Curta vida als plàstics d’un sol ús

Curta vida als plàstics d’un sol ús

En la societat actual, hem assumit com a normals accions que tenen un gran impacte negatiu al planeta. Fem servir palletes per a beure refrescos sense que sigui necessari, comprem menjar o beguda per emportar-se en envasos que llencem als pocs minuts i fins i tot adquirim les verdures embolicades en plàstic. Encara que aquest material és molt útil, i fins i tot imprescindible en alguns àmbits de la nostra vida –com passa amb el material mèdic–, en molts casos podem triar alternatives més sostenibles.

El planeta s’ofega

Cada any es produeixen 300 milions de tones de residus plàstics al món. D’aquestes, el 9% es reciclen, el 12% s’incineren i el 79% restant va als abocadors o acaba a la natura, segons estima l’Organització de Nacions Unides (ONU). Això és, en part, per culpa d’una gran paradoxa: s’abusa d’un material pràcticament indestructible per a fabricar objectes d’un sol ús. El 50% de tot el plàstic que es produeix està dissenyat perquè el fem servir una sola vegada i el llencem a les escombraries, adverteix l’organització. I les xifres d’aquesta producció són aclaparadores: cada hora es compren globalment 60 milions d’ampolles de plàstic i, cada any, 500.000 milions de bosses.

Però no només fem servir aquest material de manera insostenible; a més, li atorguem una vida molt curta. Quant triguem a beure i llençar una ampolla d’aigua? I a llençar els coberts i plats de plàstic que comprem per a un àpat al camp? Què passa amb els globus dels aniversaris? Quant de temps hi juguen els nens abans de llençar-los? L’ús mitjà del plàstic oscil·la entre uns pocs minuts i algunes hores. Res en comparació amb els centenars d’anys que aquest material triga a desaparèixer del planeta. La seva resistència i durabilitat, les característiques que el fan tan útil, també són les responsables que la seva descomposició en la naturalesa sigui gairebé missió impossible.

Així, el plàstic ha inundat metafòricament la nostra vida i literalment el nostre planeta: cada any n’acaben en la natura 100 milions de tones com a conseqüència de la mala gestió. És convenient recordar que els mars i els oceans són els més perjudicats, ja que hi arriba una desena part d’aquestes escombraries –uns 10 milions de tones–, que atrapa i mata prop de 100.000 animals marins cada any. Encara que les illes de plàstic que han sorgit al Pacífic potser constitueixen la imatge més coneguda i alarmant d’aquest problema, el Mediterrani tampoc no se’n lliura. Espanya té una gran responsabilitat en això, perquè és el segon país que més plàstic aboca a aquest mar –126 tones diàries–, només per darrere de Turquia –144 tones–, i el quart que més plàstic consumeix de tota la Unió Europea, segons l’informe Un parany de plàstic, de l’organització WWF.

Per sort, la societat no ha estat mai tan conscienciada com els últims anys, i tant ciutadans com empreses s’acosten a una manera de consumir i produir més respectuosa amb el medi ambient.

Cerca d’alternatives

La conscienciació és el primer pas, però no serveix de res sense accions concretes i pràctiques. Per a aquest mateix any, l’ONU alerta que la quantitat de plàstics als oceans podria superar la de peixos si continuen les tendències actuals.

Tots som responsables de reduir l’impacte que aquest material té en el nostre entorn, des de les empreses productores i les que el comercialitzen, fins als usuaris que el compren i, per descomptat, els governs que en regulen l’ús.

Per a aconseguir-ho, “no n’hi ha prou de recollir i retirar els plàstics que arriben al mar, cal evitar que hi arribin”, assegura Alba García, responsable de la campanya de plàstics de Greenpeace Espanya. L’experta defensa la importància d’anar a l’origen del problema: reduir la quantitat de plàstic que es posa en circulació per a apostar, després, per la reutilització.

Una acció global

Els últims anys, governs d’arreu del món s’han compromès de manera més o menys ambiciosa a lluitar contra els plàstics innecessaris. El mes de març de 2019, la quarta assemblea mediambiental de les Nacions Unides, que va tenir lloc a Kenya, va finalitzar amb un avanç important: el compromís d’uns 200 països de reduir l’ús de plàstics abans de 2030.

