Els experts nutricionistes d'EROSKI CONSUMER responen

1 Desembre de 2015
Img alimentacion 2 listado 352

Els experts nutricionistes d'EROSKI CONSUMER responen

Índex Glucèmic

L’Índex Glucèmic (IG) mesura la velocitat amb la qual un aliment que conté carbohidrats eleva el nivell de glucosa en la sang. L’aliment de referència per a mesurar-ho és el pa blanc o la glucosa. Així, si l’IG de l’aliment oscil.la entre 70 i 100, té un IG alt, si el resultat se situa entre 40 i 70 serà mitjà i baix si és menor o igual a 40. En teoria, un IG alt adverteix que és possible que l’aliment tingui un pobre perfil nutricional. Diversos documents suggereixen que, en teoria, els aliments amb un IG alt augmentarien el risc de patir diverses malalties cròniques relacionades amb la nutrició, sobretot, la diabetis de tipus 2 (o diabetis de l’adult) o l’obesitat.

Tanmateix, tret d’algunes excepcions, no se solen consumir els aliments de forma aïllada. Així, mentre que el pa blanc presenta un IG alt, si es combinés amb un altre aliment (per exemple, truita o formatge), el seu IG podria disminuir de forma considerable. A més, molts investigadors han mostrat que els beneficis que s’han atribuït a l’IG és probable que siguin responsabilitat de la fibra dietètica dels aliments, ja que les dietes amb un IG baix solen ser riques en fibra. De fet, les entitats de referència, com la FAO-OMS o l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària o l’Associació Americana de Diabetis, es mostren cautes pel que fa a l’IG.

Diabetis o prediabetes
/imgs/20151201/gerinjilla.jpg

La meitat de la població americana pateix diabetis o prediabetis, segons una recerca publicada recentment en la revista JAMA. Segons els doctors William Herman i Amy Rotherg, encara que en les dues últimes dècades el percentatge de persones amb diabetis ha augmentat de forma lineal, el seu estudi ha constatat que aquest increment ha cessat. És una cosa que, en paraules d’aquests dos experts en salut, “ofereix una llum d’esperança”.

A Espanya, per sort, som lluny del que passa als Estats Units. Menys del 20% de la població espanyola té diabetis o prediabetis. Així i tot, les elevades taxes d’excés de pes (que pateix gairebé el 60% de la població) i els millorables hàbits de vida (sedentarisme, mala alimentació, tabaquisme i consum d’alcohol) predisposen la població espanyola a patir diabetis de tipus 2. Aquesta malaltia, coneguda com “diabetis de l’adult”, manté una estreta relació amb l’estil de vida, fins al punt que hi ha alguns càlculs que revelen que nou de cada deu casos de diabetis de tipus 2 es poden prevenir si es fa exercici diàriament, s’abandona el tabac, se segueix una dieta sana i es disminueix (o s’elimina) el consum d’alcohol.

No creure tot el que diuen sobre els aliments sense gluten

El gluten és una proteïna present especialment en quatre cereals: civada, ordi, sègol i blat. Malgrat que és imprescindible que les persones que pateixen la malaltia celíaca excloguin de la seva dieta els cereals amb gluten (no fer-ho suposa exposar-se a diversos riscos, alguns de greus), moltes persones sense la malaltia creuen que aquesta exclusió els aportarà beneficis. De fet, algunes veus no autoritzades, però molt mediàtiques, atribueixen a aquesta exclusió beneficis portentosos per a la salut.

Després de constatar que eliminar el gluten de la dieta és cada vegada més freqüent en persones sanes, el doctor Benjamin Missbach (Universitat de Viena) i els seus col·laboradors han investigat a fons aquest assumpte i han publicat els seus resultats el 22 d’octubre en la revista científica “PeerJ”. En aquest treball, Missbach i el seu equip no han observat beneficis atribuïbles a l’exclusió del gluten en pacients sense malaltia celíaca. Encara més, afegeixen que alguns nutrients poden resultar deficitaris si se segueix durant molt de temps una dieta sense gluten. El seu consell és, per tant, que els consumidors sans siguin conscients que els productes dissenyats per a persones amb malaltia celíaca (“sense gluten”) són molt més cars i que, en les seves paraules, “no proporcionen beneficis addicionals per a la salut des d’una perspectiva nutricional”.

El millor consell per a la ressaca és beure menys
/imgs/20151201/botellas.jpg

Hi ha moltes creences sobre com s’ha d’afrontar una ressaca, raó per la qual un grup d’investigadors s’ha dedicat a revisar si se sostenen científicament. Es tracta del doctor Verster i els seus col.legues, que van presentar els resultats del seu treball a l’agost en un Congrés del Col·legi Europeu de Neuropsicofarmacologia (ECNP) a Amsterdam.

