Cor sa: descansat i poc llaminer
Nombrosos estudis relacionen l’apnea del son, el trastorn respiratori del son més comú, amb més possibilitats de desenvolupar malalties com ara hipertensió, insuficiència cardíaca, ictus i cardiopatia isquèmica en persones de mitjana edat. Per aquest motiu, aprendre a diagnosticar-la i tractar-la és clau no solament per a dormir bé, sinó també per a protegir el cor.
Fa temps que els cardiòlegs alerten sobre la importància del son en la prevenció de les malalties del cor. Diversos estudis relacionen les apnees amb un risc més alt de desenvolupar problemes cardiovasculars com ara hipertensió, insuficiència cardíaca, malaltia coronària i accidents vasculars cerebrals. La Fundació Espanyola del Cor alerta sobre el problema i destaca que les investigacions demostren que les dones que pateixen aquesta síndrome d’apnea-hipopnea del son tenen un risc 3,5 vegades més elevat de sofrir una malaltia del cor, mentre que el risc entre els homes és entre quatre i cinc vegades superior.
Els problemes cardíacs que provoca es deuen a una situació d’estrès que es produeix en disminuir de forma temporal el nivell d’oxigen en la sang. En la majoria dels pacients baixen les pulsacions cardíaques durant la detenció de la respiració, seguida d’un augment del ritme cardíac quan es reprenen. Aquesta situació, quan es dóna repetides vegades durant un període llarg de temps, pot ocasionar seqüeles greus, com ara arítmies i un risc més alt d’infart. D’altra banda, durant l’apnea també s’eleva la pressió sanguínia, amb l’agreujant que la majoria dels afectats també sofreix hipertensió arterial, fet que augmenta encara més el risc de problemes cardiovasculars.
L’estudi “Added Sugar Intake and Cardiovascular Diseases. Mortality Among US Adults” (‘Alta ingesta de sucre i malalties cardiovasculars. La mortalitat entre adults nord-americans’), realitzat per investigadors americans, ha analitzat l’evolució al llarg de 15 anys del consum de sucre afegit al total de les calories diàries en la dieta, i la seva estreta relació amb la mortalitat per malaltia cardiovascular.
Amb aquest treball, s’han pogut conèixer algunes dades alarmants: la majoria d’adults (71,4%) va consumir el 10% o més de les seves calories totals en forma de sucres afegits, i per a prop del 10% de la població examinada, aquests nutrients suposaven el 25% o més del total de calories de la seva dieta.
En analitzar l’associació de la ingesta de sucre afegit amb la malaltia cardiovascular van trobar que, en la població estudiada, el risc de morir augmentava un 18% comparat amb els qui seguien una dieta amb poca quantitat o nul.la de sucre afegit. Aquest risc s’incrementava fins a un 38% per a aquells que tenien una dieta que incloïa entre un 17% i un 21%, i prop del 80% per els qui les calories dels sucres componien més del 21% del total en la seva dieta diària. Per això sembla ser que, a partir d’ara i a la vista dels resultats, caldrà tenir-ho molt en compte en la prevenció de les patologies cardiovasculars.
Tot i que els hidrats de carboni són bàsics en una alimentació equilibrada, no tots són iguals. Segons la seva estructura química, es poden distingir els hidrats de carboni complexos (com el midó) dels hidrats de carboni senzills (o sucres). Els primers són d’absorció lenta i es troben en el pa, la pasta, els llegums, l’arròs i els cereals, entre d’altres.
Els simples són els responsables del gust dolç dels aliments. Entre aquests hi ha el sucre, la fructosa, el concentrat de suc de fruita, la mel, la maltosa o la melassa. La diferència rau en el fet que aquests sucres són d’absorció ràpida, per la qual cosa provoquen que l’organisme secreti insulina amb rapidesa. Aquesta resposta modula, al seu torn, altres processos fisiològics que afavoreixen l’acumulació de greix.
Però, a més de trobar-se de manera natural en fruites, vegetals, llet i derivats, també estan de forma oculta en alguns productes industrials, com ara melmelades, llaminadures i cereals, on contribueixen a augmentar l’aportació calòrica amb un baix valor nutritiu. No obstant això, si s’utilitzen en el processament d’aliments l’etiqueta ho ha de notificar.
Cap d’aquests sucres senzills és necessari en una dieta, ja que només proporcionen energia i pocs nutrients, així que se’n poden excloure. A més, una ingesta excessiva suposa un perill per a la salut. No obstant això, malgrat la seva importància, no hi ha un consens sobre quins són els nivells màxims desitjables. Així, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana menys del 10% del total de calories ingerides i l’American Heart Association restringeix a menys de 100 calories al dia per a les dones i 150 per als homes la quantitat de sucre afegit.