Solidaritat alimentària: tres de cada quatre enquestats l'han promogut en l'últim any
Al nostre país, gairebé 13 milions de persones es troben en risc de pobresa o exclusió social segons un informe recent de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa. El concepte de pobresa conté, abans de res, privació. Les persones considerades pobres ho són perquè no tenen prou ingressos, aliments, un sostre, atenció sanitària, accés a l’educació… En vista d’aquesta situació, la solidaritat de cada ciutadà es fa cada vegada més necessària, especialment aquella destinada a cobrir el més bàsic, com és el fet d’alimentar-se.
En aquest moment d’empobriment creixent, EROSKI CONSUMER ha volgut saber si la població espanyola està sent solidària en aquest sentit. Per dur-ho a terme, va consultar durant el mes de març 1.050 persones originàries de 9 comunitats autònomes: Andalusia, Illes Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, la Comunitat Valenciana, Galícia, Madrid, Navarra i el País Basc.
Tots els entrevistats s’encarregaven de les necessitats relacionades amb l’alimentació de la casa: anar a comprar, dissenyar els menús, cuinar… El 69% dels enquestats eren dones i tenien una edat mitjana de 56 anys. Per grups d’edat, un 47% tenien entre 45 i 64 anys, el 34% més de 64 anys i el 16% entre 25 i 44 anys. Amb prou feines un 3% tenia entre 18 i 24 anys. En l’actualitat, un 38% del total d’entrevistats són jubilats o pensionistes i un altre 37% treballa. El 12% no estudia, treballa ni busca feina de manera activa; un altre 10% està aturat però sí que busca activament un treball i només un 3% és estudiant. Finalment, la majoria dels enquestats pertanyia a una casa formada per una parella d’adults o un adult amb fills.
Som solidaris de naixement. El nostre cervell guarda la informació que determina la capacitat de voler ajudar els altres i, la resta, s’aprèn amb els anys. De l’estudi es desprèn que els gestos de solidaritat alimentària (donar aliments, ajudar un familiar en el pagament del cistell de la compra, lliurar menjar a amics…) són abundants entre els consumidors enquestats. I és que el 77% de les persones entrevistades va fer en l’últim any algun acte solidari en aquest sentit.
Segons les conclusions de l’estudi, el retrat de la persona solidària és el d’una dona (el 80% de les enquestades es van comprometre, enfront del 72% dels homes), de 45 a 64 anys (el 82%), majoritàriament de Catalunya (també el 82%), amb treball (un 83%) i pertanyent a una família amb parella i sense fills (el 80%).
Així i tot, en tots els col.lectius, classificats per sexe, edat, comunitat autònoma, ocupació i tipus de família, més del 65% van tenir un gest solidari l’últim any. Les proporcions més baixes es van trobar entre estudiants i els enquestats més joves, entre 18 i 24 anys (en tots dos casos, un 55% d’ells van dir que havien tingut un gest solidari).
El que més es dóna i on es dóna més
I, quina mena de gestos solidaris han estat els més comuns aquest últim any? El 63% ha donat aliments a alguna entitat sense ànim de lucre i un 29% ha ajudat algú que no pertanyia a la seva família i tenia necessitats alimentàries. A més, un 16% també ha ajudat algun membre de la seva família amb dificultats, però només un 4% ha estat voluntari en alguna entitat sense ànim de lucre involucrada en projectes solidaris en els quals l’alimentació era la prioritat.
Les donacions d’aliments són més freqüents entre les persones de 45 a 64 anys (un 72% ho assegura així) i els originaris de Navarra (un 74%). Cap estudiant va dir que havia ajudat algun familiar en matèria d’alimentació (cosa evident per la falta d’ingressos), mentre que en les comunitats més proclius a fer-ho van ser els entrevistats a les Illes Balears, Catalunya i a la Comunitat Valenciana (al voltant d’un 23% ho afirmaven). D’altra banda, les persones que més van ajudar en aquest sentit persones de fora de l’àmbit familiar eren majoritàriament joves d’entre 18 i 24 anys (un 32%), valencians i madrilenys (un 35%) i aturats (un 30%) o jubilats o pensionistes (el 32%).
