Recomanable per a tots, obligatori per a alguns
Una mossegada a un veí, un accident amb la denúncia consegüent, una ruptura d’objectes de valor… No tot són satisfaccions per als amos de mascotes, que a vegades sofreixen disgustos importants provocats per un comportament imprevist, inadequat o perillós del seu animal domèstic, que encara en la majoria de les cases espanyoles és un gos. Sempre és recomanable tenir el gos cobert per una pòlissa d’assegurances, però és obligatori a les comunitats autònomes del País Basc i Madrid, i ho és siga quina siga la raça. En la resta del país, tan sols els gossos catalogats de perillosos han de tenir forçosament una assegurança. Els amos poden escollir el tipus de pòlissa que més s’ajuste a les seues expectatives, sobretot depenent de la raça de l’animal i de la quota que desitgen o poden pagar.
Les companyies d’assegurances distingeixen entre gossos especials i no especials, i la prima que cal abonar per assegurar-ne uns o uns altres és ben diferent (i fins i tot arriba a doblar-se). Encara que afirmen que la distinció no correspon a la de gossos perillosos i no perillosos, en el grup dels especials s’inclouen races com els pitbull i rottweiler.
Aquesta assegurança pot ser bàsica, que dóna importància a la responsabilitat civil (danys que puga ocasionar l’animal) o més completa, que també es dóna cobertura a la mateixa mascota. Dins de la primera es preveuen indemnitzacions com a conseqüència de danys causats per la mascota, fiances i assistència jurídica en reclamacions per sinistres, com ara accidents.
La segona completa les cobertures i inclou despeses d’assistència veterinària, sacrifici i eliminació de restes, així com una indemnització per mort de l’animal i fins i tot pel seu robatori.
Exemples: contratemps que l’animal produeix a altres animals, persones i immobles (trencament de vidres, per exemple) sempre que es comprove que han sigut motivats per la mascota, trencaments de bicicletes per la caiguda del ciclista a causa de l’atac del gos, desperfectes ocasionats a un cotxe, despeses mèdiques del conductor i acompanyants si es demostra que el gos ha sigut l’origen del succés…
Quan el gos és oficialment considerat perillós, els seus amos tenen l’obligació de subscriure una pòlissa amb una cobertura de responsabilitat civil de 120.202 euros com a mínim. S’inclouen en aquest grup pastors alemanys, bull terriers, samoiedes, huskys siberians, dogs argentins, dòbermans, malamuts d’alaska i mastins napolitans. Altres races, com els nòrdics, no són perillosos per l’agressivitat sinó perquè s’escapen amb gran facilitat i poden provocar contratemps.
Abans de comparar entre diferents asseguradores: les diferències entre tarifes i cobertures són abismals d’una companyia a una altra, potser perquè es tracta d’un producte nou i, per tant, encara està poc estandarditzat. Segon apunt: es tracta d’assegurances ‘a tercers’, amb la qual cosa els danys causats al cònjuge del propietari de la mascota, i als seus descendents, ascendents o germans, no queden coberts.
- Gos no perillós: entre 35 i 75 euros anuals.
- Gos perillós: entre 70 i 150 euros anuals.
Aquest tipus d’assegurança es pot contractar de manera individual (només membres de la família o família i animals) i la cobertura és diferent de la que pot oferir una assegurança multiriscos de la casa. Cobreix, per exemple, les finestres trencades d’un veí per jugar amb la pilota, les possibles ratllades realitzades a la paret de l’escala per baixar amb la bicicleta a coll o les pintades de l’ascensor. A mesura que n’augmenta el risc, més elevada serà la quantia de la quota que es pagarà.
El risc en el cas dels animals ve determinat per la raça -perillosa o no- i el nombre de mascotes que visquen a la casa.
Exemple: una assegurança d’aquest tipus que només cobreix la responsabilitat familiar, amb una cobertura màxima de 60.000 euros, té un preu anual aproximat de 60 euros. Si s’hi inclou un gos no perillós augmenta en 20 euros. En el cas que el gos siga considerat perillós el cost final pot arribar als 120 euros.
Abans d’optar per qualsevol de les dues assegurances descrites anteriorment, convé llegir la lletra petita de la nostra assegurança de la casa, perquè ens indicarà si cobreix o no la responsabilitat dels danys que puga ocasionar l’animal domèstic. Si és procedent, ho faria així: “…garantim responsabilitat civil familiar per danys causats per animals domèstics de provada propietat i convivència al domicili de l’assegurat”.
Convé tenir en compte els límits de la cobertura perquè algunes pòlisses especifiquen en lletra petita que no es fan càrrec de les destrosses ocasionades per les mascotes quan no estan els amos, a més de ser obligatori el compliment d’una sèrie de requisits, com ara especificar la raça de l’animal, la identificació a partir del xip i una fotocòpia de la cartilla de vacunació. Només si aquests requeriments estan en ordre, es podrà accedir a la categoria d’assegurat. En el cas que la inclusió siga gratuïta, si es tracta d’un animal perillós és important assegurar-se que la cobertura siga de 120.202 euros, perquè si no ho és, serà necessari augmentar-la. I si l’assegurança de la casa no inclou una cobertura específica per a mascotes, es pot ampliar pagant normalment entre 10 i 15 euros més a l’any. Això sí, cal negociar amb l’asseguradora la cobertura real que ofereix.