Un accessori del bon gust
La història del perfum discorre al costat de la de les civilitzacions que l’han inclòs en la seva vida quotidiana. Enrere van quedar els temps en què les més antigues cultures utilitzaven en els seus ritus religiosos plantes aromàtiques i resines, i els dies en què el París exquisit de la cort del Rei Sol va convertir el perfum en l’accessori imprescindible del bon gust. A poc a poc el seu caràcter exclusiu va anar democratitzant-se a mesura que ho feia la societat. Avui en dia, en l’era del consum, els perfums mouen quantitats astronòmiques de diners, constitueixen una indústria puntera en la investigació i el desenvolupament, lligada a grans marques, i arrosseguen noms mítics del món de la moda i la fama.
Avui en dia es continuen emprant tècniques antigues com ara la maceració de flors en greixos animals purificats i cuits, que aconsegueix una mescla que se solidifica quasi immediatament, a partir de la qual s’elaboren les distintes essències. Tanmateix, l’elaboració d’un perfum a l’engròs necessita uns avanços científics i tècnics que desenvolupin fórmules complexes i mecàniques en tot el procés. Aquest abraça des de l’elecció de matèries primeres i les tècniques de destil·lació, passant per la professionalitat olfactiva dels perfumistes. La base de la gran majoria dels perfums són olis essencials extrets de les matèries primeres naturals per mitjà de destil·lació. Amb aquesta tècnica es tracten flors, fulls, arrels, fustes… Les substàncies que porten l’olor són arrossegades en el vapor d’aigua i, com que l’essència i l’aigua tenen diferent densitat, se separen fàcilment. Altres olis més delicats, i amb els quals aquesta tècnica no funciona, s’extreuen per mitjà de dissolvents volàtils. La planta de la qual es vol extreure l’oli es posa en maceració, utilitzant per a fer-ho el dissolvent apropiat (petroli o benzol); l’essència queda dissolta i el dissolvent s’elimina per evaporació. Sigui quina sigui la fórmula, la majoria dels perfums estan finalment dissolts en diverses formes d’alcohol i contenen ingredients perquè la substància sigui estable. L’arribada al mercat del perfum en el seu embolcall depèn, doncs, de la seva elaboració, però el que importarà al consumidor és la matèria primera que en provoca la nota predominant.
Segons aquesta es poden classificar els perfums en tres grans grups:
- Florals: elaborats a partir d’extractes de flors com ara roses, liles, gessamins, peònies o clavells. Com que els extractes naturals resulten molt cars, amb el temps s’han substituït per extractes florals sintètics que, a més d’abaratir el cost del perfum, ofereixen una durada més gran.
- Vegetals: amb notes predominants des de les plantes aromàtiques (lavanda, melissa, sàlvia, romaní, tomaní, espígol, farigola, marduix…), agres (taronja, llima, mandarina, pomelo), algues i líquens (molses i algues marines), espècies (cardamom, cilantre, clau), grans i llavors (anís, anet, alcaravia), escorces i arrels (canyella, gingebre, vetiver, angèlica, canya), bàlsams i resines (estorac, encens, mirra), fustes (bedoll, cedre, xiprer, pi, sàndal) i altres aromes (de tabac, de camamilla, de revetlla). Són perfums frescs i naturals, amb l’inconvenient que ofereixen una durada olfactiva en la pell curta.
- Orientals: s’elaboren amb substàncies com ara la vainilla, el sàndal o el patchuli. Proporcionen perfums potents i densos, i en la societat occidental solen estar reservats per a perfumar els ambients més que no la pell.
La qualitat d’un perfum es determina per la quantitat d’essència utilitzada en la fórmula de la seva elaboració. Així, podem parlar d’extracte quan la concentració d’essència arriba al 40% en relació a la quantitat d’alcohol. Aquesta fórmula, la més cara de totes, es presenta en forma de crema. Però, sens dubte, les formes líquides del perfum són les més conegudes i utilitzades.
Eau de Parfum. La més alta concentració de fragància presentada en format líquid. Normalment conté fins a un 20% d’ingredients actius, olis essencials o fragants. La seva fragància dura fins a set hores.
Eau de Toilette. Presenta més o menys un 10% d’olis essencials. La seva olor en el cos es manté entre tres i cinc hores.
Eau de Cologne. Inclou aproximadament un 5% d’essència. La seva aroma aguanta aproximadament tres hores en el cos.
Colònia. És una forma molt lleugera de perfum, amb només un 2-3% de concentració. És la més utilitzada per als qui agrada d’aplicar-se les fragàncies generosament, però no dura més de dues hores en el cos.
- La llum i la calor poden alterar la fórmula d’una fragància. No convé exposar els flascons al sol ni prop d’una font de calor. Tampoc s’han de guardar molt de temps. Una bona opció per a conservar-los és dins de la nevera.
- El clima influeix en l’evaporació del perfum. La calor en facilita l’evaporació, per això cal moderar l’aplicació de perfum a l’estiu. L’efecte vasoconstrictor del fred, al contrari, provoca que les notes olfactives s’expandeixin més lentament.
- Un perfum fa una olor diferent en cada persona, per això és important provar-los abans d’adquirir-los. L’aroma que una essència emet en la pell d’una persona depèn de la seva alimentació, del tipus de pell i de l’estil de vida.
- Un perfum s’ha de provar en el canell i en el plec del colze. Cal esperar 15 minuts perquè torni l’olor definitiva de cada pell.
- Per a perfumar-se amb efectes duradors, el millor és fer-ho en el coll, els canells, el clatell i el plec del colze. Un truc molt utilitzat és posar-se en l’escot un cotó mullat amb el perfum i ruixar lleugerament la roba amb un atomitzador.
- Convé no abusar del perfum en cap de les presentacions: encara que qui el porta no en detecta la fragància, aquesta hi continua i els altres sí que la perceben. Més quantitat no significa major durada.
- Les pells seques necessiten una quantitat més gran de fragància. Si la dieta és baixa en greixos, el perfum dura menys temps. En les persones que fumen la durada d’un perfum és inferior i, a més, l’aroma pot canviar.
- L’aroma de sabons, gels, cremes o locions perfumats pot modificar el de la fragància del perfum. És preferible adquirir aquests productes de la mateixa línia del perfum o, si no n’hi ha, sense aroma.