Entre les persones solidàries de l’estudi, hi ha un sentiment generalitzat: que la crisi ha fomentat la solidaritat. El 64% considera que la mala situació econòmica que travessa el país l’ha influenciat a l’hora de fer aquest tipus d’activitats solidàries. Els qui més ho pensen així són els joves d’entre 18 i 24 anys (el 81%) i els més grans de 64 anys (el 74%), els manxecs (un 73%), els jubilats o pensionistes (un 71%) i aquells que formen una llar composta per una parella sense fills (77%).
A més, set de cada deu entrevistats per EROSKI CONSUMER troben a faltar més iniciatives socials per part de l’Administració. Creuen que el treball que es fa en l’actualitat és insuficient. Fins i tot proposen engegar principalment tres mesures fonamentals per a ells: més quantitat d’ajudes econòmiques i que siguin molt més equitatives que les actuals, replantejar i incrementar les ajudes socials als més necessitats i amb menys recursos i, en general, volen sentir més implicació personal i enteniment de les dificultats dels ciutadans per part dels qui formen les institucions.
Malgrat que la major part dels enquestats són solidaris en matèria nutricional, també hi ha un 23% que no ha fet cap gest d’aquest tipus l’últim any: un 28% dels homes, un 45% dels joves d’entre 18 i 24 anys, un 27% dels madrilenys i bascos, un 45% dels estudiants i un 29% de les persones que viuen soles. Tenen els seus motius. El 36% dels enquestats no ha donat mai aliments a una entitat sense ànim de lucre. Encara més: el 60% ni tan sols s’ha plantejat fer-ho alguna vegada. Les raons: un 47% assegura que no pot fer-ho per dificultats econòmiques i un altre 25% no ha trobat el moment oportú.
L’últim any, el 71% admet que no ha ajudat persones que no pertanyessin a la seva família i el 83% tampoc ha ajudat familiars amb dificultats per alimentar-se. En tots dos casos, els tres arguments principals que justifiquen aquesta decisió són: que mai no li els ho han demanat, que no ha fet falta i que les dificultats econòmiques els impedeixen dur a terme aquesta mena de gestos.
Finalment, el 96% dels entrevistats per EROSKI CONSUMER no han estat voluntaris en entitats sense ànim de lucre que duguin a terme iniciatives relacionades amb les necessitats alimentàries. El 45% apunta com a motiu principal que no ha trobat el moment oportú, un 19% no té temps i un 10% considera que són les institucions els qui ho han de fer.
La gana continua estant molt present en el dia a dia. Al nostre país, ha estat la crisi econòmica la que ha tornat a posar sobre la taula la paraula gana (desnutrició i malnutrició). Els últims anys s’ha produït un increment significatiu de les persones que, per motius econòmics, no poden accedir a una alimentació adequada.
En aquest sentit, els grups més vulnerables i afectats per la pobresa són les famílies amb membres en atur, seguides dels immigrants, les famílies monomarentals i, finalment, la infància. A aquests últims, la crisi els colpeja amb molta força. La seva fragilitat els converteix en diana fàcil. Els més petits sofreixen les conseqüències de les males decisions dels adults, tot i que l’article 27 de la Convenció dels Drets del Nen (CDN) reconeix el “dret de tot nen a un nivell de vida adequat per al seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social”.
En el mapa següent, es mostren les dades, comunitat per comunitat, de pobresa i solidaritat alimentària de 2012 proporcionades a EROSKI CONSUMER per l’INE, Unicef i la Federació Espanyola de Banc d’Aliments (FESBAL).
