Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Enquestades 2.000 persones de 25 a 69 anys de 9 comunitats autònomes sobre la influència de la crisi en els hàbits alimentaris familiars: Llars en crisis: les famílies moderen la quantitat i la qualitat de les compres en alimentació

El poder adquisitiu de les famílies espanyoles s'enfonsa. Segons l'INE, els ingressos de les llars durant el 2012 van ascendir a 26.775 euros de mitjana, un 11% menys que el 2008. Cada treballador va guanyar també el 2012 una mitjana de 22.726 euros bruts, un 0,8% menys que el 2011. Les xifres no enganyen i l'augment de l'atur (superior al 24%) i la reducció dels sous d'aquells que aconsegueixen mantenir la feina han deixat tocada l'economia familiar.

 

Les despeses es multipliquen i a les famílies no els queda més remei que prendre mesures i imposar retallades. I l'alimentació, com la segona partida més important del pressupost domèstic, no escapa a aquest ajust. Tal com mostra l'Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE, les famílies espanyoles li van dedicar 4.098 euros el 2013, un 10,5% menys que cinc anys enrere.

Els experts nutricionistes temen que amb un pressupost limitat no es facin les millors eleccions i es produeixi un desequilibri nutricional en l'afany per ajustar-se el cinturó. EROSKI CONSUMER ha volgut indagar en aquest assumpte i saber si la crisi econòmica ha modificat d'alguna manera els hàbits nutricionals i de compra de productes alimentaris de la població. Per dur-ho a terme, va realitzar entre l'agost i el setembre una enquesta en línia a 2.000 persones d'entre 25 i 69 anys que procedien de 9 comunitats autònomes: Andalusia, les Illes Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, la Comunitat Valenciana, Galícia, Madrid, Navarra i el País Basc.

L'estudi confirma que les famílies espanyoles han pres mesures per contenir la despesa en alimentació: per exemple, durant la compra, el 92% compara més els preus i al voltant del 85% evita despeses supèrflues i presta més atenció a les ofertes.

 

A més, el 83% dels entrevistats substitueix un aliment per un altre de semblant per considerar-ho més econòmic i un de cada dos modera tant la quantitat com la qualitat del producte que compra. Principalment, adquireixen menys pastes dolces i galetes, xocolata, embotits, carn de boví (vaca o vedella); i més carn d'aviram. Fins i tot un 22% ja no compra marisc, mol.luscs ni crustacis.

Aquests canvis en la dieta no passen desapercebuts per als consumidors, que són els qui, en primer lloc, jutgen els efectes de les seves eleccions nutricionals. Un de cada quatre entrevistats considera que, des que va començar la crisi, la seva dieta és menys saludable (sobretot a Castella-la Manxa i a la Comunitat Valenciana) i ho atribueixen al fet que tenen un menor poder adquisitiu i al fet que els productes són cada vegada més cars.

El perfil dels enquestats

De les 2.000 persones enquestades, una de cada dues és home i l'edat mitjana del conjunt de la mostra és de 43 anys. De fet, el gruix dels entrevistats se situa entre els 30 i els 49 anys. Tots els consumidors consultats són responsables de les decisions de compra de productes d'alimentació a casa seva. El 56% s'encarrega sol d'aquesta tasca i un altre 44% la comparteix amb una altra persona.

El tipus de família més habitual en aquesta enquesta és la composta per una parella amb fills (el 46% del total d'entrevistats). També ho són les parelles sense fills i amb un familiar al seu càrrec (el 29%) i aquelles persones que viuen soles (un 12%). En un de cada tres d'aquestes llars, hi viuen menors d'edat.

En el 46% dels casos, la font d'ingressos principal en la família és el mateix entrevistat i en la majoria dels casos (un 67%) aquests diners procedeixen d'un treball per compte d'altri. Des que va esclatar la crisi econòmica el 2008, un 24% de les llars es van quedar en algun moment sense aquesta font principal d'ingressos (un 33% en els formats per famílies monoparentals) una mitjana de 15 mesos. Un 19% continua en aquesta situació.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto