Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Miscel-lània

Λ

El llenguatge no sexista: Les paraules poden discriminar

El sexisme lingüístic es produeix quan l'idioma resulta discriminatori a causa de la seua forma

  El terme 'sexisme', tal com recull el Diccionari, designa la 'discriminació de persones d'un sexe per considerar-lo inferior a l'altre'. El femení és el que de manera sistemàtica ha sofert aquest tracte en tots els àmbits de la vida, i el lingüístic no n'és una excepció. La seua adaptació a la realitat social, més igualitària entre els homes i les dones, no se circumscriu a la nostra llengua. La gran majoria dels idiomes han hagut de crear o adaptar nous termes i definicions per a poder corregir accepcions superades, com per exemple, la d'alcaldessa com a dona de l'alcalde, i dotar el discurs d'eines amb les quals poder construir missatges no esbiaixats, com és el cas del terme alumnat per a englobar els alumnes i les alumnes. Ara bé, tot i el caràcter social i internacional d'aquest esforç d'adaptació, a ningú no se li escapa que aquest exercici ha sigut, i és, objecte de crítiques i fins i tot de burles, i els qui el defensen han de carregar-se d'arguments per demostrar la seua necessitat. N'hi hauria prou de fer una ullada als diccionaris d'ús per comprovar com darrere d'algunes accepcions admeses com a vàlides s'amaga una concepció del món molt desequilibrada. Per exemple, segons el diccionari de la Real Academia Española, és més orfe qui perd el pare, ja que orfe és "aquell que ha perdut el pare i la mare, o un dels dos, especialment el pare".

Qüestió de forma

El sexisme lingüístic es materialitza quan el llenguatge resulta discriminatori a causa de la seua forma. Per això, convé parar una atenció especial a la utilització de maneres, estructures i expressions que, tot i tenir una càrrega sexista latent, o fins i tot patent, passen desapercebudes o no generen cap reflexió per la quotidianitat i naturalitat del seu ús.

La substitució del subjecte masculí pel femení i la comprovació de com sona la frase després del canvi és una bona forma de detectar una forma discriminatòria. Posem un exemple: són convidats a un acte "els directius, que poden acudir acompanyats de les seues dones". Com és obvi, si hi ha dones en llocs de direcció s'entén que podran anar acompanyades "dels seus homes". Grinyola? Per descomptat. No costa res, per tant, aclarir que els qui hi són convidats es poden fer acompanyar "dels seus cònjuges". Així, la forma s'haurà vigilat sense més esforç.

Aquest cas evidencia una discussió centrada en el gènere gramatical, ja que en la nostra llengua el gènere masculí té un doble valor, com a específic (referit al sexe masculí) i com a genèric (referit als dos sexes), mentre que el femení no posseeix aquest caràcter i només pot ser usat de forma restrictiva. Ara bé, i això és el que tracta d'esmenar el llenguatge no sexista, l'ús del masculí genèric en determinats missatges produeix ambigüitats i confusions que poden donar lloc a la discriminació i a l'ocultació de la dona. Observem un exemple: "Els homes d'aquesta empresa són bons professionals". Si hi ha dones en la plantilla, no es troben reflectides, o si més no, queden ocultes. No costa res dir que "aquesta empresa compta amb grans professionals". Es demostra aquí que la causa del sexisme lingüístic no es troba en la pròpia llengua, sinó en l'ús que se'n fa. Per tant, el seu fi és senzillament una qüestió de voluntat per a interioritzar l'evidència que si les dones ocupen espais que abans no ocupaven, i si realitzen funcions que abans no realitzaven, hauran d'anomenar-se, i això suposa canvis en el llenguatge que ni els prejudicis, la inèrcia o el pes de les regles gramaticals interioritzades han d'obstaculitzar o impedir.

Més enllà del "xiquets i xiquetes"

Un assumpte recurrent a l'hora de posar en pràctica el llenguatge no sexista és la discutida accepció d'home, més encara en el seu plural, homes, per a definir l'ésser humà. Home aglutina el mascle i la femella com a sinònim d'espècie humana, per tant l'ideal seria trobar una fórmula (com el varón castellà) per conferir una singularitat més acusada al terme home com a indicador de l'espècie.

Aquesta aspiració pot semblar quimèrica, però no ho és evitar l'abús del masculí genèric, una cosa relativament senzilla gràcies als múltiples recursos de la nostra llengua: col.lectius (professorat, en comptes de professors), perífrasis (la persona interessada, en comptes de l'interessat), construccions metonímiques (la gent gran, en substitució dels avis), desplegaments (els alumnes i les alumnes), barres (Sr./Sra.), omissió de determinants o ús de determinants sense marca de gènere (cada contribuent en comptes dels contribuents), utilització de formes personals genèriques o formes no personals dels verbs ("cal prestar més atenció" per "cal que l'usuari preste més atenció"). Totes aquestes solucions no són possibles en tots els contextos. Es tracta d'optar per la més adequada, és a dir, aquella que, sense atemptar contra la gramàtica, no margine la dona en el discurs.

Un senzill

Qui desitge no caure en l'ús per inèrcia d'un llenguatge sexista i depurar la seua expressió pot seguir unes normes senzilles, fàcils d'interioritzar i d'incloure amb tota naturalitat en la parla i en l'escriptura.

  • Optar per termes genèrics: Infants, per xiquets i xiquetes. Professorat, per professors i professores.
  • Escollir noms abstractes: Alcaldia, per alcalde o alcaldessa. Presidència, per president o presidenta.
  • Usar dobles formes. Quan es tracta d'anomenar un grup mixt, que necessite evidenciar el femení: Premi a la millor empresària o empresari de l'any.
  • No utilitzar el terme "dona" com a sinònim d'esposa, ni tampoc el d'home com a espòs. Eliminar el tractament de senyoreta, igual com està caduc el senyoret.
  • No fer servir la @. No és un signe lingüístic. Si pretenem economitzar espai podem recórrer a doblets amb barra (/).
  • Respectar l'ordre ministerial (22-05-95) per la qual queden regulats la denominació de títols acadèmics: diplomada, arquitecta, metgessa, infermera, obrera, etc.
  • Flexibilitzar l'ordre de les paraules, no hi ha raó per a anteposar sistemàticament el terme masculí al femení: mares i pares, treballadores i treballadors.
  • Dotar el discurs d'homogeneïtat. Quan adoptem una solució no sexista, mantenim-la al llarg de tot el text, perquè si no ho fem afavorim l'ambigüitat.

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto