En algunes ciutats el trànsit és tres vegades més lent que en d'altres
CONSUMER EROSKI ha investigat, mitjançant una prova pràctica i un sistema propi d’anàlisi, la fluïdesa del trànsit en 18 ciutats: Alacant, Barcelona, Bilbao, Cadis, la Corunya, Granada, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Santander, Saragossa, Sevilla, València, Valladolid i Vitòria.
Tècnics de la revista van efectuar el passat mes de juny una sèrie preestablerta de desplaçaments en cada una d’aquestes ciutats, a fi de comparar el temps invertit i la despesa que suposava a l’usuari dels diversos mitjans de transport públic i privat: autobús, moto, taxi i metro (en les ciutats que en disposen), d’una banda, i cotxe propi, d’una altra. En total, es van cobrir una mitjana de 39 quilòmetres en cada ciutat durant els mateixos intervals horaris i en recorreguts semblants. En el registre de temps es va anotar no tan sols el trajecte en cada mitjà de transport, sinó també el temps necessari per a accedir-hi (parada d’autobús, de taxi, etc.) i, si és procedent, per a aparcar-los.
A les ciutats del nostre país se circula molt lent (8 minuts costa, de mitjana en aquestes 18 ciutats, cobrir un quilòmetre amb cotxe privat; es roda, per tant a una mitjana de 7,5 quilòmetres per hora), es registren enormes diferències en la fluïdesa del trànsit segons quina siga la ciutat, i no sempre són explicables per la grandària o la població de la ciutat: a Alacant i Santander es requereix gairebé el doble de temps que a Barcelona (15 minuts, enfront de 8) per a recórrer un quilòmetre amb cotxe privat. La ciutat en què menys temps es va necessitar per a salvar aquest quilòmetre de distància va ser Pamplona: n’hi va haver prou amb quatre minuts. La mitjana de les 18 ciutats va ser de poc més de 8 minuts, però va haver-hi grans diferències. Hi van destacar positivament, després de Pamplona i de menys a més temps invertit: la Corunya (6 minuts i 3 segons), Màlaga, València, Vitòria, Granada, Oviedo i Cadis; en aquestes set ciutats van ser necessaris entre 6 i 7 minuts per a fer un quilòmetre amb cotxe privat. Prop en va quedar Bilbao, amb 7 minuts i 10 segons. Les ciutats menys compassives amb l’usuari que utilitza el seu propi cotxe van ser Alacant i Santander, on es van necessitar més de 15 minuts per a cobrir cada quilòmetre. Li van al darrere Madrid (11 minuts i 40 segons) i Sevilla (gairebé 9 minuts i mig). La resta de les ciutats s’acostaven al valor mitjà: 8 minuts per cada quilòmetre.
En definitiva, que l’autobús, el transport urbà per antonomàsia a les ciutats sense metro, continua sent molt lent: a Santander, Múrcia i Alacant van ser necessaris al voltant de 20 minuts per a recórrer un quilòmetre, i no constitueixen un cas extrem: la mitjana de l’autobús a les ciutats estudiades va ser d’11 minuts i mig, quan la moto només en va necessitar 4 i mig, el taxi 6, el metro 7 minuts i el cotxe privat 8 minuts (en tots els casos es tracta de les mitjanes de les 18 ciutats). La ciutat en què es va circular més ràpidament en autobús va ser Bilbao (poc més de sis minuts per cada quilòmetre), i també van obtenir molt bons registres els autobusos de Pamplona i Cadis (entorn de 7 minuts), Màlaga i Valladolid (menys de 9 minuts). I van ser molt lents els d’Oviedo, la Corunya i Madrid, que van necessitar més de 13 minuts per a cobrir un quilòmetre.
També es pot comparar la fluïdesa del trànsit en general de cada ciutat fent una mitjana aritmètica del temps necessitat per tots els mitjans de transport utilitzats en la prova pràctica. I es constata que la més condescendent amb els usuaris que es desplacen en un mitjà motoritzat és Pamplona, i a certa distància quedaria el grup format per Bilbao, Cadis i Màlaga. En l’altre extrem, les de trànsit més lent serien Alacant, Santander i Múrcia, seguides (a notable distància) de Madrid. L’altra gran ciutat, Barcelona, queda en una posició intermèdia.
A Bilbao l'autobús va ser més ràpid que el cotxe privat
Pamplona és la ciutat on es transita més fluidament en cotxe, però la resta de mitjans de transport se situen també entre els més ràpids de l’estudi. Bilbao és l’única en què l’autobús va ser més ràpid que el cotxe privat. A Cadis, Valladolid i Màlaga va destacar l’agilitat de l’autobús, mentre que, a Múrcia, Santander i Alacant, l’enorme lentitud del seu autobús les va situar a la cua en fluïdesa general del trànsit. Per al cotxe, Pamplona, la Corunya i Màlaga són les més convenients, mentre que Alacant i Santander són les més lentes.