Dades sobre Bancs d'Aliments
Cada any, els Bancs d’Aliments recullen a Espanya més de 100 milions de quilos de menjar. Aquestes organitzacions sense ànim de lucre es basen en el voluntariat i busquen recuperar excedents alimentaris de la nostra societat per redistribuir-los entre les persones necessitades. Lliuren el menjar a les institucions caritatives i d’ajuda social reconegudes oficialment.
Tal com s’ha esmentat amb anterioritat, dos de cada tres enquestats asseguren haver donat aliments a una entitat sense ànim de lucre l’últim any. El 71% assegura haver-ho fet entre 2 i 5 vegades i el 83% apunta que l’última vegada que ho va fer va ser fa entre 2 i 6 mesos. Només un 13% ho va fer fa menys d’un mes: destaca el 22% dels manxecs que va assegurar fer-ho feia menys de 30 dies de realitzar l’enquesta i el 20% dels navarresos enquestats.
Els Bancs d’Aliments són les organitzacions a les quals els entrevistats donen aliments de manera més destacada (el 41%). Aquestes donacions es poden fer de diferents maneres: directament al Banc o per mitjà d’iniciatives conjuntes entre aquests i un altre tipus d’entitats: cadenes de distribució, esglésies, centres educatius i fins i tot amb l’Administració (normalment ajuntaments). També un 21% ho va fer directament a una ONG (normalment, Càritas o Creu Roja) i un 33% a un altre tipus d’entitats com supermercats, esglésies o parròquies i centres escolars.
I quin tipus d’aliments donen? Els entrevistats per EROSKI CONSUMER donen principalment llegums (una mitjana de 2,7 quilos per persona), pasta (2,4 quilos), cereals (1,7 quilos), olis (1,7 quilos), llet i batuts (3,5 quilos), sucre i dolços (1,7 quilos), galetes (1,4 quilos) i conserves de peix (2,1 quilos). Només un 12% dels enquestats va apuntar que havia donat productes destinats específicament a nens (bolquers, llet en pols…), especialment els entrevistats a la Comunitat Valenciana (un 22%).
A l’hora d’adquirir els aliments destinats als Bancs d’Aliments, cal seguir una sèrie de recomanacions: entre d’altres, que siguin productes que no hagin superat la data de caducitat o de consum preferent.
Per això, es va consultar els entrevistats si en fer la compra d’aquest tipus d’aliments, es fixaven en certs aspectes: forma de conservació de l’aliment (només un 27% ho feia), visibilitat de la data de caducitat (el 61% sí que s’hi fixava), consum preferent (només el 29%) i descripció dels ingredients (amb prou feines ho feia el 8%).
Finalment, els 667 entrevistats que sí que van donar aliments l’últim any van gastar una mitjana de 18 euros en la compra d’aquest tipus d’aliments. Els qui més gastaven eren els homes enquestats (24 euros de mitjana), de 45 a 64 anys (19 euros), valencians (39 euros), treballant (23 euros) i els qui formen una llar de parella o adult amb fills (21 euros).
Els Bancs d’Aliments s’han convertit en entitats populars els últims anys. Aquest tipus d’organitzacions sense ànim de lucre es basen en el voluntariat i recuperen excedents alimentaris de la nostra societat per redistribuir-los entre les persones necessitades. A Espanya hi ha mig centenar de Bancs d’Aliments integrats en la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments (FESBAL).
Hi ha diversos mitjans per a col.laborar amb ells:
- Donació d’aliments o recursos financers d’empreses: el més habitual és que el Banc d’Aliments s’adreci a empreses del seu entorn per sol.licitar aliments. Tot i això, també és freqüent el cas contrari i que sigui la mateixa empresa qui els ofereixi els excedents d’aliments i fins i tot recursos financers.
- Donació de mitjans i serveis. No només es donen aliments. Hi ha empreses que, segons la seva activitat (ja sigui transport, missatgeria, etc.), presten els seus serveis als Bancs d’Aliments. D’altres donen tota mena de material d’ús habitual en magatzems i oficines (com ara fulls, embalatges, vestuari, etc.).
