Llei de Serveis Digitals. Més seguretat i transparència a internet
Els serveis digitals són totes les activitats i funcions que s’ofereixen a les plataformes en línia. Inclouen xarxes socials, serveis de correu electrònic, emmagatzematge al núvol, plataformes de comerç electrònic, i serveis de transmissió de contingut multimèdia.
Aquests serveis manegen enormes quantitats d’informació que posen a la disposició de gegants com Google, Microsoft, Amazon, Apple o Meta. Aquestes empreses poden utilitzar les dades de manera ètica o no, per a difondre informació esbiaixada o falsa, i també per a propagar continguts il·lícits. També poden distorsionar l’equilibri del lliure mercat. Un exemple és la demanda recent de l’Associació de Mitjans d’Informació (AMI) contra Meta per competència deslleial. La demanda al·lega que l’empresa matriu de Facebook no va complir l’obligació d’obtenir el consentiment explícit dels usuaris per al tractament de les seves dades.
Tot aquest poder ha provocat una reflexió profunda sobre la necessitat urgent d’establir regulacions que ens protegeixin com a usuaris. La Comissió Europea va iniciar el 2020 la formulació d’un marc legal destinat a assegurar la transparència en la recopilació i l’ús de dades personals per part d’aquestes plataformes. La Llei de serveis digitals (Digital Services Act) es va aprovar el 19 d’octubre de 2022. Encara que ja està en vigor per a les plataformes grans (amb més de 45 milions d’usuaris a la UE) des de finals d’agost de 2023, la resta de plataformes tenen fins al 17 de febrer per a adaptar-s’hi.
Des de l’agost del 2023, aquesta llei ja ha entrat en vigor per a les plataformes grans (amb més de 45 milions d’usuaris a la Unió Europea). Són aquestes:
- Motors de cerca: Google Search i Bing.
- Plataformes de compra de productes, serveis i aplicacions (Marketplace): Alibaba, AliExpress, Amazon Store, Apple App Store, Booking, Google Play, Google Shopping i Zalando.
- Xarxes socials: Facebook, Instagram, LinkedIn, Pinterest, Snapchat, TikTok, X (Twitter) i Youtube.
- Grans pàgines de recursos: Wikipedia i Google Maps.
A partir del pròxim mes de febrer, entrarà en vigor per a la resta de plataformes digitals, independentment de les seves dimensions.
Quins són els seus objectius?
La Llei de serveis digitals regula les responsabilitats de les empreses que actuen com a intermediaris entre consumidors i bens, serveis i continguts. L’objectiu és crear un entorn en línia “segur, predictible i digne de confiança”, perquè els ciutadans puguem exercir els nostres drets com la llibertat d’expressió i d’informació o el dret a la no discriminació. És a dir, que el que és il·legal al món real també ho sigui al món virtual.
Aquesta normativa complementa la Llei de mercats digitals, creant un marc integral. Però com ens afecta als usuaris? Això és el que implica.
Serveis més bons
Les plataformes de compres en línia no poden actuar com a purs aparadors, que permeten que qualsevol comerciant es pugui anunciar sense control o vendre qualsevol producte o servei. Hauran d’identificar de manera clara qui ven cada producte amb la finalitat de detectar els comerciants deshonestos i salvaguardar els compradors de productes il·legals, falsificats o perillosos. A més, han d’especificar si la transacció es fa directament amb ells o amb un venedor extern i detallar com es reparteixen les responsabilitats; si no ho fan així, es podrien considerar responsables de problemes derivats d’aquesta transacció.
Per a complir amb aquesta normativa, els marketplaces han de verificar la documentació del que comercialitzen i desenvolupar solucions de traçabilitat perquè cada cop arribin menys productes i serveis il·legals al mercat europeu. També estan obligats a informar els consumidors si han adquirit un d’aquests productes. Aquesta responsabilitat inclou alertar sobre la il·legalitat, proporcionar la identitat del comerciant i oferir els recursos necessaris per a reparar la situació. Per exemple, es disposarà d’un nou sistema d’alertadors fiables perquè els propietaris de les marques puguin agilitar i simplificar la denúncia i la retirada de les mercaderies falsificades. Quan hi ha una alerta, la plataforma ha de notificar al comprador que l’article infringeix la llei o els drets de propietat intel·lectual i proporcionar la identitat del comerciant, perquè el consumidor pugui denunciar. La plataforma també està obligada a oferir recursos i solucions per a reparar la situació, com ara facilitar la devolució, el reemborsament o qualsevol altre mitjà amb la finalitat de corregir el problema i assegurar que el consumidor sigui compensat de manera justa.
La llei defineix quin contingut és il·legal? No, el contingut il·lícit es defineix en altres lleis, tant si són comunitàries o nacionals. Per exemple, els continguts terroristes, el material d’abús sexual a menors o la incitació a l’odi són definits per la llei europea. Quan un contingut és considerat il·lícit només en un Estat membre, per regla general, la retirada s’ha de produir només en aquest territori.
