A la recerca de nous caladors
Un dels efectes de l’escalfament global és l’augment de la temperatura del planeta. L’atmosfera i els oceans s’han escalfat, els volums de neu i gel han disminuït i el nivell del mar s’ha elevat. Aquesta amenaça invisible afecta amb especial virulència els mars i els oceans, que ocupen més del 70% de la superfície de la Terra. La seva funció és essencial, ja que absorbeixen la calor atmosfèrica i així regulen el clima, generen la major part de l’oxigen que es respira i proporcionen recursos naturals i aliments. Avui, aquestes masses d’aigua salada s’enfronten a amenaces sense precedents. L’augment de les emissions de carboni ha generat una acumulació de calor als seus fons, que encara són més àcids. Els patrons dels corrents marins s’han vist alterats, igual que els aliments disponibles per a les espècies que hi habiten. Un seguit de circumstàncies que posen en perill la mateixa seguretat alimentària, amb efectes en la pesca i l’aqüicultura.
Cap a aigües més fredes i profundes.
Amb 8.000 quilòmetres de costa i banyat per les aigües de l’Atlàntic i del Mediterrani, Espanya és un dels països més exposats a les conseqüències de l’escalfament extrem. En l’informe Impactes del canvi climàtic sobre l’aqüicultura a Espanya, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) apunta els seus efectes sobre els recursos marins. Alguns són molt significatius. Segons l’estudi, com que les aigües contenen menys nutrients, les captures descendeixen. Algunes espècies de mol·luscos com el musclo, la cloïssa o el percebe corren un risc greu, ja que disposen de menys aliments i pateixen els canvis en la intensitat i la freqüència de l’onatge.
Una altra de les conseqüències és el desplaçament de nombroses espècies de peixos. Alguns migren cap a aigües més fredes del nord (una mitjana de 60 quilòmetres per dècada), d’altres busquen noves àrees geogràfiques i tots viuen a més profunditat. “Hem vist com des del sud arriben a les nostres costes atlàntiques, inclòs el Cantàbric, exemplars de peixos lluna, peixos globus, cervioles, galls de Sant Pere platejats o meros africans”, confirma Isabel Riveiro, investigadora de l’Institut Espanyol d’Oceanografia-CSIC. Al seu torn, espècies pròpies d’aquestes aigües cantàbriques, com la sardina i l’areng, han ampliat la seva presència cap al nord. Riveiro vaticina que el 2100 la sardina podria expandir la seva àrea de distribució i cobrir la costa de Noruega.
Passa una cosa semblant amb el lluç i el sorell, que han començat a estendre el territori i cada vegada és més habitual trobar-los al nord d’Europa. Aquest senyal no comporta que estiguin desapareixent del Cantàbric, sinó que s’amplia el seu territori de pesca. Un altre estudi del centre de recerca AZTI revela que, per cada grau d’escalfament del mar, el verat trasllada la seva fresa 370 quilòmetres cap al nord, mentre que el sorell avança la posat reproductiva uns 12 dies. “La superfície del mar a la costa basca i al golf de Biscaia s’escalfa una mitjana de 0,3 °C per dècada, i detectem canvis en la columna de l’aigua i en l’abundància de plàncton, que és la base alimentària dels peixos”, constata el coordinador de Canvi Climàtic d’AZTI , Guillem Chust.
Entre les espècies pesqueres que són a la diana del canvi climàtic hi ha alguns peixos molt comuns en la nostra dieta com les sardines, els verats, els arengs i les maires. Els canvis en la temperatura i en els patrons de pluja afectaran també el salmó; diverses espècies de tonyina i el bacallà. Ocorre el mateix amb els peixos plans que viuen als fons marins, com els llenguados i les palaies, molt vulnerables a les condicions del llit marí. Ostres, musclos, cloïsses i escopinyes, crancs i llagostes, calamars, gambes i llagostins tampoc es lliuren de l’amenaça.