Les seves conclusions són que la cerca d’un remei és “probablement inútil” i que no hi ha remei més eficaç que deixar de beure davant els primers símptomes que l’alcohol comença a fer els seus efectes. En la seva recerca, van enquestar vora 800 voluntaris. Entre una quarta part i una tercera part va declarar “ser immune a les ressaques”. En canvi, una anàlisi posterior va revelar que no hi ha evidències que abonin aquesta creença. També es va constatar que ni l’horari en què s’ingereix el menjar (abans de beure, durant o després), ni tampoc la seva composició van influir en la ressaca, com sí que ho va fer el volum d’alcohol ingerit. Tampoc va influir-hi si es prenia aigua.

Aquests investigadors van detallar, a més, que les persones que toleren més quantitat d’alcohol sense sofrir una ressaca, en realitat, s’exposen a un risc més alt de presentar una addicció a l’alcohol. D’aquí ve el consell que “si algú està preocupat pel seu consum d’alcohol, ha de parlar amb el seu metge de família o amb un psiquiatre”. Els investigadors conclouen amb la recomanació lògica, però necessària que “el millor consell per a evitar una ressaca és beure menys alcohol”.

Tinc tres fills i els encanten les llaminadures, cosa que em preocupa especialment per Nadal. És una època en què gairebé tots els dies fem alguna cosa especial (anar amb la família, amics, etc.). I no paren de menjar dolços, a més dels que ja tenen a casa (torrons, massapans, etc.). No sé com fer-ho per canviar una gominola per un plàtan. Hi ha cap truc?

/imgs/20151201/golosinas.jpg

El més important que han d’evitar els nens, segons els comitès d’experts en nutrició infantil, són les begudes ensucrades (conegudes com “refrescs”, accepció que no convenç en absolut els nutricionistes). Així ho apunta una prestigiosa campanya de salut infantil anomenada 5210. Es tracta d’una xifra formada per quatre nombres importants: el 5 és perquè ens recordem d’oferir cada dia als nens cinc racions de fruites fresques i hortalisses (sense insistir, pressionar o coaccionar), el número 2 és perquè no estiguin més de dues hores davant les pantalles (televisió, consoles, etc.), el número 1 és perquè facin més d’una hora d’exercici cada dia i el número 0 és perquè el seu consum de begudes ensucrades sigui igual a zero. Així que el nostre primer consell és que vostè intenti que els seus fills no prenguin aquestes begudes, molt implicades en diversos factors de risc de malalties cròniques, com l’obesitat. Pot demanar als seus familiars que no en comprin i, de fet, faran un favor a tots els seus éssers estimats.

Quant a la resta de productes superflus que abunden per Nadal, li aconsellem que no els tingui a casa, si són tan presents en les dels seus familiars. Si aconsegueix, a més, que els seus fills surtin de casa sense gana, és molt probable que consumixin una quantitat inferior d’aquest tipus de productes. Quant a canviar una llaminadura per un plàtan, els estudis mostren que els intents de manipular les preferències gustatives dels nens no funcionen i, fins i tot, poden ser contraproduents.

He sentit a dir que hi ha aliments que ajuden o intervenen en la millora d’un quadre de depressió. La meva sogra està bastant deprimida i sempre li portem dolços o li donem cafè perquè s’animi, perquè sabem que li encanta. Tanmateix, pot ser que sigui contraproduent?

/imgs/20151201/taza-donuts.jpg

Els dolços, consumits sovint, augmentaran el risc que la seva sogra pateixi malalties cròniques com l’obesitat, la diabetis de tipus 2 o la hipercolesterolèmia. Si ja pateix alguna malaltia crònica, la ingesta habitual d’aquests productes és molt probable que empitjori el pronòstic. Encara més, hi ha algunes recerques, com la que recull la revista “American Journal of Public Health” en 2014, que mostren certa associació entre un una dieta insaludable i una pitjor salut mental. Els investigadors van apuntar que alguns compostos dels aliments superflus podrien exercir efectes negatius en l’estructura i la funció del cervell. El mateix estudi també va revisar el paper d’una dieta saludable i va arribar a la conclusió que no sembla plausible que hi hagi aliments que ajudin a millorin a un quadre depressiu o el millorin.

Quant al consum de cafè, si a la seva sogra li va bé i en consumeix amb moderació (no més de tres tassetes al dia), no creiem que hagi d’exercir efectes negatius sobre el seu estat de salut, a no ser que el metge indiqui que pot interaccionar amb algun fàrmac que estigui prenent. En tot cas, voldríem insistir que el tractament de la depressió ha de quedar en mans de professionals sanitaris qualificats, per la qual cosa li aconsellem que no confiïn en terapeutes alternatius per a abordar la patologia.