Arrendaments urbans

Coarrendament: quan tres no són multitud

El lloguer compartit és una alternativa d'habitatge en expansió, encara que els drets i les obligacions dels inquilins no sempre són les mateixes
1 Novembre de 2007
Img derechos listado

Coarrendament: quan tres no són multitud

/imgs/20071101/img.derechos.01.jpgNomés un de cada deu espanyols viu en règim de lloguer, molt lluny de la mitjana europea (un 30%). La carestia de l’habitatge en propietat i la promoció de l’arrendament per part de les institucions poden fer que aquesta diferència s’atenue. Una de les fórmules que més ressò està tenint, en especial entre els més joves, és el “coarrendament”. Cada vegada són més les persones amb baixos ingressos que comparteixen la residència permanent, de forma que en la part arrendatària es troben una pluralitat de persones. Des d’un punt de vista legal, això implica una infinitat de particularitats en els contractes que fan referència a la titularitat, la duració, els impagaments, les pròrrogues, el sotsarrendament i la sobreocupació.

Arrendar a un tercer el pis de lloguer

La incorporació d’una nova persona per a compartir el lloguer representa canvis en la relació arrendatícia i en el dret d’ús de l’habitatge que, sempre, requereixen el consentiment de l’arrendador. Es pot entendre com una cessió parcial de l’habitatge o com un sotsarrendament, però en qualsevol cas la seua pràctica no consentida és causa de resolució del contracte. L’inquilí individual, únic titular del contracte, no ha de compartir el pis sense complir la formalitat del consentiment escrit de l’arrendador per a la introducció d’un tercer. Obtingut el consentiment, si la formula escollida és llogar una habitació o una part de l’habitatge, convé formar un acord en què conste el caràcter parcial del sotsarrendament i la renda que pagarà el sotsarrendatari.

Tots han de ser titulars?

No és obligatori que tots els ocupants de l’habitatge consten en el contracte com a arrendataris, però sí que s’ha d’especificar que l’ús de l’habitatge serà de residència permanent i habitual de tots els ocupants. En cas d’impagament de la renda, l’arrendador dirigirà la reclamació contra les persones que consten en el contracte.

Pel fet de firmar tots el contracte, cada inquilí és només responsable del pagament d’una part de la renda?

Si el contracte indica que són responsables solidaris del pagament de la renda, tots i cada un seran responsables per la totalitat de les rendes. En cas contrari també se sol admetre la solidaritat tàcita perquè s’entén que entre els coarrendataris es dóna una comunitat jurídica d’objectius, un únic contracte d’arrendament que recau sobre un sol habitatge, i amb unitat de renda pactada.

Que ocorre si no es paga la renda?

L’impagament és causa de resolució del contracte i, per això, de desnonament. Quan l’arrendador sol·licita l’auxili dels tribunals, pot sol·licitar el pagament de les quantitats que es deuen i/o el desallotjament de l’habitatge.

Què pot fer un inquilí que, per l’empitjorament de la seua situació econòmica, vol passar a compartir el lloguer de l’habitatge amb un tercer?

Ha de comunicar-ho a l’arrendador i sol·licitar-ne el consentiment per escrit, llevat que el contracte autoritzés ja el sotsarrendament. Cal verificar que no conste en el contracte i llavors sol·licitar el permís escrit. L’arrendador no té cap obligació de concedir-lo.

Hi ha un termini legal per al sotsarrendament?

El sotsarrendament per a l’habitatge habitual s’extingeix quan ho faça l’arrendament i se sotmet a les mateixes normes que aquest.

Si un inquilí vol viure amb la seua parella en l’habitatge arrendat, què ha de fer?

Introduir una altra persona en l’habitatge llogat exclusivament per a un inquilí sense permís de l’arrendador constitueix cessió parcial o sotsarrendament no consentit i, com a tal, causa de resolució del contracte. No obstant això, quan un inquilí contreu matrimoni o inicia la convivència de fet amb la seua parella no se sol considerar com a cessió o sotsarrendament, encara que és convenient que el propietari n’estiga informat i que es redacte el contracte a nom dels dos, que la parella s’empadrone en l’habitatge i que s’inscriguen en el registre de parelles de fet que els corresponga.

Quin és el termini per a un arrendament de temporada?

El termini es pacta lliurement per les parts. És el cas dels arrendaments de vacances i de prou pisos d’estudiants.

Que interessa més a l’inquilí, firmar per un any o per més anys?

Depèn de les circumstàncies de les parts. Segons la llei, la duració mínima és per cinc anys, però es pot fer per més anys o per menys, segons el que acorden les parts i quines siguen les seues necessitats.

Tot i això, encara que es firme per un any, la previsió de duració del contracte és d’un mínim de cinc anys per a l’inquilí, mitjançant prorrogues anuals. Pactat el contracte per un any, si l’inquilí desitja continuar, gaudeix de la pròrroga legal i si no desitja continuar, n’hi ha prou que notifique la seua renúncia a l’arrendador amb 30 dies d’antelació al venciment de cada any.

A més, una vegada complits els cinc anys, podrà seguir prorrogant-se anualment fins a tres anys més, a excepció que l’arrendador
comunique a l’arrendatari, un mes abans de complir-se els cinc anys, la fi del contracte.

Pot abandonar un inquilí l'habitatge abans del termini pactat?

Quan un inquilí abandona l’habitatge abans del termini pactat està desistint del contracte i, segons els casos, pot implicar l’obligació d’indemnitzar l’arrendador. Els casos possibles són dos:

  • /imgs/20071101/img.derechos.02.jpgEn els contractes pactats per cinc anys o per menys, la llei no regula expressament aquesta situació i si el contracte no hi diu res, li podrà exigir danys i perjudicis acreditats. Per exemple, la renda que es deixa de cobrar mentre l’habitatge no es torne a arrendar. Convé pactar en el contracte les conseqüències del desistiment de l’inquilí, fixant la quantia de la indemnització o indicant que no es reclamarà res si l’abandó és justificat.
  • La llei sí que regula el desistiment en els contractes pactats per més de cinc anys. En aquests, l’inquilí pot trencar la vinculació contractual si ha estat almenys cinc anys i comunica al propietari el desallotjament de l’habitatge amb, almenys, dos mesos d’antelació. Així, l’inquilí no haurà d’indemnitzar, llevat que s’haja pactat indemnització en el contracte. En aquest cas, la indemnització és equivalent a una mensualitat de renda per cada any que quede per complir.