Les diferències pel que fa al taxi també van ser importants: mentre que a Bilbao, Cadis, Màlaga, Saragossa, Granada i Pamplona es necessiten poc més de cinc minuts per cada quilòmetre, a Múrcia i Alacant, igual com ocorre amb el cotxe privat, es necessita el doble de temps. Així, el taxi és el segon mitjà més ràpid, després de la moto, en totes les ciutats excepte a Múrcia, la Corunya i Vitòria (on es veu superat pel cotxe), i Barcelona i Bilbao, on el metro va ser més ràpid en la prova.
Els resultats de les quatre ciutats que disposen de metro van ser positius, encara que van destacar els de Bilbao i Barcelona, on va ser el segon mitjà més ràpid. A Madrid, el metro supera en rapidesa el cotxe i l’autobús, però a València només l’autobús.
Per a analitzar el que costa desplaçar-se per la ciutat s’han tingut en compte el preu del bitllet senzill d’autobús i de metro, el consum de gasolina en la moto, el cost de la carrera i de la telefonada -si ha sigut necessària- per al taxi, i la gasolina i les despeses d’aparcament (si van ser necessàries, i tant en origen com en destí) per al cotxe privat.
Mentre que cobrir un quilòmetre amb moto representa, de mitjana, 0,04 euros, en taxi representa 1,8 euros. En la resta de mitjans de transport és semblant: entre 0,31 euros per quilòmetre del metro i 0,36 euros i 0,37 euros que suposa fer-ho amb cotxe i autobús, respectivament.
El preu dels bitllets senzills d’autobús (tarifa mitjana en les 18 ciutats) és de 0,9 euros per trajecte, encara que oscil.len entre els 0,75 euros del bitllet a Saragossa i els 1,15 euros de Barcelona. Ara bé, en totes les capitals hi ha possibilitats d’economitzar (targeta bonobús, abonaments mensuals o anuals, descomptes per a estudiants i joves, jubilats, famílies nombroses, persones amb ingressos baixos). A més, en algunes ciutats hi ha bitllets combinats o únics per a viatjar a un mateix preu i amb el mateix bitllet en autobús, metro, tren de rodalia, etc. I les quatre ciutats que disposen de metro fixen tarifes semblants en els bitllets senzills: entre 1,15 euros (Barcelona i Bilbao) i 1,1 euros i 1 euro de València i Madrid, respectivament.
La dotació de transport públic registra diferències molt significatives entre ciutats. Madrid, Alacant i Barcelona disposen de més de 18 seients d’autobús urbà per cada mil habitants, mentre que a Vitòria i Cadis n’hi ha menys de 10 i Múrcia i Santander superen lleugerament aquest índex. En taxis, Barcelona i Madrid són novament les més ben dotades: a la ciutat comtal hi ha més de 6 taxis per cada mil habitants, a Madrid n’hi ha 5, i Sevilla i València superen els 3 taxis per cada mil habitants, però Múrcia, Vitòria i Pamplona quasi no arriben a 1.
Tampoc el desplegament de carrils d’autobús a les ciutats estudiades és precisament elogiable: la Corunya, Cadis i Santander no disposen ni tan sols d’un sol tram reservat i delimitat específicament per al transport públic de viatgers. I altres tres ciutats només disposen de 2 o menys quilòmetres de carril d’autobús. Hi destaquen positivament Barcelona i Madrid (un centenar de quilòmetres) i València (72 quilòmetres).
Les facilitats més grans per als discapacitats (i per a persones que condueixen cotxets infantils) en el transport públic es van veure a Oviedo (tots els autobusos hi estaven adaptats), Múrcia, Madrid, Barcelona, Màlaga, Alacant i Saragossa, amb més del 80% dels autobusos adaptats mitjançant rampes d’accés, plataformes elevadores o accés de pis baix. On menys s’ha pensat en les necessitats aquests usuaris és a Santander i la Corunya, amb a penes la meitat dels autobusos adaptats, encara que a la capital càntabra està previst que tota la flota d’autobusos urbans hi estiga adequada al començament de 2006. En els taxis, la situació és molt millorable en general, si bé més encara a Alacant (no hi ha cap “eurotaxi”, així s’anomenen els adaptats), mentre que a la Corunya, Barcelona, Màlaga, València, Sevilla, Saragossa i Madrid menys de l’1% de la flota facilita l’accés a persones en cadira de rodes o amb cotxets infantils. A Pamplona, els taxistes sí que han pensat en aquests col.lectius: gairebé el 10% dels que circulen són eurotaxis, mentre que a Vitòria els taxis adaptats representen prop del 6% de la flota. ).
