Existeix la cura contra l’obesitat?

Existeix la cura contra l’obesitat?

L’epidèmia de l’obesitat continua creixent amb passes de gegant a tot el món, però al mateix temps la ciència continua lluitant contra rellotge per frenar el seu avanç. Segons l’Estudi ENA-COVID de 2023, elaborat per l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) i el Centre Nacional d’Epidemiologia, a Espanya un 55,8% de la població més gran de 18 anys presenta excés de pes (18,7% obesitat i 37,1% sobrepès) i ascendeix a gairebé el 5% la prevalença de l’obesitat severa. No es tracta d’una qüestió d’estètica o de talla, sinó un problema de salut pública greu. L’obesitat es considera una malaltia crònica i progressiva que es relaciona amb l’aparició de trastorns metabòlics com la diabetis, la hipertensió, l’artritis, la malaltia del fetge gras, alguns tipus de càncer i malalties cardiovasculars.

Els últims anys, l’aparició de fàrmacs contra l’obesitat, popularitzats i trivialitzats per personatges famosos que han aconseguit reduir el sobrepès gràcies a aquest tipus de medicació, han destapat una revolució científica sense precedents. No són “injeccions màgiques”, sinó recerca i desenvolupament farmacèutic amb més de dues dècades d’estudi i anàlisi dels seus efectes en pacients amb diabetis de tipus 2, que de manera col·lateral han comprovat l’eficàcia del tractament en pacients amb sobrepès, obesitat o risc cardiovascular. La revista Science ha reconegut aquests medicaments, que imiten una hormona intestinal anomenada pèptid semblant al glucagó-1, com “l’avenç científic de l’any 2023”, que podria ser l’esperança per a milions de persones que lluiten contra el sobrepès i les malalties derivades.

Les causes de l’obesitat

“Són fàrmacs per a pacients amb sobrepès i obesitat, que han fracassat amb intents anteriors; per a persones que volen canviar de vida, mantenir hàbits de vida saludable, amb un gran retorn en salut. Es baixa entre un 10% i un 15% de pes al llarg del tractament, però la farmacologia no és la solució. La clau és acompanyar el pacient perquè incorpori hàbits saludables, en unitats especialitzades, que facin una intervenció global”, descriu el doctor Cristóbal Morales, endocrinòleg i portaveu de la Societat Espanyola Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO). “Avui no es pot definir l’obesitat pel pes o per l’índex de massa corporal (IMC), una fórmula matemàtica que des de fa més de cent anys era una eina per a detectar-la. Hem d’anar més enllà: observar la composició corporal, l’acumulació de greix, la composició muscular, la funció metabòlica, les complicacions mecàniques, problemes articulars, problemes mentals (7 de cada 10 persones tenen problemes d’ansietat i depressió), i entendre les bases psicològiques i biològiques de la malaltia. Tenim gens prehistòrics dissenyats per a estalviar energia, que ara es troben en una societat obesogènica que fa que tots augmentem de pes”, afegeix.

Com funcionen aquests medicaments

El principi actiu de l’injectable setmanal Ozempic –receptat per a la diabetis de tipus 2– i de Wegovy –comercialitzat pròximament per al tractament del sobrepès i l’obesitat a Espanya– és la semaglutida. Aquest compost imita el funcionament de l’hormona GLP-1, que segrega l’intestí quan digereix els aliments i que avisa el cervell que estem assaciats i ja no hem de menjar més. “Quan el menjar arriba a l’estómac, les hormones comencen a llançar ordres per a menjar suficient, però no massa, i metabolitzar el que mengem. Envien senyals al fetge, al pàncrees i al cervell i produeixen sacietat precoç, el senyal que no es té més gana”, descriu Clotilde Vázquez, cap del Departament d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz de Madrid. “A més, provoca altres efectes beneficiosos, menys coneguts, pel que fa al teixit adipós, de termogènesi, de com es metabolitza el que mengem al fetge. Per això són fàrmacs tan bons, no produeixen tants efectes secundaris com els antics supressors de la gana, que generaven més tolerància i més efectes cardiovasculars desaconsellables”, explica.

