Nutri-Score s’actualitza

Nutri-Score s’actualitza

D’uns anys ençà, francesos, espanyols, luxemburguesos, suïssos, belgues, neerlandesos i alemanys disposem d’un etiquetatge frontal de cinc colors i lletres, conegut com Nutri-Score, amb la finalitat d’orientar les nostres decisions de compra. La lletra A, de color verd, és per a assenyalar la millor opció, i la lletra E, taronja fosc, per a advertir que un producte té un mal perfil nutricional. El 2017 els francesos van estrenar aquest sistema que es recolza en nombrosos treballs científics de validació, en particular estudis de cohort sobre centenars de milers de persones i treballs fets en supermercats en condicions reals.

Aquests anys, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, els Països Baixos, Suïssa i Espanya han començat a fer-lo servir de manera voluntària amb el suport de la Comissió Europea, que preveu incorporar un sistema d’etiquetatge nutricional harmonitzat en tots els països membres. No obstant això, aquesta proposta té les reticències de països com Itàlia, que disposa d’un etiquetatge frontal propi, NutrInform Battery. Des de la seva implantació, Nutri-Score ha rebut una sèrie de crítiques, com la poca adaptació a la dieta mediterrània, el perjudici a productes d’un sol ingredient com l’oli d’oliva o la ineficàcia per a ponderar el grau de processament.

Una eina viva.

La doctora Pilar Galán, científica nutricionista i epidemiòloga de la Universitat Sorbonne Paris-Nord i impulsora del sistema Nutri-Score, remarca que “des que es va crear, el funcionament d’aquest semàfor nutricional sempre s’ha plantejat com una eina susceptible d’anar modificant-se a partir de les actualitzacions que marquen les troballes en matèria de nutrició, a fi d’augmentar-ne l’efectivitat”. Un compromís que es va cristal·litzar el 2021 amb la creació d’un comitè científic exclusiu per a sotmetre l’eina a revisió. Des que es va posar en funcionament, organismes com l’Institut de Salut Carlos III han animat a aplicar-hi ajustos que permetin al consumidor decantar-se per les opcions més adequades, una qüestió que ja es forjava des del 2020, quan es va començar a treballar en el canvi de la puntuació de l’oli d’oliva, qualificat llavors amb una C per la penalització dels greixos, sense distingir-ne el tipus. Així les coses, la modificació actual endureix les penalitzacions d’aliments que tenen ingredients com ara sal, greixos saturats o sucre o els edulcorants de les begudes.

¿Qué cambia ahora?

L’estructura de Nutri-Score es manté: uns components sumen punts i d’altres penalitzen. Però canvien la quantitat de punts que s’assignen, els grups d’aliments i els llindars per a atorgar aquesta puntuació.

SAL

• Per què? Segons estimacions de l’Organització Mundial de la Salut, els adults prenen una mitjana de 10 grams de sal al dia, el doble del que es recomana. Un consum excessiu de sal augmenta el risc d’hipertensió, problemes cardiovasculars, patologies renals, circulatòries o alguns tipus de càncer.
• Abans. Per a les puntuacions, Nutri-Score valorava la quantitat de sodi, no de sal (que es calcula multiplicant el sodi per 2,5). La Comissió Europea, però, instava els fabricants a fer servir el terme “sal”, que inclou totes les formes de clorur sòdic.
• Ara. Augmenta la penalització per aquest ingredient. Si en la versió anterior a un aliment amb 2 grams de sal per 100 g se li restaven 10 punts, en la versió actual la mateixa quantitat de sal suposa 20 punts menys.

SUCRE

• Per què? L’Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsella reduir el consum de sucre al 5% de la ingesta calòrica diària, percentatge que equival a uns 25 grams al dia.
• Abans. Les penalitzacions amb 1 punt començaven en 4,5 g/100 g de sucre, i restaven com a màxim 10 punts a aquells productes que superaven aquesta quantitat.
• Ara. Resta més. En el cas dels aliments sòlids, s’estableix una escala de penalitzacions que van des d’1 punt per a productes amb més de 3,4 g/100 g de sucre, i fins a 15 punts per a aquells a partir de 51 g/100 g.