Millor el transport públic
Encara que no sempre l’autobús o el metro són més ràpids ni més barats que el cotxe o la moto, són una alternativa que cal tenir en compte. Són més barats, menys contaminants, causen menys estrès i fan les ciutats més habitables. I si podem cobrir les distàncies caminant o en bicicleta, millor: la nostra salut ens ho agrairà.
Atès que com menys cotxes circulen per la ciutat, més fluid i ràpid és el trànsit, tècnics de CONSUMER EROSKI van observar el nombre de passatgers que viatjaven en cada cotxe i la quantitat de motos i bicicletes que transitaven per les ciutats.
Es van col.locar en dos llocs diferents de cada ciutat, en un encreuament o rotonda cèntrica i en un carrer d’entrada o sortida cap a un polígon industrial, durant dues hores i dos dies consecutius. Els resultats de l’examen són descoratjadors: pràcticament en set de cada deu (concretament, el 69%) dels 7.200 vehicles observats (uns 400 en cada ciutat), només anava un passatger (el conductor) en l’interior. Per ciutats, va haver-hi diferències: només a Cadis la meitat dels cotxes que circulaven anaven amb dos o més passatgers, mentre que a Màlaga i Granada la proporció era del 40%, i a Alacant, del 39%. En canvi, en el costat més negatiu, a la Corunya el 84% dels cotxes circulaven amb només una persona en l’interior, igual com el 79% dels cotxes de Sevilla i més de tres de cada quatre a Bilbao, Sant Sebastià i Vitòria. A més, els resultats van ser semblants a les dues zones: al centre només el 30% dels cotxes portaven dos o més passatgers, i en els accessos als polígons industrials la mitjana va ser del 32%.
La prova es va efectuar també durant dues hores en dos dies consecutius, en llocs amb ampli trànsit de vehicles (rotondes, encreuaments, semàfors, etc.). De mitjana, amb prou feines un 19% dels vehicles que transitaven pels punts d’observació eren motos (un 17%) o bicicletes (un molt exigu 2%), mentre que un 81% eren cotxes privats.
El trànsit més elevat de motos i bicicletes va ser observat a Granada i Cadis, on un 34% de les persones anaven en moto o bici; la resta de les persones observades en l’estudi ho feien en cotxe. A Sant Sebastià, el 31% usaven moto o bici. A València, Màlaga i Barcelona, una de cada quatre persones transitaven en moto o bicicleta. En canvi, a Madrid només n’eren el 6%, mentre que a la Corunya, Pamplona i Vitòria a penes arribaven al 7%.
D’altra banda, quant a la bicicleta, la ciutat en què més es va poder comprovar el seu ús va ser Sant Sebastià: un 9% de les persones feien servir aquest mitjà per desplaçar-se per la ciutat en el moment de l’observació, situació que contrasta amb l’anotada en ciutats com Madrid, la Corunya i Alacant, on no arribaven a l’1% les persones que es desplaçaven en bicicleta en els punts de control establerts per aquesta revista.
El trànsit en 15 línies
El mitjà de transport més ràpid: en totes les ciutats, la moto; després, el taxi (excepte a Múrcia, la Corunya i Vitòria, on és el cotxe, i a Barcelona i Bilbao, on és el metro).
El mitjà de transport més lent: en totes les ciutats, excepte a Bilbao, l’autobús, i amb molta diferència.
El més econòmic: la moto, seguida del metro, el cotxe privat i l’autobús.
Els mitjans de transport menys contaminants: tramvia, metro i autobús de combustible ecològic.
Les ciutats amb trànsit més fluid durant la prova: Pamplona, Bilbao, Cadis i Màlaga.
Les ciutats amb trànsit més lent: Alacant, Santander, Múrcia i Madrid.
On se circula més ràpid amb cotxe privat: Pamplona, la Corunya i Màlaga.
On van més lents els cotxes privats: Alacant, Santander i Madrid.
L’autobús urbà més ràpid: a Bilbao, Pamplona, Cadis i Valladolid.
Els taxis més ràpids: a Bilbao, Saragossa, Màlaga, Cadis i Granada.
La ciutat amb un parc relatiu més gran de taxis (tenint en compte la població): Barcelona; li segueix Madrid.
Les de menys taxis: Múrcia, Vitòria i Pamplona. I les de menys autobusos? Vitòria i Cadis.
Les que tenen més autobusos urbans en proporció a la seua població: Madrid, Alacant, Barcelona i Granada.
Les que tenen els horaris d’autobusos més amplis (sense tenir en compte les línies nocturnes): Sevilla i València.
Les d’horari més restringit d’autobusos urbans: Múrcia i Oviedo.