Dents sanes amb franquícia

/imgs/20071101/img.informe.01.jpgLa boca està deixant de ser la ventafocs de la nostra salut. La preocupació per comptar amb una dentadura sana i estèticament perfecta s’assenta gradualment entre la ciutadania. Tot i això, les diferències amb altres països europeus són encara notables. Les causes: la falta de consciència que el somriure no és només una qüestió estètica, unida a la por del dolor i a la carestia dels serveis dentals. Haver de pagar, i molt, per cuidar-se la boca en un país en què el ciutadà està acostumat que la sanitat siga gratuïta és determinant en el descuit de les cites amb les consultes d’odontologia. Les pòlisses dentals que ofereixen algunes asseguradores amorteixen en gran manera aquesta despesa i permeten accedir a tot tipus de proves diagnòstiques, a més de tractaments preventius i d’odontologia a uns preus prou ajustats.

Pràcticament la totalitat dels productes dentals que comercialitzen es basen en una quota mensual o anual i en un cost determinat de les diverses intervencions que siguen necessàries (el que les asseguradores anomenen franquícies), i es contracten de dues maneres: com a pòlissa independent o com a “regal” quan se subscriu una cobertura d’assistència sanitària. En el primer cas, el cost mensual oscil·la entre els 5 i els 10,81 euros. Si es tracta d’un complement d’una assegurança general de salut, el “regal” pot costar fins a 7,21 euros al mes per persona, previ pagament, això sí, de la corresponent quota de l’assegurança sanitària.

A canvi, ofereixen extraccions, neteges, consultes o revisions gratuïtes, i un estalvi en els tractaments franquiciats de fins al 50% respecte del preu mitjà del mercat. Per les característiques del risc que cobreixen, i a diferència de les assegurances de salut d’índole general, les dentals no estableixen diferències entre sexes en l’aplicació de les seues primes, no tenen període de carència ni “penalitzen” amb quotes més elevades els assegurats de més edat, sempre que es contracten com a pòlisses independents. L’única variable que influeix en les tarifes que algunes asseguradores (Oral Prima, Adeslas, Asisa i Mapfre) cobren als seus clients és el lloc de residència. I totes ofereixen pòlisses gratuïtes als menors d’entre 5 i 15 anys, sempre que se subscriga un adult.

Pòlisses amb polèmica

/imgs/20071101/img.informe.02.jpgEls qui no estan gens contents amb l’aparició d’aquestes assegurances dentals són molts dels dentistes que no formen part del negoci. Aquest col·lectiu veu danyats els seus interessos davant del que ells consideren una «no-assegurança», en què les asseguradores només actuen com a intermediàries entre client-pacient i professional, directament o a través d’empreses de serveis interposades. Consideren el seu un treball artesanal, que com a tal no pot disminuir els marges de benefici a canvi de produir més quantitat. Alerten que els serveis dentals basats en preus baixos són serveis de baixa qualitat. Des de la Fundació Dental Espanyola aconsellen els pacients que desconfien de les gangues i les gratuïtats, que consideren enganyoses o equívoques. No obstant això, l’evidència és que les pòlisses dentals inclouen una sèrie de serveis (revisions, neteges, fluoritzacions, radiografies, etc.) sense cap cost per a l’assegurat, i d’altres amb un cost més reduït. El preu d’un empastat dins de l’assegurança oscil·la entre els 14 i els 38 euros, mentre que fora d’aquest àmbit el cost arriba als 60 euros. La diferència de tarifes es fa més evident si parlem d’una endodòncia uniradicular, que pot arribar als 200 euros, mentre que dins d’una pòlissa no supera els 75 euros. Tot i això, la clau per a tenir una boca sana sense deixar-s’hi el pressupost familiar són les revisions periòdiques. Deixar la visita al dentista per a quan la salut bucodental es ressent no fa res més que disparar-ne el cost.

Una boca sana, però no a qualsevol preu

No ens deixem enlluernar per ofertes de primeres visites, neteges, i/o radiografies gratis. El més probable és que ens les “cobren” en els tractaments que ens facen.
Demanem sempre una segona opinió. La picaresca porta en alguns casos al sobretractament; és a dir, a fer més tractaments dels necessaris.
El preu no ha de ser el factor que influïsca en la nostra decisió a l’hora d’elegir facultatiu. El millor odontòleg no té per què ser aquell que tinga els preus més elevats, ni tampoc el que oferisca uns serveis més econòmics; possiblement a la llarga ens resultarà més car. El més recomanable és exigir un bon servei a preus raonables.
Sapiguem que la millor manera d’estalviar diners en l’atenció de la nostra boca és una neteja adequada i visitant el dentista almenys una vegada a l’any. La prevenció és la millor forma d’estalviar diners en el dentista.
No ens deixem portar pel “boca a boca”. Aquest és un criteri molt pobre per a escollir un bon especialista.
Si la consulta no disposa a la porta d’entrada d’una placa identificadora instal·lada pel col·legi d’odontòlegs i estomatòlegs, comprovem que el dentista té a la vista del públic el seu títol oficial.
A la clínica, o consulta, han de donar-se unes òptimes condicions higièniques i de neteja. Els professionals han d’utilitzar màscares i guants.
El dentista ha de dedicar el temps necessari a solucionar els problemes del pacient. Si percebem que treballa amb pressa i que els pacients abarroten la sala d’espera, possiblement l’objectiu no és oferir un bon servei sinó obtenir més guanys.

Drets dels pacients

Dret de ser explorats per a poder descobrir qualsevol tipus de patologia estomatognàtica detectable per mitjans incruents i indolors.
Dret de ser informats i aconsellats sobre la possibilitat de beneficiar-se d’exploracions complementàries o addicionals que permeten un diagnòstic més precís i convenient, igual com del seu rendiment, dels riscos i del cost.
Dret de rebre del dentista una informació detallada i clara sobre les possibilitats terapèutiques de la nostra patologia, juntament amb el pronòstic, les expectatives, les qualitats alternatives, els riscos i els pressupostos.
Dret de ser informats de l’eventual existència d’altres opcions clíniques que el nostre dentista no puga facilitar-nos però sí que poden ser-nos proporcionades per d’altres.
Dret de ser informats sobre les circumstàncies, les incidències o les particularitats d’un servei clínic que puga modificar les expectatives o els costos inicialment previsibles.
Dret de ser informats sobre el pla de manteniment o revisió més adequat al nostre estat clínic per optimar la nostra salut futura i minimitzar el seu cost.
Dret de rebre una factura per les prestacions facilitades.
/imgs/20071101/img.informe.03.jpgDret de conèixer el cost dels productes sanitaris no adaptables de dispensació unitària, i el dels productes sanitaris contractats a mida pel facultatiu com a obra necessària per a proporcionar els seus serveis, amb la nostra corresponent declaració de conformitat, degudament desglossats dels honoraris corresponents a la seua indicació, prescripció, prova, adaptació, implantació o col·locació.
Dret de conèixer la marca i el fabricant dels productes sanitaris que s’utilitzen en el nostre organisme com a elements al·loplàstics (substàncies inertes estranyes a l’organisme humà).
Dret de la confidencialitat sobre la nostra realitat clínica.
Dret de la confidencialitat de les nostres manifestacions, opinions i preferències, igual com de tota informació personal que proporcionem al facultatiu.

Dents sanes amb franquícia