- Voluntariat. Més de mil persones estan compromeses amb els Bancs d’Aliments i treballen per ajudar en la captació, l’organització i la distribució d’aliments.
- Ajuda econòmica. Els Bancs d’Aliments també admeten ajudes i aportacions econòmiques que els ajuden a mantenir les seves infraestructures i una activitat organitzada (adquisició i lloguer d’equipament, transports, cambres frigorífiques, furgonetes, telèfons, etc.).
Amics, família, desconeguts... A qui ajudem?
Només un 16% dels enquestats va dir que havia ajudat algun familiar amb necessitats alimentàries l’últim any. Ho van admetre especialment a les Illes Balears, Catalunya i la Comunitat Valenciana (en totes, entorn del 23% dels enquestats allà).
Generalment, l’ajuda sol anar a parar als fills. De les 173 persones que van dir que havien fet aquest gest solidari, el 46% apuntava que l’ajuda era per a fills, el 27% per a germans, el 15% per a cosins i el 14% per a nebots.
Aquesta ajuda tenia diferents cares: un 57% deia que comprava aliments, un 31% posava un plat més a casa, un altre 22% cuinava els aliments i els lliurava a la persona en qüestió i un 25% els donava diners destinats a cobrir part del pressupost en alimentació. Aquest tipus d’actes són habituals, ja que un 97% de les persones que els porten a terme diuen que ho han fet més d’una ocasió: el 45%, diverses vegades al mes, el 25% una vegada al mes i el 30% amb una freqüència més baixa.
I a quant puja aquest gest solidari? Els que compren aliments als familiars desemborsen una mitjana de 60 euros al mes, els que cuinen els aliments i els lliuren gasten 53 euros de mitjana i posar un plat més a casa representa 28 euros de mitjana. D’altra banda, els que han fet aportacions econòmiques (43 persones en total) diuen que han donat una mitjana de 240 euros.
Tres de cada deu entrevistats van assegurar que havien ajudat persones que no pertanyien a la seva família. El més habitual era ajudar persones totalment desconegudes (un 50% així ho va reconèixer). Tot i això, uns altres també van ajudar persones amb les quals els unia algun tipus de relació: el 24% a coneguts, el 16% a amics, el 14% a veïns i un 1% a companys de feina.
La forma de fer-ho era principalment comprant aliments (el 69%) i fent una aportació econòmica (el 20%, especialment entre els balears i catalans entrevistats, un 46% d’ells així ho feia).
Aquests gestos de solidaritat no es donen de manera fortuïta, sinó que el 83% dels entrevistats assegura haver-los fet més d’una vegada: un 24% diverses vegades al mes, un 17% una vegada al mes i un 59% amb menys freqüència (diverses vegades a l’any).
Els qui compren aliments per a persones que no pertanyen la seva família es van gastar l’última vegada una mitjana de 26 euros, i els qui van fer una aportació econòmica, 64 euros de mitjana.
A Espanya, els voluntaris formen una família de cinc milions de persones. S’encarreguen de repartir menjar, productes d’higiene o material escolar, atenen famílies en risc d’exclusió social (amb atenció especial al col.lectiu infantil), ajuden els alumnes amb classes de suport escolar i col.laboren amb associacions de discapacitats, entre moltes altres tasques.
En matèria d’alimentació, només un 4% dels entrevistats per EROSKI CONSUMER van dir que eren cooperants en iniciatives on el menjar és l’objectiu principal. Les comunitats on es van trobar més voluntaris d’aquesta mena van ser la Comunitat Valenciana, Catalunya, les Illes Balears i Navarra (entorn del 7%).
Aquestes 42 persones fan tasques de recollida, organització i repartiment d’aliments de manera habitual (així ho va dir el 76%) i l’última cooperació, la van dur a terme fa entre 2 i 6 mesos en una ONG (generalment Creu Roja o Càritas, encara que també van esmentar Metges sense fronteres i Emaús) o un altre tipus d’organitzacions (com l’Església o una residència d’ancians).