Menys peixos i més petits
Això ja es tradueix en exemplars més reduïts, fet que pot tenir un cert impacte en els preus de venda. I els models predictius indiquen que les captures a la zona disminuiran, ja que hi haurà menys peix. Totes aquestes alteracions afectaran l’activitat de les flotes pesqueres. Chust veu molt probable que l’arribada del bonítol s’avanci unes setmanes, i que tant el verat com l’anxova avancin la posta reproductiva. “La flota haurà d’ajustar l’activitat a aquestes noves dates en el calendari anual. A futur, si l’escalfament supera uns certs llindars, fins i tot caldria acordar una nova redistribució dels contingents de captures per país”, afegeix l’investigador.
Els principals caladors del món comencen a patir les conseqüències del nou context climàtic. Una recerca de la Universitat de Rutgers (EUA), publicada a la revista Science, adverteix que en algunes zones pesqueres ja han caigut les captures entre un 15% i un 35%. Les àrees més castigades són el mar del Japó i les aigües europees, amb el mar del Nord, la costa ibèrica (Espanya i Portugal) i la plataforma compresa entre el mar Cèltic (costa sud de l’illa d’Irlanda) i el golf de Biscaia.
A més, el fet que els oceans absorbeixin més quantitat de diòxid de carboni provoca una acidificació de l’aigua, amb efectes nocius sobre peixos i mariscos, que poden tenir dificultats per a desenvolupar petxines i closques. Aquesta circumstància complica la supervivència de nombroses espècies.
Els més vulnerables, els més desfavorits
Com passa gairebé sempre, els llocs més pobres i amb més dependència alimentària del mar seran els que en sortiran més mal parats. Aquesta és una de les conclusions del Projecte Clock: adaptació a la redistribució dels estocs pesquers, dirigit des del Future Oceans Lab del Centre de Recerca Marina de la Universitat de Vigo. Després d’analitzar els sistemes de pesca artesanal de Galícia i Nayarit (Mèxic), i la pesca industrial de la tonyina al País Basc, el document exposa algunes evidències. Les flotes industrials disposen de més avanços tecnològics per a trobar i seguir els bancs de peixos, fet que comporta més llibertat de moviment. Per contra, l’acció dels pescadors artesanals està restringida a les aigües més pròximes a la costa, ja que els seus vaixells a penes compten amb tecnologia o directament no en tenen. Això sí, la seva activitat està molt diversificada, i això és un punt a favor seu. L’estudi revela, a més, que l’augment de la temperatura de l’aigua redueix l’eficiència pesquera, és a dir, la quantitat de peix que es pot capturar amb els mateixos esforços.
Elena Ojea és experta en ciències ambientals i ha coordinat aquest treball. “Si el sector no s’adapta, els pitjors escenaris apunten a pèrdues de més del 50% de la productivitat pesquera. En molts països dels tròpics, la pesca no podrà cobrir la demanda d’aliments com ara”, lamenta. Les solucions passen per fer una gestió adaptativa. En altres paraules, cal ajustar l’extracció a l’estat real de l’estoc de peixos i planificar l’activitat sota escenaris de canvi climàtic. Amb aquesta finalitat, és fonamental la cooperació entre indústria, organismes reguladors i assessors científics. D’aquesta manera, seria possible recuperar les poblacions d’espècies sobreexplotades per la pesca massiva, ja que són més vulnerables als impactes de la crisi climàtica i això permetria sostenir l’activitat pesquera al llarg del temps.
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO, per les sigles en anglès) adverteix en els seus informes que el 90% de les reserves de peixos al món estan sobreexplotades. En aquesta llista vermella d’espècies amenaçades hi surten el bacallà, la tonyina, el rap, el lluç, el llenguado, la palaia, el salmó, els llagostins, les rajades, les mantes, les escórpores, el peix espasa i l’halibut.
Canvis en el cistell d’anar a comprar
Mengem menys peix que mai. El consum actual a les llars espanyoles és al nivell més baix de tota la sèrie històrica. El 2022 es va situar en 18,5 quilos per persona a l’any, enfront dels 22,72 quilos del 2021, segons dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Menjar peix no només afavoreix la salut, sinó que també contribueix a frenar les emissions. Ho argumenta l’Institut dels Recursos Mundials (WRI, per les sigles en anglès): si s’augmenta la ingesta de proteïnes que provenen dels productes del mar, es podrà complir l’objectiu que la temperatura del planeta no superi el llindar dels 2 °C abans de final de segle.