Què en diu l’evidència científica

De fet, en un estudi recent publicat per The New England Journal of Medicine, es va observar que en pacients amb insuficiència cardíaca i obesitat, el tractament amb semaglutida (2,4 mg) durant un any va produir una reducció més alta dels símptomes i les limitacions físiques, millores en la funció de l’exercici i més pèrdua de pes que el placebo. Per tant, s’estima que aquesta família de medicaments pot tenir un efecte protector cardíac, protector renal, antiinflamatori, amb l’aval d’haver-los fet servir per a tractar la diabetis de tipus 2 durant més de vint anys.

“Entre els efectes secundaris adversos observem problemes gastrointestinals com ara diarrea, nàusees o vòmits en dosis més altes. El temut efecte rebot, tornar a recuperar el pes perdut, pot passar si una persona ha estat amb tractament d’un mil·ligram setmanal de semaglutida, per exemple, i en deixa de prendre de sobte”, explica la doctora Vázquez. “Per això, la retirada sempre s’ha de fer de manera molt gradual i intentant augmentar la termogènesi amb exercici físic i alimentació. També estaria desaconsellat en pacients amb el risc de pancreatitis o d’un tipus concret de càncer medul·lar de tiroides, d’origen genètic”, explica.

L’elevat cost mensual d’aquest tipus de medicaments (entre 150 i 200 euros al mes a Espanya) i el desproveïment que té pot influir en l’adherència dels pacients al tractament. La desesperació dels pacients per aconseguir alternatives ha fet saltar les alarmes per la compra de medicaments falsificats al mercat negre, segons un informe de l’Agència Europea del Medicament (EMA, per les sigles en anglès), que adverteix dels riscos que té per a la salut comprar falses plomes autocarregades d’Ozempic, que es venen al Regne Unit, Alemanya i Àustria. L’Administració d’Aliments i Medicaments (FDA, per les sigles en anglès) dels Estats Units també ha advertit sobre el perill d’adquirir aquests medicaments “sense marca”, que poden contenir ingredients diferents de la versió original, amb efectes desconeguts per a la salut. S’espera que les següents generacions de medicaments antiobesitat, que s’aprovaran i es comercialitzaran els pròxims mesos i anys, podrien limitar els preus, posar fi al mercat negre i continuar la lluita contra l’epidèmia de l’obesitat.

Un pas més

La semaglutida no és l’únic principi actiu que s’investiga per a reduir el sobrepès. El següent salt evolutiu en la cursa farmacèutica contra l’obesitat serà la tirzepatida (de nom comercial Mounjaro), que és més potent que la semaglutida i els resultats en els assajos clínics mostren una reducció del pes del 21%. El seu funcionament com a fàrmac per a reduir el nivell de glucosa en sang consisteix a imitar l’efecte de dues hormones, GLP-1 i GIP (polipèptid inhibidor gàstric), que estimulen la producció d’insulina, retarden el buidatge gàstric i augmenten la sensació precoç de sacietat, per tant es redueix la ingesta d’aliment.

Segons l’últim assaig clínic, del qual acaba de publicar els resultats JAMA Network, aquest medicament és efectiu en la pèrdua de pes i en la reducció de factors de risc associats –hipertensió, colesterol, fetge gras–, però, quan es deixa el tractament, tots els marcadors de risc empitjoren i el pacient pot recuperar el pes perdut. Per què passa això? Els experts assenyalen que l’obesitat, com la diabetis, és una malaltia crònica, que requereix canvis permanents en els hàbits de vida i en l’alimentació. En alguns pacients caldrà mantenir el control farmacològic per a tota la vida per no recuperar el pes. La tirzepatida, dissenyada inicialment per al tractament de la diabetis de tipus 2, ha estat aprovada per l’Administració d’Aliments i Medicaments (FDA) als Estats Units i revisada recentment per l’Agència Europea del Medicament per a estendre l’autorització en el control del sobrepès i l’obesitat, però no serà fins al 2024-2025 que es podrà comercialitzar a Espanya.