Com es farà front als continguts nocius? La normativa regula la responsabilitat de les grans plataformes en línia en la lluita contra la desinformació, els falsos rumors, la manipulació, els danys a grups vulnerables i altres perjudicis socials. Per això, aquestes plataformes hauran de dur a terme una avaluació anual i adoptar les mesures corresponents per a reduir aquests riscos.
Com s’aplicarà la llei a cada país? Cada Estat membre actua de manera independent i ha de designar un coordinador de serveis digitals que s’encarregui de supervisar l’aplicació de la llei. Cada país haurà de facultar els seus coordinadors com a molt tard el 17 de febrer de 2024. Per a les plataformes i motors de cerca més grans, la Comissió Europea disposarà de l’autoritat exclusiva per a fer complir aquesta regulació. Si no es complís, les empreses s’exposarien a multes que podrien ascendir fins al 6% de la seva facturació global. El coordinador de serveis digitals i la Comissió tenen l’autoritat per a exigir mesures immediates si són danys greus. Si les plataformes es neguen a complir obligacions importants i posen en perill la vida i la seguretat de les persones, com a últim recurs, es pot recórrer a la suspensió temporal dels seus serveis.
La llei s’aplicarà a les empreses de fora de la UE? Aquesta normativa regeix al mercat únic de la Unió Europea, inclou els intermediaris en línia que operin fora de territori comunitari i ofereixin els seus serveis en aquest mercat. Si no tenen presència establerta a la UE, se’ls requerirà designar un representant legal.
Publicitat més transparent
Les plataformes en línia tenen l’obligació de ser transparents sobre els seus continguts, identificar quins són publicitaris i qui és l’anunciant. Han d’explicar els criteris que s’utilitzen perquè l’usuari rebi aquests continguts, i permetre que aquest opti per no rebre recomanacions personalitzades o que modifiqui aquestes preferències. A l’hora de presentar publicitat o continguts, les plataformes no poden construir els perfils d’usuari basats en dades sensibles, com origen ètnic, opinions polítiques o orientació sexual. En el cas dels menors, la protecció és més alta ja que es prohibeix la publicitat dirigida als més petits.
Igualment, les plataformes tenen prohibit l’ús de tàctiques denominades “patrons foscos”, que són trucs destinats a manipular els usuaris perquè prenguin decisions ràpides. Un exemple seria indicar que només queda una plaça disponible per a un vol, quan no és veritat, i generar amb això una sensació d’urgència.
Més possibilitat d’elecció
Els internautes tindrem més capacitat d’elecció sense estar influenciats de manera tendenciosa per les grans empreses, que estan obligades a oferir tots els serveis i bens que allotgen, sense limitar l’oferta als mateixos productes. Per exemple, Amazon no pot mostrar exclusivament productes d’Amazon Basic. A més, aquestes plataformes no poden combinar les dades personals obtingudes de diferents serveis sense el consentiment de l’usuari. Això s’aplicaria, per exemple, a Meta, matriu d’empreses com Facebook, Instagram i WhatsApp.
Així mateix, les empreses de missatgeria han de permetre que els seus usuaris intercanviïn missatges de text, veu o vídeo amb altres plataformes. Per exemple, WhatsApp, de Meta, permetrà que els seus usuaris es puguin comunicar amb uns altres a través de Signal i Telegram, sense haver de tenir un compte de Meta.
12,7 milions de nous consumidors en línia. Increment del 13,5% dels consumidors transfronterers.
15.500 milions d’estalvi en costos de transacció en línia per a les pimes.
Reducció de productes falsificats:
- + 300 milions en llibres digitals.
- + 2.800 milions en pel·lícules, jocs i música.
Increment de les vendes transfrontereres per internet entre 1.900 milions i 6.600 milions.
Denunciar serà més fàcil
Les plataformes en línia tenen la responsabilitat de proporcionar-nos un canal que ens informi de la presència de continguts o productes il·lícits. També tindrem l’opció de presentar reclamacions, buscar acords extrajudicials, presentar queixes a l’autoritat nacional en el nostre idioma o, fins i tot, sol·licitar indemnitzacions.
Si presentem una queixa a una plataforma en línia, aquesta ens ha de confirmar que ha rebut la reclamació, revisar la informació que li proporcionem i decidir si elimina el contingut assenyalat o no ho fa. Si decideixen no eliminar-lo, han d’explicar perquè. Durant tot aquest procés, la plataforma ens ha de mantenir informats i proporcionar-nos explicacions clares. A més, les plataformes han d’enviar a les autoritats competents informes detallats sobre les accions que han pres per a moderar problemes en un termini d’un any (o sis mesos si és una plataforma gran).