Uns mesos abans, el Parlament i el Consell Europeu anunciaven la prohibició a la Unió Europea dels objectes de plàstic d’un sol ús, com ara palletes o plats, a partir de 2021. A l’abril de 2018, la Comissió de Medi Ambient del Congrés dels Diputats d’Espanya havia aprovat eliminar la comercialització d’estris de plàstic no reutilitzables a partir de 2020. La decisió inclou que, a partir d’aquest any, els plats, gots i coberts es fabriquin amb almenys un 50% de substàncies biodegradables, i un 60% a partir de 2025.

El paper dels establiments

Avui dia, a Espanya “és impensable fer la compra i no llençar cap envàs, però es pot aconseguir”, afirma García. Alguns supermercats, per exemple, deixen que portis la teva bossa de malla o de ràfia per a les verdures i fruites a granel, que el consumidor pot triar fer servir. A més, molts supermercats són pioners a assumir compromisos mediambientals i solucions per a la reducció i prevenció del consum de plàstics.

Javier Millán-Astray, director general de l’Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED), esmenta alguna d’aquestes mesures: “L’impuls de l’ecodisseny dels envasos i embalatges per a prevenir l’ús de matèries primeres, l’optimització de la mida dels envasos, l’estalvi d’espai en la logística i el foment de l’ús de materials amb menys impacte ambiental”. A més, des de la distribució “es dona un impuls de la venda a granel dels productes frescos i es busquen fórmules com la reutilització d’envasos o la cerca de materials d’envasament amb una reciclabilitat més gran o un menor impacte que el plàstic convencional d’un sol ús”, afegeix Millán-Astray.

“Tant en el plàstic com en la resta d’alternatives, les empreses tenim el repte de continuar treballant per buscar solucions. Per això és tan important el treball coordinat que es porta a terme des dels sectors implicats, les Administracions i els consumidors per a aconseguir una cadena de valor més eficient i sostenible”, explica el responsable d’ANGED.

Per a guiar els supermercats en la seva lluita contra el plàstic, Greenpeace ha publicat fa poc l’informe El supermercat ideal, que descriu com seria un establiment idíl·lic amb una petjada plàstica mínima. “L’establiment perfecte és el que ens permet comprar sense generar residus”, resumeix García. Per això, en aquest, tot està pensat perquè sigui reutilitzable o retornable: s’han d’eliminar els envasos d’un sol ús i oferir alternatives reutilitzables, que es puguin reomplir i que siguin sostenibles, com ara la venda a granel, els productes d’higiene sòlids i sense envasos o els sistemes de retorn i dipòsit per a poder reutilitzar el mateix recipient”, explica la biòloga.

El poder dels consumidors

Un món lliure de plàstics d’un sol ús és possible si tots els agents implicats treballen en la mateixa direcció. Els ciutadans podem exercir el nostre poder com a consumidors rebutjant les alternatives menys sostenibles i així enviar un missatge als productors perquè busquin opcions més respectuoses amb el nostre planeta. Com a compradors, podem optar per productes no empaquetats o que tinguin menys embalatge, buscar envasos reutilitzables o rebutjar els estris de plàstic en el menjar i la beguda per a emportar-se.

Les xifres d’una plaga evitable

• El 79% dels plàstics rebutjats acaba en abocadors o, pitjor, lliures al medi ambient
• Aquest material representa el 95% dels residus que suren al Mediterrani i les seves platges
• Cada dia s’abandonen 30 milions de llaunes i ampolles a Espanya
• Només es recicla el 9% dels plàstics d’arreu del món
• El 49% dels residus plàstics que hi ha al mar són d’objectes d’un sol ús
• Cada any, més d’un milió d’ocells i més de 100.000 mamífers marins moren com a conseqüència de tots els plàstics que arriben al mar
• S’estima que el 90% dels ocells marins tenen fragments de plàstic a l’estómac
• El plàstic ha arribat a cada racó del planeta: se n’han trobat restes a 10.000 metres de profunditat

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Greenpeace i l’ONU.