BEGUDES

• Per què? L’algorisme s’actualitza segons la literatura científica més recent amb un doble objectiu: d’una banda, distingir les begudes a base de llet i iogurt amb un alt contingut en sucre; i, de l’altra, advertir sobre la presència d’edulcorants, vistes les últimes evidències sobre els edulcorants no nutritius (NNS) i l’impacte que tenen sobre la microbiota, la malaltia cardiovascular i la mortalitat prematura.
• Abans. La llet, les begudes làcties, les begudes fermentades a base de llet i les begudes vegetals s’incloïen en la categoria aliments generals. Quant a la classificació a Nutri-Score, les llets desnatades i semidesnatades figuraven a la categoria A, mentre que la llet sencera apareixia a la categoria B. Les begudes vegetals també apareixien a la categoria A. Els refrescos “zero” obtenien una B i els sucs de fruita 100%, una C.
• Ara. La llet, les begudes a base de llet i les d’origen vegetal surten de la categoria dels aliments sòlids. Es penalitza més el sucre. L’aigua serà l’única beguda amb una A. Les llets desnatades i semidesnatades obtenen una B i la sencera, una C. Pel que fa als sucs i nèctars de fruites, continuen a la C, però les begudes ensucrades amb menys de 2 g/100g de sucre milloraran a una B. Els edulcorants acalòrics utilitzats per a endolcir, com la sucralosa, la sacarina o l’estèvia, reben una penalització de 4 punts. Això fa que les begudes que tenien una B, com els refrescos “zero”, es puntuïn amb una C. Els refrescos que porten edulcorants i sucre afegits passaran de D a E.

FIBRA

• Per què? El canvi en la manera de comptabilitzar la fibra és qualificat per la científica Pilar Galán com una de les actualitzacions més importants. L’objectiu és ajudar els consumidors a distingir els productes rics en fibra, donades les evidències acumulades sobre els beneficis per a la salut respecte dels seus equivalents refinats.
• Abans. L’algorisme no distingia entre cereals integrals i farines refinades, de manera que els fabricants podien alterar la puntuació afegint petites quantitats de fibra a productes amb un perfil nutricional alt en sucre o greixos.
• Ara. Perquè la fibra puntuï més, el producte que en porta ha de complir uns requisits: baix o nul valor energètic i baix contingut en greixos que, a més, no han de ser saturats; baix contingut en sucres, en sal i en sodi (també en la versió afegida), i amb un contingut en fibra de 3 g/100 g. Això suposa que els pans de gra sencer portaran una A, mentre que els refinats estaran entre la B i C, segons el nivell de sal.

PROTEÏNES

• Per què? El contingut en proteïna d’un producte ens ajuda a discriminar millor els aliments rics en ferro i calci. Al seu torn, l’algorisme atén les recomanacions de l’OMS pel que fa a les limitacions del consum de carn vermella, ja que el seu excés està relacionat amb mortalitat prematura, hipertensió i alguns tipus de càncer.
• Abans. L’algorisme puntuava només amb 5 punts les proteïnes, fet que es traduïa en una baixa nota per al peix i el marisc.
• Ara. Totes les proteïnes sumen 7 punts, excepte les procedents de la carn vermella, que no podrà obtenir més de 2 punts. Així, el peix i el marisc es classifiquen a les categories A i B, quan no porten ni sal ni oli.

GREIXOS SALUDABLES

• Per què? Els beneficis de l’oli d’oliva, la fruita seca i alguns olis vegetals per a la salut cardiovascular estan demostrats per l’evidència científica. Per aquest motiu, es canvia la fórmula matemàtica a fi d’afavorir el consum d’aquests productes.
• Abans. Els greixos i els olis s’incloïen en la categoria de “fruites, hortalisses, llegums i fruites seques”, i això implicava una mala qualificació per als olis d’oliva i altres categories d’olis vegetals. Així, en la versió anterior, l’oli d’oliva i de colza rebien una C, mentre que el de gira-sol, blat de moro, cacauet i soia rebien una D pel seu contingut en greixos saturats.
• Ara. Aquests productes adquireixen més entitat i pertanyen a una categoria pròpia en la qual s’inclouen els greixos, els olis, la fruita seca i les llavors. L’oli d’oliva i els olis amb baix contingut en àcids grassos saturats (colza, nou i gira-sol oleic) passen a la B. L’oli de gira-sol es manté a la C, mentre que l’oli de coco i la mantega continuen a la E. Els empaquetats de fruita seca i llavors oleaginoses, sense sal ni sucres afegits, la majoria estan qualificats amb A i B, mentre que les versions salades o ensucrades passen a les lletres C i D.

Canvis per a avançar.

L’algorisme de Nutri-Score té un doble objectiu: d’una banda, ajudar els consumidors a comparar entre aliments similars i discriminar els de pitjor perfil nutricional i, d’una altra, impulsar la indústria alimentària a fabricar productes més saludables. Tots aquests canvis suposen un pas més per a millorar la informació que arriba als consumidors i que aquesta s’adapti a la nova evidència científica. Els canvis en els hàbits alimentaris han de fer-se de manera progressiva i constant, a poc a poc.