Reproductors MP3

Amb la discoteca en la butxaca

Els reproductors de música digital portàtils poden emmagatzemar més de 1.000 cedés
1 Desembre de 2003
Img listado nntt

Amb la discoteca en la butxaca

/imgs/20031201/nntt.01.jpg
El MP3, un sistema per a comprimir àudio, ha aconseguit que la música es mogui sense dificultat per Internet i que es puguin emmagatzemar centenars de cançons en el pecé o en un sol cedé, sense perdre qualitat de forma apreciable. Aquests arxius han passat de reproduir-se en l’ordinador, gràcies a programes com WinAmp, a escoltar-se en tot tipus d’aparells: molts lectors de devedé reprodueixen arxius d’àudio (MP3 inclosos, per descomptat) gravats en un disc compacte gravable. Però, a més, els MP3 poden viatjar amb els usuaris, perquè ha nascut una nova i variada generació de reproductors portàtils capaços de transportar una discoteca completa. Sense exagerar gens ni mica: els de major capacitat poden albergar més de 20.000 cançons, dos mesos de música sonant 24 hores al dia.

Aquests dispositius permeten reproduir música digital en diversos formats, tant si s’ha descarregat d’Internet com si s’ha extret d’un cedé (passar les cançons del cedé a l’ordinador, el que es coneix com “ripejar”). La varietat dels productes és tan extensa i es renova tan ràpidament, que al consumidor li ve bé informar-se abans de prendre la decisió de compra. La primera pregunta que cal plantejar-se és per a què es vol usar el reproductor. A partir d’aquí és una qüestió de gusts i de valorar les prestacions de cada aparell: capacitat, programari que utilitza, durada de les piles o les bateries, grandària de la pantalla LCD (color o blanc i negre), formats d’arxiu admesos (MP3, OGG, WMA, AAC, WAV, etc.), disseny (grandària i pes), accessoris, preu, garantia, etc.

Per a tots els gusts

Actualment hi ha tres tipus de reproductors, diferenciats per la forma en què emmagatzemen la música: en memòria flaix, disc dur o cedé. Els primers tenen una targeta de memòria, entre 32 MB i 256 MB, capaç d’albergar entre 30 minuts i quatre hores de música. És important que disposin de ranures d’expansió per a introduir-hi més memòria (hi ha targetes de fins a 1 GB). El seu gran avantatge és la mida (n’hi ha alguns de més petits que una caixa de llumins i uns 30 grams de pes) i que, com que no porten parts mòbils en l’interior, la música no salta encara que l’usuari l’utilitzi mentre fa fúting. Els de 64 MB es poden trobar a partir de 60 euros.

Els reproductors de gran capacitat no són res més que petits discs durs portàtils, nascuts per a escoltar música però eficaços per a transportar qualsevol tipus d’arxius. Van començar oferint 5 GB de capacitat fins a arribar als models actuals, alguns amb 80 GB de memòria en què caben més de 1.200 hores de música.

Aquests dos tipus de reproductors es connecten al pecé per a descarregar-ne cançons per mitjà d’un programa que s’inclou amb l’equip. I en tots dos cal tenir en compte la compatibilitat amb el sistema operatiu de l’ordinador, la connexió amb l’equip (la majoria és USB, ràpida i present en tots els ordinadors amb menys de cinc anys), el tipus d’arxius que llegeixen (MP3 és el més habitual, però no l’únic) i si el programari que maneja el reproductor (firmware) es pot actualitzar per a adaptar-se en el futur a nous formats. Els controls de volum i de reproducció són estàndard, però la pantalla LCD pot presentar a més el títol i l’autor de la cançó, la capacitat i la bateria que resta, etc., per la qual cosa és important la grandària i la visibilitat en condicions de llum diferents. A mig camí es troben els lectors de cedé capaços de reproduir MP3. Disposen de les prestacions dels discman (reprodueixen els cedés de música ‘normals’), però per a esprémer-ne tota la capacitat l’usuari ha de crear els seus cedés en MP3, per a la qual cosa necessita una gravadora i un programari específic. Aquests cedés només funcionen en alguns reproductors (cada vegada més habituals), però poden contenir més de 200 temes, cosa que, al costat del baix preu d’aquests discman (des de 70 euros), els converteixen en una alternativa interessant.

Molt més que música

Molts reproductors inclouen gravadora de veu, uns altres sintonitzen la ràdio i n’hi ha que són capaços d’emetre en FM, per la qual cosa la música que emmagatzemen es pot escoltar en qualsevol aparell de ràdio situat a una distància curta. Però els reproductors de disc dur aprofiten, a més, la seva enorme capacitat i la possibilitat de treballar amb diversos tipus d’arxiu per a oferir moltes més possibilitats: rellotge i alarma, agenda de contactes, calendari, gestió de fotografies digitals, jocs, etc. Tampoc és inusual trobar reproductors de MP3 integrats en aparells no destinats en principi a escoltar música, com ara telèfons mòbils, agendes electròniques (PDA) o càmeres de fotos.

Tot això és legal?

La música digital, sobretot el format MP3, sempre s’ha relacionat amb la pirateria. La indústria de la música ha perseguit els sistemes d’intercanvis d’arxius (P2P), tipus Napster, que no respecten el copyright, i fins i tot va tractar d’impedir la comercialització dels primers reproductors de MP3, ja que la majoria d’aquests arxius són il·legals. No obstant això, l’usuari pot estar tranquil a l’hora d’adquirir un reproductor MP3 ja que disposa de moltes formes legals d’omplir-lo de música.

Per a començar, pot transformar tots els cedés de la seva discoteca en arxius MP3 per al seu ús personal. A més, es pot descarregar música de les plataformes musicals posades en marxa per la mateixa indústria (com PressPlay o MusicNet) o pels qui n’han adquirit els drets de venda (Mp3.com o iTunes). També hi ha molts artistes que venen o regalen els seus discs en MP3 a través d’Internet.

Un reproductor de MP3 pot tenir sortides per a connectar-se a qualsevol equip de música, inclòs el del cotxe. Però també hi ha reproductors creats especialment per a ser instal·lats en els automòbils. Els avantatges són evidents: ara hi ha equips de música amb cinc carregadors de cedés per a evitar deixar anar massa el volant en canviar de disc, però si l’equip pot llegir MP3 caldrà cremar molta gasolina abans que s’acabi un sol disc de 12 hores.

La majoria són equips amb aparença idèntica als reproductors de cedé, que simplement duen afegida la possibilitat de llegir formats d’àudio comprimit com el MP3. Però també n’hi ha amb discs durs de diversos GB, la qual cosa en multiplica la capacitat, que a més mostren tota la informació sobre el tema que sona d’una forma molt atractiva.

Resoldre dubtes
/imgs/20031201/internet02.jpgwww.portable-cd-mp3-player.com
Tot el que a l’usuari se li pugui ocórrer preguntar sobre els reproductors portàtils abans de decidir-se per un model ho respon aquest portal. Això sí, en anglès.

Per a escollir
www.hispamp3.com/hardware/reproductores/imgs/20031201/internet03.jpg
De memòria flaix, de cedé, de disc dur, per al cotxe… Una bona selecció de reproductors de MP3 amb una ressenya detallada i l’opinió i valoració dels usuaris.

iTunes
/imgs/20031201/internet04.jpgwww.apple.com/itunes/
Apple ha aconseguit combinar amb gran èxit un complet jukebox (programa per a manejar música digital) amb la tenda ‘iTunes Music Store’, que ofereix cançons a 0,99 dòlars però només per als nord-americans. El programa és gratuït.