Mentides que no alimenten
“La fruita, millor abans dels àpats” o ” la llet produeix mucositats” són dos exemples del que es coneix com llegenda urbana en l’àmbit de l’alimentació. Un qualificatiu que reben per la seva adequació a la nostra societat industrial i al món modern i per diferenciar-les de llegendes del passat. Perquè només són això, llegendes, històries sense cap base científica, tal com recullen diversos estudis. Així, el 2000 es va publicar un llibre que va marcar un abans i un després en el terreny del folklore contemporani: “Leyendas urbanas”, d’Antonio Ortí i Josep Sampere. Es tracta d’una obra que, a més d’exposar de forma magistral les principals llegendes localitzades pels autors, aprofundeix en les causes per les quals donem per vàlids fets inversemblants, exagerats o distorsionats, per la simple raó de sentir-los de boca d’un amic, mitjançant un correu electrònic o per haver-los llegit a Internet.
El “Tercer estudi sobre mentides i fraus a Internet” revela que els “ciberrumors” “s’empatxen” amb l’alimentació i la salut. De fet, la majoria (el 32,5%) estaven centrats en aquests dos temes. És difícil respondre quins són els principals en el camp de la nutrició, perquè no deixen d’aparèixer nous mites, mentre que, alhora, es versionen i modifiquen llegendes dietètiques anteriors, en funció de la imaginació del narrador. Per sort, Antonio Ortí va coordinar el 2013 un nou treball denominat “Comer o no comer”, en el qual es revisen 98 “mites i falsedats de l’alimentació”. Alguns d’aquests es podrien classificar com a autèntiques llegendes urbanes, vist l’enorme impacte que tenen i com perduren malgrat el pas dels anys. Tot seguit passem revista a sis de les més importants en l’àmbit de l’alimentació i nutrició .
Molt estesa i molesta per als experts en alimentació. El pa és tractat injustament: ningú no hauria de deixar de menjar pa, perquè aporta una quantitat raonable de calories i molts hidrats de carboni, que són els nutrients que han de predominar en la nostra dieta. No hi ha dubte que és molt més recomanable substituir el pa blanc per pa integral, però suggerir que prendre pa en el marc d’una dieta saludable ens farà engreixar no respon a un criteri científic. De fet, el consens espanyol de prevenció i tractament de l’obesitat més recent, que va revisar 15 anys de literatura científica, va concloure que les dietes per a adults sans que pretenguin prevenir el guany de pes han de comptar amb una presència important d’hidrats de carboni complexos, com els del pa.
Diu la llegenda que prendre fruita per postres produeix fermentacions digestives (fet impossible des del punt de vista fisiològic) o que genera diferents mals, raó per la qual s’hauria de prendre amb l’estómac buit. Res d’això no és cert: prendre fruita és saludable, a qualsevol hora, ja sigui amb l’estómac buit o ple. El consum de fruita a Espanya està per sota de les recomanacions (tan sols un 40% dels espanyols reconeix prendre fruita diàriament), així que aquesta mena de mites pot ser molt perjudicial per a la salut pública si es tradueix en una ingesta inferior d’aquest saludable grup d’aliments. Segons l’Organització Mundial de la Salut, la baixa ingesta de fruites i hortalisses s’associa a 1,7 milions de morts a l’any.
Als experts en fisiologia els sona a heretgia, el plantejament que centra aquesta llegenda, basada en diferents hipòtesis, cadascuna més desgavellada. Des del 1950 corre el rumor que beure mentre es menja fa que retinguem líquids. Un mite que s’uneix a noves teories, com la que apunta a suposades dificultats digestives per una incomprensible dilució dels sucs gàstrics, entre altres raons. La veritat és que si es diluïssin aquests sucs, les persones amb úlceres gàstriques notarien clares millores dels seus símptomes en beure aigua, cosa que no ocorre.
Milers de persones deixen de prendre llet per a tota la vida per aquesta creença errònia, que va ser avaluada en profunditat al desembre de 2005 en la revista Journal of the American College of Nutrition. La conclusió dels autors va ser l’esperada: la llegenda no té raó de ser. O, en paraules dels signants de l’estudi: “les recomanacions d’abstenir-se de prendre productes làctics d’acord amb la creença que indueixen els símptomes de l’asma no tenen fonament en la literatura científica”. Encara més, com que els mocs són un mecanisme de defensa contra les infeccions, aquest hipotètic increment en la producció de mucositats a causa de la llet suposaria un avantatge. Però l’increment no existeix.
Aquest mite, que ja és llegenda, sorgeix d’estudis fets en ratolins als quals es va fer prendre quantitats ingents d’extractes de la soia. Al món real i en humans, prendre soia o aliments derivats d’aquesta és segur, tal com confirmen nombroses anàlisis científiques, fet aplicable tant a adults com a nens. Així, l’Acadèmia Americana de Pediatria considera que no hi ha proves que assenyalin que la soia pugui afectar de forma adversa el desenvolupament, la reproducció o la funció endocrina de nadons, infants o adolescents. En adults ocorre el mateix: el National Institutes of Health d’Estats Units considera que no hi ha cap motiu de preocupació.
Moltes persones dejunen perquè creuen que serveix per a aprimar-se o per a augmentar l’esperança de vida.
En relació amb la longevitat, els estudis revelen que el dejuni no només no augmenta l’esperança de vida en humans, sinó que produeix una gran llista d’efectes indesitjats: hipotensió, retard en la curació de ferides, depressió, pèrdua de massa muscular o massa òssia, sensibilitat al fred, disminució de la libido, irregularitats menstruals… I quant a la suposada pèrdua de pes, ocorre just el contrari: els dejunis activen els mecanismes que emmagatzemen greix, així que el risc d’obesitat augmenta.