Videojocs en flash / Crowdsourcing / Bidis

1 Novembre de 2007

Videojocs en flash / Crowdsourcing / Bidis

Navegar per la Xarxa
Videojocs en flaix

A Internet hi ha nombroses pàgines amb senzills videojocs molt abellidors per a passar les hores mortes. Estan desenvolupats amb la tecnologia flaix, i permeten jugar a beisbol amb un pingüí, pilotar una avioneta o llançar una javelina el més lluny possible. Tenen en comú la senzillesa dels desenvolupaments, infinitament més humils que els dels enormes i complexos videojocs de consola, però s’han fet molt populars i serveixen per a perdre ingents quantitats de temps

  • /imgs/20071101/img.internet2.01.jpgShuffle: Es tracta d’un senzill joc basat en el billar que consisteix a expulsar fora del tapet les boles del rival. Juguen les roges contra les grogues, i a cada nivell el jugador va tenint menys de les seues boles per a vèncer el contrari. Amb el ratolí es marca tant la direcció com la potència del vector de tir.
  • /imgs/20071101/img.internet2.02.jpgYetti Sports: És un dels jocs més populars de la Xarxa, tant per la seua senzillesa com per l’alt nivell d'”addicció” que genera. El jugador és el temut Ieti tibetà, que juga a assajar llançaments de beisbol amb el seu amic el pingüí, que serveix de pilota. Amb dos senzills clics de ratolí es llança el pingüí i es mesura la distància aconseguida sobre la gèlida tundra tibetana. El següent és presumir davant els amics fent una captura de la pantalla i enviant-la per correu electrònic. Ells, al seu torn, poden respondre amb sengles imatges capturades dels seus millors llançaments. Hi ha nombroses variants d’aquest joc i, fins i tot, alguns trucs per a aconseguir distàncies més llargues amb què presumir davant els amics. Altres sotmeten el pingüí a una brutal carnisseria, digna del pitjor malson de l’inefable Freddy Kruger.
  • /imgs/20071101/img.internet2.03.jpgL’esquiador: En aquest senzill joc es fa baixar un esquiador per un cim nevat esquivant roques i avets. La quantitat de xocs que tinga l’esquiador en el seu improvisat eslàlom dependrà de la perícia de l’internauta en el maneig del ratolí a dreta i esquerra.
  • /imgs/20071101/img.internet2.04.jpgMaster Mind: Es tracta d’un joc d’estratègia i pensament basat en l’associació de colors per a anticipar la posició d’una sèrie de boles a l’estil del “tres en ratlla”. Hi ha set colors per a triar i posar en cinc posicions, i deu oportunitats per a fer el màxim d’encerts.

El concepte del mes

/imgs/20071101/img.internet2.05.jpgCrowdsourcing
El terme “crowdsourcing” designa la utilització de grans grups de persones anònimes que col·laboren voluntàriament en la solució de problemes de qualsevol tipus: des de la fabricació de productes fins a la classificació de fotografies o el desenvolupament de programes informàtics. A Internet aquesta tècnica ha aconseguit la màxima expansió, a causa de la facilitat del mitjà per a posar en contacte grans comunitats interconnectades i en contínua interacció. De la mateixa manera que l'”outsourcing” porta la fabricació d’un producte a altres països (especialment la Xina i l’Índia) on els salaris són més baixos, el “crowdsourcing” incentiva les múltiples i petites col·laboracions anònimes. És paradigmàtic el cas de la gegantina botiga en línia Amazon, que paga amb vals de compra els voluntaris que solucionen els problemes de programació que se’ls presenten, o el de Google, que utilitza un joc perquè internautes per parelles etiqueten adequadament les fotografies.

La novetat del mes
Què són els Bidis?

/imgs/20071101/img.internet2.06.jpgEls Bidis són codis de barres que les càmeres de fotos dels mòbils poden llegir i entendre. Aquests codis bidimensionals permeten fer les més diverses gestions amb el mòbil, des de contractar entrades per a espectacles fins a redirigir a pàgines web o descarregar jocs. Originàriament s’utilitzaven per a feines de logística, identificació de persones i control d’accessos com una versió més elaborada dels clàssics codis de barres, però l’auge dels mòbils amb càmera els ha popularitzat.

Els Bidis poden estar en qualsevol superfície: publicacions impreses, tanques publicitàries o pàgines web. L’usuari només ha d’apuntar la càmera del mòbil al codi i fotografiar-lo perquè el programa encarregat el traduïsca i faça “el que el codi indica”. Per exemple, pot servir per a redirigir a una complicada adreça web que costaria diversos minuts teclejar.

Per a evitar càrrecs no desitjats en la factura del mòbil, convé comprovar la informació sobre el codi i les accions que farà, a més dels costos que pot suposar abans d’introduir-lo al terminal. L’ús d’aquests codis no té un cost en si, però pot no ocórrer el mateix amb les accions que realitzen. Els codis poden activar l’enviament de missatges o l’inici de trucades a números de tarificació especial, amb un cost per a l’usuari.