Però què poden suposar per a les nostres butxaques tots els canvis en l’ecosistema marí? Per a Antonio Nieto, gerent de l’Associació d’Organitzacions de Productors Pesca Espanya, el sector està fent un esforç perquè no es tradueixin en un augment de costos del cistell d’anar a comprar. “En un context d’inflació com l’actual, els aliments pesquers són dels que menys han disparat els preus”, apunta. Les pròximes dècades, però, la fugida d’algunes espècies cap a aigües més fredes pot fer que augmentin els costos (caldrà anar més lluny per fer les captures), per tant els preus poden augmentar de manera considerable.
A hores d’ara, el sector pesquer espanyol genera el 20% de la producció total de la Unió Europea (UE), amb la captura de més de 300 espècies de peixos i mariscos a tot el món. Els pescadors insisteixen que les alteracions que provoca el canvi climàtic en la pesca “no afecten a hores d’ara el proveïment dels consumidors”, ja que el que es detecta és un moviment d’espècies cap a aigües més fredes. Però d’aquí a uns anys això pot canviar. De moment, caldrà anar més lluny per a aconseguir algunes espècies. El bacallà, el llenguado i el rèmol, per exemple, no han desaparegut dels mars europeus, però cada vegada en trobem menys a les costes franceses o espanyoles, i més a les noruegues o escoceses. La tonyina ha tornat al mar del Nord, i a les costes britàniques s’hi pesquen anxoves, que solen habitar més al sud. El mateix ocorre, per exemple, amb els molls. A més, tots aquests peixos que migren a zones més fredes es beneficien del descens de les temperatures i són més productius. El contrari que les poblacions de peixos meridionals, que es reprodueixen menys i, per tant, en disminueix la densitat.
Guillem Chust avança que, si en el futur augmenten aquestes tendències, “és possible que al mercat hi hagi algunes espècies adaptades a zones més càlides que tradicionalment eren molt escasses”. Una opinió que comparteix Elena Ojea, qui creu que, a llarg termini, podria haver-hi cada vegada més peix i marisc d’aqüicultura o importat de latituds llunyanes. Això suposa un canvi cultural.
La Comissió Europea ha dissenyat un pla d’acció per protegir i restaurar els ecosistemes marins a favor d’una pesca respectuosa amb el seu hàbitat i resilient davant el canvi climàtic. La proposta planteja eliminar de manera gradual, d’aquí al 2030, la pesca d’arrossegament a totes les aigües protegides de la UE. La idea és que, a partir del març, els vint-i-set estats membres proposin les seves primeres mesures concretes per a dur a terme aquest pla, que inclou una estratègia per a avançar cap a la transició energètica del sector pesquer europeu.
L’aqüicultura, també en perill
Espanya és un dels líders mundials en innovació d’aqüicultura. Aquest mètode de producció piscícola és la gran esperança per a garantir la sobirania alimentària de les pròximes generacions, ja que, segons la FAO, el 2050 el planeta necessitarà un 50% més d’aliment. Aquesta activitat, però, tampoc es lliura dels efectes climàtics.
Algunes instal·lacions s’enfronten a temperatures més elevades, i això pot provocar que les espècies que s’hi crien creixin i es reprodueixin en pitjors condicions. El sector admet que, de cara al futur, caldrà assegurar la producció i millorar la tecnologia de cultiu.
Aurelio Ortega, membre del Comitè d’Experts de l’Associació Empresarial d’Aqüicultura d’Espanya (Apromar), assenyala que ja es treballa a adaptar les espècies i condicions de cultiu a les noves condicions climàtiques. “Això passa per millorar la nutrició i la resposta immunitària dels animals, i per situar les instal·lacions en llocs menys influenciables per l’increment de temperatura”. Arribat el cas, fins i tot caldria modificar els cultius a favor d’espècies més resistents. En definitiva, nous reptes per a un futur ple d’interrogants.