Guardians de la naturalesa
En tot terreny, a moto i a peu, amb l’uniforme verd -es reivindica el color blau per aconseguir l’homologació amb els seus col·legues europeus-, els prismàtics al coll, els codis legals en la guantera al costat de guies de fauna i flora, els mapes al tauler de control i un GPS a la butxaca, prop de 6.000 agents forestals es distribueixen per tot el país. La seua missió: protegir la naturalesa, una qüestió que va molt més enllà de la lluita contra els incendis estivals. Durant els dotze mesos de l’any recorren en solitari quilòmetres de muntanya, vies pecuàries i riberes amb l’obligació d’elaborar censos d’espècies en perill, vigilar la qualitat de les aigües dels rius i els aiguamolls, comprovar la salut dels arbres, vetllar per que no hi haja ceps ni verins contra animals i, fins i tot, es converteixen en els millors mestres d’excursionistes que s’acosten a la naturalesa.
Agents Forestals, Agents de Medi Ambient, Guardes Rurals o Agents per a la Protecció de la Naturalesa. Sota diferents nomenclatures -segons l’Administració a què pertanguen- aquests funcionaris institucionalitzats com a tals el 1877, tenen des del Reial Decret del 1966 caràcter de policia judicial genèrica. És a dir, són agents de l’autoritat en la seua comesa d’aplicar i fer complir la legislació mediambiental, i tenen potestat per a procedir a investigacions de delictes ambientals. La jornada comença d’hora en coordinació amb el centre operatiu.
L’activitat dels agents sempre es porta a terme sobre el terreny. Són ells els qui vetllen perquè es respecten els temps de veda en caça i pesca, ostenten l’autoritat en caceres i munteries i transmeten informacions concretes sobre la situació de les aigües dels rius a les zones en què es pot produir una explotació il·legal.
L’aprofitament dels boscos està regulat per llei. El nombre d’arbres que poden ser talats per hectàrea respon a normes i concessions. L’agent vigila perquè es complisquen els convenis i vetlla perquè les operacions s’executen en les condicions en què han sigut acordades. Una vegada finalitzada la tala, l’agent marca la zona que haurà de ser sotmesa a tractament selvícola (neteja forestal).
Els límits de les propietats, ja siguen públiques o privades, s’han de correspondre amb l’escriptura de propietat dels terrenys. Pilotes, reixes o arbres posen portes al camp. L’agent comprova que la realitat que revela el GPS està d’acord amb el que diu el mapa oficial i és respectat pel molló.
L’oratge i els animals acceleren el desgast de les marcacions de les senderes. Els camins rurals i de muntanya són el destí cada any d’un nombre més gran d’excursionistes. Del seu bon estat depèn en gran manera que les jornades de trobada amb la naturalesa siguen satisfactòries. Els agents s’ocupen de la seua supervisió i encarreguen les reformes necessàries.
Els incendis forestals són la gran amenaça de les muntanyes. Al llarg del 2007, més de 28.000 hectàrees han sucumbit sota el foc. Des de les casetes, col·locades a manera de talaies, s’albira l’horitzó. A l’estiu tots els llocs compten amb vigilants coordinats per l’agent forestal de la zona. La resta de l’any serveixen d’ajuda en la comprovació que les cremes controlades respecten els horaris.
La Directriu Europea sobre agents forestals indica que n’ha d’haver
lhi un per cada 5.000 hectàrees, un extens terreny que cada un dels professionals d’aquest antic ofici coneix, valora i protegeix com a propi. Si té oportunitat l’ofereix a qui vol gaudir del medi ambient i els seus recursos naturals.