Extraescolars: un cost incert en un divorci
Només els tres primers mesos de 2015 els divorcis van passar al nostre país de 34.100 a 34.883, segons dades del Consell General del Poder Judicial. A Espanya, es comptabilitzen ja més de 17 milions de divorciats o separats.
Un dels motius que poden generar tensions i conflictes entre les parts de l’exparella són les classes extraescolars dels seus fills. Ballet, futbol, judo, bàsquet, pintura, anglès… Són una despesa ordinària o extraordinària? Cal pagar-la a banda? Els dubtes es multipliquen, fins i tot encara més si en el moment de prendre decisions interfereixen sentiments i emocions fortes.
Abans de res, en un divorci sempre ha de prevaler el sentit comú, sobretot en relació amb els fills. De manera que les decisions relacionades amb les activitats dels menors s’han de prendre entre els dos progenitors -la pàtria potestat és de tots dos-, pensant sempre en l’interès dels fills.
Són resolucions que, de fet, haurien de pactar-se abans de la separació per a evitar futurs malentesos que puguin afectar de manera greu el benestar dels petits. Però no sempre hi ha mutu acord i es poden produir diversos escenaris, cadascun amb diferents solucions, tal com assenyala l’advocat Óscar Cano.
Quan una parella es divorcia, en la sentència es determina la contribució econòmica de cada pare en relació amb les despeses i les necessitats dels menors. En general, si els fills ja assistien a classes de ballet, futbol o alguna altra activitat extraescolar abans que es produís la separació o el divorci, es dóna per fet que aquest desemborsament ja es va tenir en compte en fixar la pensió alimentària i, per tant -com que no és despesa extraordinària- el pare no custodi no haurà d’aportar uns diners extres per a afrontar aquest pagament.
És important tenir en compte que les activitats extraescolars futures no estan incloses en la pensió. En aquest cas, han de ser consensuades pels dos progenitors -tant l’oportunitat que el nen hi assisteixi com la manera de fer l’abonament (que seria, en gairebé tots els casos, al 50% cadascun).
Si el divorci és de mutu acord, hi ha un conveni regulador en el qual es pacta i es consensua tot allò relatiu als fills de l’exparella. Pel que fa a les classes extraescolars, és determinant el que s’hagi inclòs en el conveni regulador, perquè després s’actuarà sempre conforme al que s’hi hagi establert.
Convé, per tant, detallar quina serà l’activitat extraescolar de cada fill, la despesa que suposa al mes, com s’abonarà per tots dos -quina proporció s’estableix-, etc.
No tots els divorcis són fàcils, ni tenen un conveni o, si el tenen, no sempre inclou aquest tema. En aquests casos, poden aparèixer problemes. Per això, com assenyala l’advocada Marta Gil, convé disposar d’un mediador, un expert en assumptes de família que requereixen un assessorament específic. Val la pena prendre’s de debò aquest assumpte, ja que les conseqüències romandran durant molt de temps i es poden evitar molts problemes futurs, si les coses es fan bé des del començament.
En cas que el tema de les classes extraescolars no s’hagi abordat, moltes sovint la decisió final respecte al seu abonament acaba en mans d’un jutge. Si s’està en aquesta situació, caldrà atendre en cada cas les possibilitats econòmiques dels progenitors. A més, cal tenir en compte si hi ha algun acte concloent que evidenciï el consentiment tàcit del progenitor al fet que els seus fills assisteixin a determinades classes.
No hi ha una resposta taxativa que determini amb claredat si la despesa de les classes extraescolars és ordinària o extraordinària. En general, s’estima que són costos ordinaris si ja es feien prèviament o era previsible que ho fessin en el moment de pactar la pensió.
Tot i això, hi ha tribunals que les consideren una despesa extraordinària (és a dir, que ha de pagar-se a mitges entre els pares) si no estaven previstes, però es declaren necessàries o indispensables per al desenvolupament integral del menor.
Una sentència recent de l’Audiència de Barcelona assenyala que les classes o les activitats extraescolars no mereixen el concepte de “despeses extraordinàries” i sí el de “despeses extraescolars”, que són activitats de naturalesa potestativa (fer-les depèn de la voluntat de l’interessat) i acordada per tots dos progenitors.