Els experts nutricionistes d'EROSKI Consumer responen
La gana emocional és la tendència a menjar en resposta a emocions negatives, a diferència de la gana fisiològica, que respon a una necessitat de l’organisme de reposar energia i nutrients. La gana emocional sol produir-se, a més, en secret, i es caracteritza per l’ús d’aliments rics en sucres o greixos per a satisfer-la. No fa distinció de classes socials o sexes, però sí que és més habitual en individus que pateixen de sobrepès o obesitat. En persones amb excés de pes es tracta d’una conducta preocupant, ja que es tradueix en un increment del seu consum d’aliments, cosa que dificulta el manteniment d’un pes normal i, més encara, la seva pèrdua. Aquests individus són més reactius a les emocions negatives (que a més sofreixen amb més freqüència), i seran més propensos a menjar en excés quan s’enfrontin a aquestes. Per fer front a aquest problema és molt recomanable sol.licitar ajuda psicològica. Això permetrà abordar amb èxit (i sense recórrer al menjar) emocions negatives com ara la ira, la depressió, l’avorriment, l’ansietat, la solitud o els episodis estressants de la vida quotidiana.
Moltes persones comencen l’any nou amb promeses de canvis en el seu estil de vida. Són propòsits que, o bé no són compatibles amb el seu ritme de vida, o bé són massa ambiciosos. Aquestes persones estan decidides a beure menys alcohol, a deixar de fumar, a fer més exercici i a menjar més sa, però el dia a dia converteix aquestes decisions en objectius aclaparadors i la determinació s’enfonsa. Què pot ajudar a fer permanents aquests canvis? Si bé és cert que les autoritats sanitàries tenen a les seves mans implementar polítiques que millorin la salut i el benestar, hi ha tècniques que ajuden els propòsits de canvi es duguin a terme. Una d’aquestes és la que es resumeix en la paraula anglesa smart, que significa ‘intel.ligent’, i les sigles de la qual contenen les claus de l’èxit en els canvis de comportament: specific (específic), measurable (mesurable), achievable (realitzable), relevant (rellevant) i time-framed (delimitat en el temps).
L’Associació Americana del Cor va recomanar el 2008 pesar-se sovint per “determinar si el pes es manté estable”. Al gener de 2011, una àmplia revisió dels estudis científics disponibles va observar que l’autocontrol del pes podria fins i tot servir d’ajuda per a perdre’n, encara que els resultats no van ser concloents. Nous estudis s’han sumat a la recomanació de pesar-se sovint. Un d’aquests, publicat en la revista International Society of Behavioral Medicine al setembre de 2012, va confirmar la validesa d’aquesta estratègia per a prevenir l’obesitat, després de seguir 1.222 adults durant dos anys. La investigació més recent sobre aquest tema (març de 2013, revista Obesity) també suggereix que pesar-se diàriament podria produir pèrdues de pes “clínicament significatives”.
En tot cas, es tracta d’una mesura que no s’ha de recomanar a nens, menys encara a adolescents (sobretot a noies adolescents), perquè això podria relacionar-se amb trastorns del comportament alimentari. És convenient recordar que els adults no haurien de pesar-se sovint davant de nens o adolescents, que podrien repetir aquesta mesura.
L’esòfag és un tub, d’uns 30 centímetres de longitud, que té una capa muscular i una altra mucosa, que comunica la faringe amb l’estómac. Així, prendre líquids calents podria, en teoria, augmentar el risc de sofrir patologies esofàgiques com el càncer d’esòfag. Com que es tracta d’un tipus de càncer preocupant (suposa la sisena causa de mort per càncer al món), el Fons Mundial per a la Investigació del Càncer (FMIC) va avaluar a fons aquesta qüestió el 2007. El FMIC va arribar a la conclusió que la relació entre el consum freqüent de líquids calents (com el cafè, el te o el mat) i el càncer d’esòfag era entre “probable” i “suggestiva”. És a dir, les proves no eren concloents. Al febrer d’enguany, un equip de científics ha elaborat un estudi epidemiològic per ampliar els coneixements al voltant d’aquest tema. El seu estudi, publicat en la revista International Journal of Cancer, ha revisat la ingesta de cafè i de te de 442.143 persones de 9 països europeus, que van ser seguides una mitjana d’11,1 anys. En el transcurs d’aquests anys es van produir 339 casos de càncer d’esòfag, que no es van relacionar amb el consum de te o cafè. És possible, segons els autors, que algunes de les substàncies protectores d’aquestes begudes (com els polifenols) contrarestin l’efecte negatiu de les begudes calentes.
Segons les dades que ens facilites, pateixes sobrepès (si guanyessis quatre quilos més es consideraria que pateixes obesitat), així que fas bé d’intentar millorar els teus hàbits. La veritat és que el percentatge de persones que sofreixen excés de pes per causes genètiques és molt baix. En realitat, segons dades aportades pel professor José María Ordovás, catedràtic de Nutrició i Genètica de la Universitat Tufts (a Boston, Estats Units), només un de cada vint casos d’obesitat mòrbida (en algú de la teva alçada suposaria pesar uns 100 quilos) té com a causa una mutació genètica. En la resta de casos, tot i que la genètica hi està implicada, l’excés de pes només es manifesta si es donen alhora altres factors desencadenants, com són el consum elevat de calories i el sedentarisme. Hi ha una frase que resumeix aquesta qüestió, feta pública per l’Institut Americà per a la Investigació del Càncer a l’agost de 2013: “Obesitat: els gens carreguen l’arma; l’estil de vida i el medi premen el gallet”.
Així doncs, t’aconsellem que visitis el metge, en primer lloc, perquè determini el teu estat de salut. El metge et revisarà els nivells de colesterol, la tensió arterial i els nivells de sucre en sang, així com altres paràmetres que es podrien haver vist alterats a causa del teu sobrepès.
Els tractaments a base d’herbes o plantes “medicinals”, encara que siguin naturals, no són innocus, i poden afectar de forma negativa la teva salut, però també la del teu futur nadó. El 2011, el Ministeri de Salut Americà va revisar la valeriana i el seu ús en l’embaràs, i va concloure el següent: “Eviti prendre’n”. La recomanació es va emetre per falta de dades sobre la seva seguretat per al fetus. També va indicar que les evidències científiques sobre l’eficàcia de la valeriana per a tractar l’insomni no són concloents. Les evidències sobre el paper de la camamilla per a agafar el son són encara més febles. No obstant això, sí que sembla que és clar el risc d’utilitzar la camamilla de forma habitual en l’embaràs, ja que pot produir un avortament involuntari. De nou, el més recomanable és evitar les infusions de camamilla durant tot el temps que duri la gestació.
La llista d’herbes no segures en l’embaràs no s’acaba en la camamilla: més de 100 plantes “medicinals” disponibles en el mercat poden generar efectes adversos en el fetus si es consumeixen de forma habitual. A diferència dels fàrmacs, les plantes “medicinals” no passen revisions exhaustives per les agències sanitàries, per això les entitats de referència en salut pública no deixen de repetir que no convé que la població associï la paraula “natural” amb “segur” o “innocu”.