre la capsaïcina i la pèrdua de pes, els efectes són molt petits.
El gust picant d’aliments com el bitxo es deu a la presència de compostos denominats capsacinoides, entre els quals destaca la capsaïcina. Alguns estudis elaborats en condicions de laboratori han mostrat que aquesta molècula podria ajudar a reduir el greix corporal mitjançant mecanismes com el control de la gana, l’increment de l’ús dels greixos com a substrat energètic, la reducció de la síntesi d’adipòcits (les cèl·lules on s’acumula el greix corporal) i la inducció de la termogènesi (el mecanisme pel qual produïm calor). Una investigació publicada al març del 2023 al British Journal of Nutrition ha avaluat tota l’evidència publicada en relació amb aquest efecte de la capsaïcina sobre el control del pes, i ha trobat que, si bé la suplementació amb aquest compost produïa reduccions en el pes i la circumferència de la cintura, eren molt modestes. D’altra banda, pot produir efectes adversos en el sistema digestiu, i la ingesta de quantitats elevades de capsaïcina durant períodes llargs pot comportar riscos, segons el rigorós WebMD.
Abusar de la televisió quan som petits afecta la salut adulta?
Com més hores passem davant de les pantalles, més risc tenim de patir síndrome metabòlica a 45 anys.
El temps que la canalla passa davant de les pantalles repercuteix negativament en la salut en l’etapa infantil, però també en la d’adults. Un estudi publicat a Pediatrics va trobar que els qui havien vist més televisió entre els 5 anys i els 15 tenien més risc de desenvolupar síndrome metabòlica quan arribaven a 45 anys. La síndrome metabòlica és un conjunt d’alteracions –tensió arterial elevada, excés de greix corporal, sobretot abdominal, resistència a la insulina i nivells alts de colesterol i de glucosa en sang– que eleven la probabilitat de malaltia cardíaca, diabetis de tipus 2 i ictus. Estar davant de les pantalles redueix el temps de son, desplaça l’activitat física i pot promoure la ingesta d’aliments de baixa qualitat nutricional; i això fa que s’estableixin hàbits que es perpetuen d’adults. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana evitar totalment les pantalles fins als 2 anys i limitar-les a una hora diària entre els 2 anys i els 5.
La marinada estova la carn?
Marinar la carn consisteix a submergir-la en un líquid aromatitzat amb espècies, que pot ser un àcid com el vinagre o el suc de llimona, lactis o olis. Encara que els ingredients poden contenir enzims que trenquen les proteïnes de la carn, la marinada no arriba a penetrar en les capes interiors, per tant no estova la carn. Això sí, pot modificar-ne el gust o fer que es dauri més de pressa. En qualsevol cas, la marinada s’ha de fer entre 6 i 48 hores com a màxim i sempre dins de la nevera per a evitar el creixement de patògens.
Els millors aliments per a una cocció lenta
L’olla de cocció lenta manté una temperatura uniforme per sota de 100 °C durant llargs períodes de temps. Quan treballem amb calor baixa aconseguim que no hi hagi diferències de temperatura entre la cocció i el centre de l’aliment, en contrast amb la cocció al forn o els fregits, on l’aire o l’oli arriben a temperatures d’uns 200 °C mentre que el centre de l’aliment es manté per sota dels 100 °C . Amb la cocció lenta, el menjar mai no es passa ni es resseca. Aquesta tècnica és adequada per a la carn, el peix o mol·luscos durs, que tenen molt de col·lagen, ja que aquest es transforma en gelatina i queda una textura suau. També es pot fer servir en les verdures, que quedaran fermes i sucoses. No s’aconsegueixen, però, els sabors i les textures cruixents pròpies del rostit, encara que això es pot solucionar després de la cocció passant els aliments per la planxa.
La col kale té més beneficis que altres cols?
La col kale és una varietat que pertany a la mateixa família que la col de cabdell, la coliflor o el bròcoli, però se’n diferencia clarament en la forma, ja que les fulles no s’organitzen al voltant d’un cap central. Segons la forma de les fulles hi ha molts tipus de kale, tant comestibles com ornamentals. Tot i que són molt interessants pel contingut en vitamines, minerals i compostos bioactius com els glucosinolats, nutricionalment no presenten diferències significatives respecte d’altres tipus de cols.
Què és l’oli de canola?
És una varietat comercial de l’oli de colza i el seu nom, “can-ola”, deriva de Canadian oil, ja que el van desenvolupar, als anys setanta, dos científics canadencs. Segons el rànquing elaborat pel CSIC per a valorar la qualitat nutricional dels olis, el de canola obté 68 punts sobre 100, igual que l’oli de gira-sol, però per darrere del de blat de moro, el de gira-sol alt oleic o el d’oliva en totes les versions (verge, verge extra o d’oliva i prou).
El sisè sabor
A principis del segle XX es va proposar que l’umami, sensació de “saborós” produïda pel glutamat, s’havia de considerar el cinquè sabor bàsic. Un estudi recent publicat a Nature Communications ha trobat que les papil·les gustatives responen a un sisè sabor, el clorur d’amoni. És un sabor molt recognoscible als països nòrdics, on es consumeix habitualment una llaminadura anomenada salmiakki, una regalèssia salada.