Espirulina. Nutritiva, però amb contraindicacions

És una font important de nutrients. Veritat

Entre el 60% i el 70% del pes en sec és proteïna. Encara que quan es fa pols perd alguns nutrients, una cullerada d’espirulina deshidratada aporta uns 4 g de proteïna, una quantitat superior a la que tenen altres vegetals: 100 g de mongeta tendra, per exemple, en contenen 2,8 g. A més, només el 5%-10% del seu pes és greix i és insaturat (omega-6 i omega-9), per això aporta molt poques calories (entre 2,5 kcal i 3 kcal per gram). També té betacarotens (precursors de la vitamina A), minerals (ferro, calci i fòsfor) i fibra. Encara que l’espirulina és un aliment molt nutritiu, tots els seus nutrients es poden adquirir amb el consum de llegums, nous, grans, aliments de font animal, fruita i verdura.

No n’hi ha una quantitat màxima recomanada. Fals

L’espirulina per si mateixa no és tòxica, però durant la recol·lecció a l’exterior s’hi poden colar altres algues tòxiques que es desenvolupen al seu voltant. Per això és tant important comprar-la certificada. L’espirulina té la capacitat d’absorbir substàncies com metalls pesants (plom i mercuri) i altres bacteris. El fet que estigui més contaminada o menys depèn de la tècnica i de les àrees de recol·lecció, però això passa amb freqüència i, per aquesta raó, les agències de seguretat alimentària opten per limitar-ne la ingesta a un màxim de 3 g-5 g al dia.

Ajuda a perdre pes. Fals

Aquest benefici s’atribueix a l’espirulina per l’alt contingut en proteïnes. Però no té tots els aminoàcids essencials, per tant necessitem altres fonts de proteïnes per a completar la nostra dieta. A més, no es pot consumir en grans dosis. De vegades, els fabricants de suplements han publicitat que si es consumeix a diari produeix una reducció de la gana, però als EUA s’han fet estudis que conclouen que això no és cert i tampoc no es pot afirmar que ajudi a perdre pes.

Té molt de iode. Fals

Com que no és una alga marina, l’espirulina en general no conté iode. Però de vegades s’elabora amb sal marina, per això sí que en pot presentar petites quantitats, encara que molt menys que la que tenen les algues que es conreen a la mar. Així i tot, la recomanació és que les persones que tenen hipotiroïdisme o hipertiroïdisme han d’anar amb compte quan en consumeixen.

No és recomanable per a algunes persones. Veritat

Aquest aliment té una concentració alta d’àcids nucleics, substàncies relacionades amb l’ADN. Quan es metabolitza l’àcid ribonucleic i el desoxiribonucleic, s’incrementa la concentració d’àcid úric a la sang; això augmenta el risc de gota i danys al ronyó (càlculs i cristal·lúria, cristalls a l’orina). Això és perquè el nostre organisme té poca capacitat per a sintetitzar els àcids nucleics. Els investigadors no han pogut determinar la quantitat d’espirulina que es recomana a les persones que pateixen malaltia renal o hepàtica, per tant en aquests casos es recomana no consumir-ne. Tampoc no es recomana per a embarassades, nens petits o lactants.

És un bon substitut dels suplements per a vegans. Fals

Es creu erròniament que la vitamina B12 –que només aporten els productes d’origen animal– es pot trobar en les algues, per això molts vegans recorren a aquest aliment. Però l’espirulina no té vitamina B12, sinó anàlegs; és a dir, uns compostos amb una composició química semblant a la vitamina B12, però que el nostre cos no pot metabolitzar, ja que no són realment vitamina B12. Si una persona consumeix aquests anàlegs amb freqüència, quan es fa una analítica convencional, sí que apareix la vitamina B12 en sang, però és un fals positiu perquè el nostre organisme no la pot sintetitzar. Encara més, impedeix l’absorció de la vitamina B12 real.

Té moltes propietats. Fals

A l’espirulina, se li atribueixen propietats anticancerígenes, antimicrobianes i antiinflamatòries. Tanmateix, avui dia no hi ha cap estudi científic rigorós que confirmi cap d’aquests beneficis per a l’espirulina.

Pot ajudar a pal·liar la malnutrició. Veritat

Fa mig segle que l’ONU va considerar l’espirulina com el millor aliment per al futur per dues raons: la primera era que als països del tercer món el seu conreu podria servir a una població que no té altres fonts de nutrients i que pateix malnutrició, i la segona, perquè es pot produir econòmicament i en zones desèrtiques. Això no vol dir que sigui l’aliment del futur per a la resta de la població mundial amb recursos, ja que les seves propietats es poden trobar en la nostra dieta habitual.

S’utilitza com a colorant. Veritat

A més de ser un aliment, l’espirulina conté un pigment natural anomenat ficocianina que s’usa com a colorant natural d’aliments. És l’únic pigment blau natural aprovat per l’Administració d’Aliments i Medicaments dels EUA (FDA) i s’usa en gelats, batuts, refrescos, pastissos, postres o caramels.